Resultats de la cerca
Es mostren 157 resultats
Francesc Marès
Literatura catalana
Poeta i prosista.
Vida i obra Doctor en teologia, rector de Sant Feliu de Codines i beneficiat de l’església deSant Miquel de Barcelona Participà al certamen poètic de Barcelona dedicat a sant Tomàs 1643, en què li fou premiada una composició en llatí És autor d’una Història i miracles de la sagrada imatge de Nostra Senyora de Núria Barcelona 1666, reeditada nombroses vegades als s XVIII i XIX i fins i tot traduïda al francès Tolosa de Llenguadoc 1867, la qual inclou una detallada i acolorida descripció del paisatge de Núria i diversos poemes Bibliografia Sitjar, M 1998, p 3-15 Vegeu bibliografia
Tomàs Real
Literatura catalana
Poeta i prosista.
Fou rector de la universitat valenciana el 1503 i el 1524 Fou el nucli d’un grup de teòlegs reformistes influïts per l’erasmisme que produïren obres per a la instrucció de sacerdots ell mateix feu imprimir una Doctrina confessional per a persones d’òrdens sacres València 1556 Participà amb un poema en català, Pasta real més bella que la lluna , al certamen poètic valencià del 1532 en honor de la Puríssima Concepció, que s’imprimí amb la resta de poesies del certamen València 1533 Collaborà en l’obra Panthalia de JB ↑ Anyés i publicà nombrosos tractadets teològics i pietosos
Lleó d’Arroyal
Literatura catalana
Prosista i poeta.
Seguí una carrera administrativa discreta vinculat als cercles illustrats És autor d’ Odas i Epigramas 1784, obres on critica la noblesa hereditària i remarca el contrast entre riquesa i pobresa També escriví les Sátiras que la censura impedí de publicar, on oposa críticament el concepte optimista de «segle de les llums» al de «segle d’aparences» Entre el 1786 i el 1790 redactà les Cartas políticoeconómicas al Conde de Lerena , una de les primeres i més incisives manifestacions del pensament liberal peninsular Aquesta obra no s’edità fins el 1841 i fou atribuïda erròniament a Cabarrús i a…
Nicolau Peres
Literatura catalana
Prosista i traductor.
Vida i obra Era clergue Estudià filosofia i teologia a València, s’establí a Madrid i pertangué a diverses acadèmies espanyoles Polemista antiillustrat infatigable i arrogant, amb el pseudònim El Setabiense , publicà diverses obres, en general inacabades, com El filósofo arrepentido y sabio penitente València 1789, contra les novetats filosòfiques del segle, El censor de la historia de España Madrid 1802, contra la història crítica de Francesc Masdeu i altres historiadors, El Anti-Quijote Madrid 1805, una crítica de l’obra de Cervantes, i els opuscles Descripción de las dos…
Ramon de Perellós
Literatura catalana
Diplomàtic i prosista.
Vida i obra Primer vescomte de Perellós i segon de Roda Fill de Francesc de Perellós i probablement de Caterina S’educà a la cort francesa, on fou camarlenc de Carles V, al servei del qual es trobava el seu pare La seva vinculació a l’esmentada cort i el seu coneixement del país li valgueren la comanda de diverses missions diplomàtiques al servei de Joan I, de Maria de Luna, i de Martí I Enric de Trastàmara li feu donació d’Igualada, però ell hi renuncià en heretar el vescomtat de Roda 1370 Formà part de la lliga nobiliària contra els vescomtes de Cardona i de Castellbò Fou enviat a…
Bernabé Assam
Literatura catalana
Jurista i prosista.
Vida i obra Des del 1456 fou paer en cap de Lleida El 1460 formà part de l’ambaixada que la Paeria envià a Joan II per intercedir per la llibertat del príncep Carles de Viana Però en la revolta del 1462 actuà al costat del rei i intervingué com a intermediari en la capitulació de Lleida 6 de juliol de 1464, per la qual cosa la Paeria li confiscà el seu alberg El monarca el nomenà veguer, conseller reial, i li atorgà el lloc d’Alcoletge A partir del 1473 fou catedràtic de prima de cànons de la Universitat i treballà pel redreç de les escoles, sobretot contra les pretensions d’Osca de mantenir…
Ferran de Querol i Bofarull
Literatura catalana
Novel·lista i prosista.
Vida i obra Llicenciat en dret, exercí a Tarragona Collaborà a la “Ilustració Catalana” de Barcelona, al “Semanario Católico” de Reus i a “La Cruz” i a “Lo Camp de Tarragona” De tendència conservadora, fou en diverses ocasions diputat a corts i president de la Diputació provincial de Tarragona 1903-10 Presidí també l’Associació Arqueològica de Tarragona 1901-12 Casat amb l’única filla del comte de Rius, que fou la seva primera muller, restaurà l’anomenada casa Bofarull de Reus, del s XVII, que heretà de la seva mare Escriví novelles en català, on volgué reflectir la realitat del Camp de…
Miquel Puigserver i Llabrés
Literatura catalana
Comediògraf i prosista.
Publicà el volum Records de nostra terra 1928, però la seva aportació més important és en el camp teatral hom el pot considerar com a representant del teatre costumista de caràcter pagès Amb una tècnica senzilla, però eficaç, aconseguí un èxit notable de públic Estrenà Es metge nou 1930, publicada el 1951, la seva obra més famosa, L’amo en Sion 1932, En Tomeu de Sa Drassana 1931, publicada el mateix any, Una i oli 1934 i El pobre milionari 1935
Lluís Gonzaga Pla i Cargol
Literatura catalana
Poeta i prosista.
Fou catedràtic del seminari menor de Girona Fundà amb Rafael Masó la revista “Studi” 1908 i collaborà a “Revista de Gerona”, La Illustració Catalana , La Revista , D’Ací i d’Allà , La Mainada i “Canigó”, entre d’altres Bona part de la seva obra és de tema religiós i conté alguns elements de to modernista És autor dels reculls poètics Athenea 1912, Les flors poètiques i Poesies “Lectura Popular”, s d També publicà la novelleta El bruc sagrat L’esmena 1924 i els reculls de proses Estampes de l’Empordà 1926, De tot vent Proses dels camins de la vida s d i Horas serenas 1946 El 1925 edità Garba…
Bernat Metge
Literatura catalana
Prosista i traductor.
Vida i obra Fill de Guillem Metge, especier que assortia de medicines el palau reial, i d’Agnès, la qual, en restar vídua, contragué noves noces amb Ferrer Saiol, protonotari de la reina Elionor i traductor del De re rustica En aquests aspectes, el padrastre influí en la seva formació i en la seva carrera administrativopolítica el 1371, molt jove, ja era notari i funcionari de la cancelleria de la dita reina En morir aquesta, el 1375, passà al servei del duc de Girona, el futur Joan I, al qual, com també a la seva muller Violant de Bar, estigué vinculat estretament durant molts anys En…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina