Resultats de la cerca

Membre del Gimnàs Blume, guanyà la medalla de plata en salt i la de bronze en barra en el Campionat d’Espanya 1944 Aconseguí la tercera posició en la classificació general 1945, i guanyà la medalla d’or en salt, la de plata en barra i la de bronze en paralleles També obtingué la medalla d’or en salt 1946 i anelles 1946, 1947 del Campionat d’Espanya Així mateix, s’adjudicà la medalla d’or en la prova de salt del Campionat de Catalunya 1944, la medalla d’or en el concurs general de Catalunya 1946 i també l’or en barra, paralleles i anelles

Formà part del Club Optimista, de l’Èpic de Terrassa, del Club de 7 a 9 i novament de l’Èpic de Terrassa, club on es retirà L’any 1954 ascendí a primera categoria i el 1956 destacà a les files del 7 a 9 Com a entrenador, aconseguí fer pujar a la màxima categoria estatal els equips masculí i femení de l’Èpic de Terrassa Malgrat que no guanyà cap títol, posà les bases dels èxits posteriors del club egarenc en els campionats de Catalunya i Espanya

Membre del Club Natació Manresa, especialitzat en proves d’esquena Guanyà la prova dels 100 i 200 m esquena del Campionat de Catalunya 1976 Participà amb la selecció espanyola en els trofeus internacio-nals de Trento 1973 i Ginebra 1975

Membre del Club Esportiu Universitari, fou campió de Catalunya i d’Espanya de salt amb perxa el 1954

Competí representant el Club de Boxa Gavà Obtingué el títol de campió de Catalunya amateur en la categoria de pes mosca 1979

Membre del Club Natació Barcelona, es proclamà campió de Catalunya de trampolí 1924, de palanca 1922, 1924, 1925 i de salts variats 1926 També fou campió d’Espanya de salts de palanca 1923 Participà en els Jocs Olímpics de París 1924

Perdé el seu pare durant la Guerra Civil i es guanyà la vida amb oficis molt diversos La seva obra novellística, molt acusadament autobiogràfica, reflecteix la vida quotidiana a Barcelona durant la postguerra i és sovint associada a l’anomenada ‘Escola de Barcelona’, que inclou, entre d’altres, Joan Marsé i Carles Barral S'inicià amb Los contactos furtivos 1952, guanyadora del Premi Internacional la qual, prohibida per la censura , no es publicà fins el 1956 Seguiren A veces, a esta hora 1965, Marco en el sueño 1969, La monja libertaria 1985, que collaborà a adaptar a la pellícula Libertarias…

Fill de Jaume Callís i de la seva primera dona, Clara Cuspineda morta entre el 1404 i el 1405 Emancipat pel seu pare, amb el permís del Rei Martí I l’Humà quan tenia menys de set anys, disposà d’una de les millors biblioteques del seu temps 147 volums, majoritàriament de dret, però també de teologia i de literatura antiga, que en el seu temps anava penetrant a Catalunya des d’Itàlia  Domiciliat a Vic, és probable que sempre fos considerat més pel seu cognom que per la seva pròpia vàlua Abandonat per la seva muller, Leonor, abans de consumar el matrimoni, no va tenir fills

Estudià filosofia i teologia a Salamanca El 1541 professà a Montserrat, on fou professor de teologia Durant 15 anys exercí el mateix càrrec al monestir de Sant Feliu de Guíxols Ha quedat de la seva obra un Sermonari amb 74 sermons en català i unes Notationes in sanctam regulam la seva obra castellana, Camino de perfección , s’ha perdut Formà part de l’escola de la devotio moderna de Montserrat

Eclesiàstic barceloní Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres, on presentà una dissertació sobre La ortografía catalana 1792 Féu estudis d’onomàstica catalana 1797 i sobre la Reconquesta a Catalunya 1806 El 1816 féu una versió de les Ordinacions de Santacília Pertangué al grup dels “polemistes” del Diario de Barcelona , decidits a restaurar l’ús literari del català