Resultats de la cerca

Senyor de Berfull, fou conseller de València el 1652 Participà en la justa poètica celebrada a la ciutat el 1665 amb un jeroglífic i dos poemes en castellà, que es publicaren a València 1665 Fou membre de l’Acadèmia de l’Alcàsser 1670 Hi ha un sonet seu als preliminars del Siglo cuarto de la conquista de Valencia València 1640 i un romanç a Segundo centenario de la canonización de Vicente Ferrer València 1656, ambdues obres de MA Ortí

Soci de la Societat de Caçadors l’Alzina de Palau-solità i Plegamans i del Club Esportiu de Catalunya, al qual representa en els campionats de caça menor Des de l’any 2000 compagina la competició en les especialitats de recorreguts de caça i Compak Sporting Fou campió de Catalunya de la primera 2000, 2001, 2005 i de la segona tres anys consecutius 2001, 2002, 2003 També guanyà la Copa Generalitat d’ambdues disciplines 2002 i de Compak Sporting 2003

El 1496 era domer de la catedral de Mallorca És autor de l' Ordinarium de administratione sacramentorum secundum ritum almae Sedis Maioricarum València, 1516 i de la Consueta de sanctis , i collaborà en la redacció de la Consueta de sacistia , ambdues inèdites Hom creu amb fonament que tingué cura de l’edició del Missale i del Breviarum secundum usum almae Maioricensis Eclesiae , impresos a Venècia el 1506 El seu sepulcre és a la capella del Sant Crist de la seu de Mallorca

Conegut també com Rudolf von Montfort, perquè estigué al servei dels comtes de Montfort, fou un dels autors més fecunds del s XIII Entre altres obres escriví Der gute Gerhard ‘El bon Gerhard’ i Barlaam und Josaphat , basades ambdues en texts llatins d’intenció edificant, així com Alexander ~1235 i Willehalm von Orlens ‘Guillem d’Orleans’, ~1240, poemes de tradició cortesana, i Weltchronik ‘Crònica universal’, 1250-54, per encàrrec de Conrad IV, que l’havia convidat a la seva cort de Sicília

Com a professor del Collège Royal de París atacà durament els aristotèlics de la Sorbona tant per llurs mètodes dialèctics, buits i retòrics, com per llurs doctrines, contràries a la fe En les Dialecticae institutiones i les Animadversiones in dialecticam Aristotelis ambdues del 1543 propugnà un nou “art de discutir”, més pròxim a la forma natural de raonar i d’expressar-se, que aixecà una forta i llarga polèmica Féu estudis de matemàtiques, òptica i geometria Edità els Elements d’Euclides Morí assassinat

S’inicià al Gimnàs Castellví Es proclamà campió d’Europa per equips i aconseguí dues medalles de bronze en els Campionats del Món en la modalitat de kumite 1990, 1998, ambdues en la categoria de menys de 65 kg Fou campió d’Espanya 2000 en la mateixa modalitat i categoria, tres vegades campió de Catalunya i també guanyà la Copa Catalana de karate Exercí de tècnic de la selecció estatal de karate, i treballà com a membre de l’equip de tecnificació del Shotokan Ciutadella

En el seu palmarès hi ha més de cinquanta medalles d’or que aconseguí en l’àmbit espanyol en totes les disciplines i categories El 2004 conquerí la primera medalla en la categoria absoluta, una plata en figures En l’àmbit internacional, assolí la medalla de plata per equips en el Campionat d’Europa sub-21 2008 i dues medalles de bronze en els Campionats del Món 2011, 2012, ambdues en l’especialitat de combinada Té el rècord d’Espanya absolut en figures i en combinada

Es vinculà des dels seus inicis amb l’Associació Catalanista d’Excursions Cien-tífiques i amb l’Associació d’Excursions Catalana En fusionar-se ambdues entitats, fou membre i representant del Centre Excursionista de Catalunya a Banyoles Desenvolupà una important tasca científica i de divulgació de les comarques de Girona, publicant obres sobre la seva geografia i història El 1887 descobrí la mandíbula de Banyoles, atribuïda a l’home de Neandertal, principal peça de la seva collecció de prehistòria Fou alcalde de Ba-nyoles

Com el seu mestre, Saliceto, recomanà en molts casos d’accident i malaltia una terapèutica quirúrgica que la seva època menyspreava ús del cauteri per a determinats tumors, sutura dels nervis seccionats, trepanació en cas de fractura cranial amb els fragments enfonsats, etc Havent-se traslladat a París, dedicà la seva Chirurgia magna 1270 a Felip IV de França, que l’havia protegit Escriví també una Chirurgia parva 1296 Ambdues obres contribuïren al renaixement de la cirurgia empírica durant la baixa edat mitjana europea

D’origen pirinenc, català o aragonès, sembla emparentat amb els comtes d’Aragó, Pallars-Ribagorça i Urgell-Cerdanya Asnar I d'Aragó Antic conseller de Lluís el Piadós i de Carles el Calb, que el posà de bisbe de Troyes, és autor dels Annals reials dits de Saint-Bertin , on explica diversos fets ocorreguts als comtats septimanis i catalans d’ambdues bandes dels Pirineus, notícies que segurament conegué en part a través d’Aleran, comte de Troyes, i també de Narbona, Barcelona, Rosselló i Empúries 848-852