Resultats de la cerca

El seu primer poemari fou Flexo 1988, premi Senyoriu d’Ausiàs March 1987, al qual han seguit Les hores 1988, premi Vicent Andrés Estellés, Arena 1992, Curriculum Vitae 1996,  El temps en ordre 2002, finalista del Carles Riba 2000 i premi Crítica Serra d’Or 2003,  Rebellió de la sal  2008, premis de la Crítica Catalana de poesia 2009 i de la Crítica dels Escriptors Valencians ex aequo de poesia 2009,  Herències 2011, premi Manel Garcia Grau 2011, amb Àngels Gregori,  València Nord 2014,  Vertical 2019, premi Ausiàs March 2018 i  Tot passa baix 2022, premi Lletra d’Or 2023 La seva obra ha estat…

Format a la Universitat de Colúmbia, seguí la tendència de la “nova crítica” americana Excelleixen els seus estudis sobre EMForster 1943, Matthew Arnold 1939 i Freud 1955, les teories del qual incorporà a la crítica literària Entre la seva producció abundant en el camp de l’assaig sobresurten The Liberal Imagination 1950, Beyond Culture 1965 i Sincerity and Authenticity 1973 És autor també d’una única novella, The Middle of the Journey 1947 significativa respecte a la posició de l’intellectual d’esquerra americà

Era beneficiat del Pi de Barcelona des d’abans del 1730 Anà a Madrid cap al 1736, on fundà i dirigí amb Martínez Salafranca el Diario de los Literatos de España , que, a desgrat de la protecció del rei Felip V i del ministre José de Campillo, fou molt combatut a causa de la seva posició crítica i polèmica sols sortí dos anys 1737-39 Continuà a Madrid, on escriví sobre temes de crítica literària El 1756 fou nomenat membre de l’Academia Española

Advocat, entrà al ministeri d’estat, on dirigí 1915 l’oficina d’interpretació de llengües i exercí diversos càrrecs diplomàtics fins a ésser delegat 1921 d’Espanya a la Societat de Nacions El mateix 1921 ingressà a l’Academia Española, de la qual fou secretari general perpetu des del 1939 Publicà, entre d’altres obres, Crítica profana 1915, Crítica efímera 1918, l’important Diccionario ideológico de la lengua española 1942, on agrupà els mots per analogies de significació, i Introducción a la lexicografía moderna 1950, amb un pròleg de Wvon Wartburg

Adherit, a l’inici, a les tendències poètiques del cercle de Kostís Palamàs , aviat se n'allunyà i es decantà cap a una posició clarament marxista Així, es convertí en un escriptor antiaristocràtic i antimetafísic Solomós sense metafísica , 1925 Cantor de la dolorosa condició humana, amb un lirisme no exempt d’un contingut satíric i desmitificador La llum que crema, 1922 Esclaus assetjats , 1927 Poesies , 1954, ha escrit també obres en prosa Apologia de Sòcrates , 1932 Diari de Penèlope , 1946 i diverses pàgines de crítica literària Estètica - Crítica , 1958

Fou un dels fundadors de la revista The Fugitive , portaveu de la tradició del sud durant els anys vint Els seus primers llibres foren Chills and Fever 1924 i Two Gentlemen in Bonds 1927 En l’estudi crític God Without Thunder 1930, mostrà el seu pensament retrògad en matèria de religió, actitud ja palesa en els seus poemes Selected Poems , 1945 La seva aportació més significativa és a la crítica literària, camp en el qual fou un dels principals exponents del New Criticism Publicà també un volum de crítica amb aquest nom 1941

El 1933 començà la seva carrera d’actor, que desenvolupà a Viena, Munic, Leipzig i Berlín sota la direcció de Falckenberg, Gründgens i Fehling A partir del 1935 treballà també per al cinema Fou director del Burgtheater de Viena 1966-72 i del Bayerisches Staatsschauspiel de Munic 1961-64, 1972-83, on es guanyà el respecte i l’admiració d’una part de la crítica per l’estil equilibrat i harmònic dels seus muntatges, mentre que altres sectors de la crítica hi trobaren a faltar els cops d’efecte i els tons estridents

Vida i obra Estudià filosofia i lletres i es dedica a l’ensenyament La seva trajectòria com a poeta s’inicià amb el volum Dins un perol d’aigua infecta 1977, que continuà a Quadern d’amorositats i altres indiferències 1979, Al marge 1983, Lira de bova poemes 1987, Desert encès 1989, Faunes que fugen 1992, On s’acaba el sender 1995, premi Ciutat de Palma, Estigma 1995, flor natural i premi Cavall Verd, El salobre 1997, premi Carles Riba 1996, Pessoanes 2003, premis València Alfons el Magnànim de poesia 2003 i Cavall Verd-Josep M Llompart de poesia 2004,  Nura 2007, premi Nacional de la Crítica…

Ha tingut cura d’importants edicions crítiques i anotades ambestudis introductoris de textos com Diari 1918 2004 de JV Foix, de qui anteriorment també havia fet una edició crítica i anotada de Tocant a mà 1993 Dins el projecte d’edició crítica de l’Obra Completa de Salvador Espriu ha tingut cura de Cementiri de Sinera, Les hores, Mrs Death 2003, volum 10 I dins del projecte “Mimesi”, que estudia el pensament literari català durant l’edat moderna, ha tingut cura de l’edició i estudi introductori de Preceptiva poètica 2008, d’Antoni Febrer i Cardona

Es doctorà en dret però, atret per la música, es dedicà a la crítica musical al diari La Publicidad i a la investigació de la història de la música a Catalunya, especialment en el camp de l’òpera El 1888 publicà La ópera en Barcelona Estudio histórico-crítico , que incloïa un catàleg completíssim de les òperes estrenades a Barcelona entre el 1788 i el 1888 En el curs del treball perdé la vista, i quan, pocs anys després, morí sobtadament, els seus amics publicaren un recull dels seus articles més destacats Estudios de crítica musical , 1893