Resultats de la cerca

Rei de Germània 1099, s’insurgí 1104, amb l’ajut de l’Església i la noblesa, contra el seu pare, Enric IV, del qual, però, seguí la mateixa política d’intervenció en els nomenaments eclesiàstics A Sutri, obligà el papa Pasqual II a renunciar a les investidures 1111, i es féu proclamar emperador Els bisbes alemanys, tanmateix, s’oposaren a l’acord, i al sínode del Laterà de l’any següent el papa es retractà Abandonat dels seus antics amics, Enric V signà el concordat de Worms 1122 amb el papa Calixt II, pel qual es comprometia a garantir la llibertat de les eleccions episcopals…

Dominicà a San Esteban de Salamanca 1519, fou prior a Talavera i a Ocaña 1503-1538 i vicari general de l’orde a la Germània inferior Confessor de Carles V 1542-48, intervingué en les gestions prèvies a la celebració del concili de Trento, la redacció de l’Ínterim d’Augsburg i el tractat de Crépy Introduí a Dillingen Alemanya el tomisme renovat de Salamanca Destacat controversista, intervingué en la tercera etapa tridentina com a teòleg papal i hi defensà el dret diví de l’episcopat Defensà Bartolomé Carranza i ajudà Ignasi de Loiola Entre les seves obres cal destacar…

Era el fill gran de Clodoveu I, nat abans del seu casament El 507 lluità a Vouillé al costat del seu pare i tot seguit sotmeté l’Albigés, Roergue i l’Alvèrnia 507-508, que afegí a la seva part d’herència, que comprenia la regió dels ripuaris, la vall del Mosella, la futura Xampanya, els francs de la dreta del Rin i els alamans No volgué ajudar els seus germans contra el seu sogre Segimon, rei dels burgundis 523, però participà amb ells a la campanya del 524 Sotmeté de nou l’Alvèrnia 526, i amb el seu germà Clotari I sotmeté Turíngia 530-531 i imposà tributs als saxons de Germània

Vida i obra Llicenciat en dret i professor de la Universitat de València Fundador, juntament amb d’altres, del grup Germania Socialista Fou un dels animadors dels primers grups ecologistes i antinuclears del País Valencià Com a sociòleg feu estudis sobre el comportament sexual i sobre diversos aspectes de la marginació de la dona L’any 1973 guanyà el premi Joan Fuster per l’assaig País perplex 1974 i el 1980 el Malvarosa amb No és natural 1980 Posteriorment, publicà Tots els colors del roig 1997 És autor també dels reculls de narracions Amors impossibles 1983 i Retorn del nàufrag professional…

Filla del rei Enric I de Germània, duc de Saxònia, i germana de l’emperador Otó I Fou casada primerament amb el duc Gisilbert I de Lorena, i després, amb el rei Lluís IV de França, el qual féu alliberar, amb l’ajut del seu germà, de la captivitat en què el tenia Hug el Gran En morir el seu segon marit 954, exercí la tutoria del fill Lotari I Sembla que tingué una predilecció pels monestirs catalans, per tal com a petició d’ella foren donats preceptes reials a Cesari, abat de Santa Cecília de Montserrat 951, a Ponç, abat de Sant Miquel de Cuixà 958, i a Sunyer, abat de Sant Pol de…

Vida i obra Pertanyé al grup de poetes del període isabelí anomenat Germania Lírica, que reivindicava l’escriptura femenina i un paper més destacat per a la dona en la societat Publicà poemes de tipus sentimental i de contingut històric i moralitzant en un recull de Poesías Sant Sebastià 1843 i soltes al recull Pensil del bello sexo 1845, impulsat per Víctor Balaguer i Joan Mañé i Flaquer, amb qui es casà, i en revistes de Barcelona com “El Genio”, de València com “El Fénix”, de Madrid com “Semanario Pintoresco Español” i de Castelló com “El Celtíbero” Escriví el drama El desterrado 1844 i…

Llicenciat en dret Fou membre del Partit Socialista Valencià i posteriorment fundà amb d’altres el grup Germania Socialista, de tendència comunista antiautoritària Fou un dels animadors dels primers grups ecologistes i antinuclears del País Valencià L’any 1973 guanyà el premi Joan Fuster per la seva obra País perplex 1974 i el 1980 el Fontanarosa amb No és natural 1980 Publicà també Amors impossibles 1983, La llum i el caos 1990, Sexualidad y sexismo 1991, em> Dígalo por carta 1992, Tots els colors del roig 1997 i El retorn del nàufrag professional 1998, i collabora en diverses revistes i…

Fou doctor en dret, advocat i investigador de temes històrics molt diversos relatius al País Valencià i, especialment, a les comarques de l’Alcoià i el Comtat, amb les quals mantingué lligams familiars Fou també cronista oficial de Muro, localitat on tenia casa i propietats, acadèmic de la Real Academia de la Historia i membre de diverses institucions culturals valencianes de l’època franquista S’interesà pel carlisme, el dret foral, els temes religiosos, l’Albufera i la història local de Muro i les poblacions dels voltants El 1954 organitzà a la capital del Túria una gran exposició…

La seva família es traslladà a Venècia, on estudià amb N Coccon i F Magi Posteriorment estudià a Munic amb J Rheinberger i a Dresden amb Draeske i Kretschner La seva primera òpera, Asrael 1888, causà una favorable impressió a G Verdi Les seves obres més famoses foren Cristoforo Colombo 1892 i Germania 1902, totes dues amb llibret de L Illica, l’èxit de les quals es degué principalment a la utilització de grans masses sonores en escenes monumentals i efectistes Fou probablement un dels compositors operístics italians de la seva època més influïts per R Wagner La seva fama anà minvant fins que…

Síndic de l’ofici de fusters D’una gran capacitat demagògica, durant la guerra de les Germanies, fou enviat a Ontinyent pel maig del 1521, per reunir forces davant la imminència d’un enfrontament armat Visità també amb èxit Oriola, Alacant, Alcoi i Biar Nomenat capità de l’exèrcit agermanat del nord, conquerí fàcilment el castell de Morvedre i intentà, infructuosament, la incorporació d’Onda i Morella a la Germania Ocupat en el saqueig de Benicarló, les Coves de Vinromà i Alcalà de Xivert, féu possible la reacció de les tropes del duc de Sogorb, per les quals fou derrotat estrepitosament…