Resultats de la cerca
Es mostren 295 resultats
Frederic III
Història
Emperador romanogermànic (1452-93), rei de Germània i de Romans (Frederic IV) (1440-86), duc (Frederic VII [V]) (1439-44) i arxiduc (1463-93) d’Àustria i duc de Caríntia i Estíria (1435-44).
Fill del duc Ernest d’Estíria, fou tutor del rei Ladislau V d’Hongria I de Bohèmia S'alià amb el papa Eugeni IV contra l’antipapa Fèlix V i lluità contra el seu germà, el duc Albert VI d’Àustria, el seu cosí germà, el comte Segimon del Tirol, i el rei Maties d’Hongria, que ocupà Viena 1485, fins que Frederic la recuperà Féu casar el seu fill i hereu, Maximilià, amb l’hereva del duc de Borgonya, Maria
Barisó I d’Arborea
Història
Jutge d’Arborea; prengué el títol de rei de Sardenya i fou coronat a Pavia per Frederic II Barba-roja (1162).
El seu casament 1157 amb Agalbursa ~1140 - ~1190, filla de Ponç de Cervera, vescomte de Bas, i d’Almodis, germana de Ramon Berenguer IV, donà lloc a la primera penetració catalana a Sardenya Mort Barisó I sense fills d’Agalbursa, les disputes d’aquesta amb el seu fillastre Pere provocaren la intervenció del rei Alfons I, cosí seu Féu hereu el seu nebot Hug I Hug II Ponç de Cervera, sota la curadoria de Ramon de Torroja, marit de Gaia, germana d’Agalbursa
Maria d’Hongria
Història
Reina de Nàpols.
Filla del rei Esteve V d’Hongria i d’Elisabet de Cumània i hereva, el 1290, del seu germà el rei Ladislau IV No pogué ocupar el tron, perquè l’ocupà el seu cosí Andreu III Fou casada, el 1270, amb el príncep Carles de Salern, després 1285 rei Carles II de Nàpols Renuncià els seus drets al regne d’Hongria a favor del seu fill Carles Martell , que feu ajudar pels magnats descontents hongaresos i una gran part dels croats
Maria d’Antioquia
Història
Emperadriu de Bizanci.
Filla de Constança I d’Antioquia i de Ramon de Poitiers, príncep d’Antioquia Fou casada el 1161, amb l’emperador Manuel I En morir aquest 1180, fou regent del fill Aleix II, però deixà el govern en mans del protosebast Aleix Comnè, nebot del seu marit, que esdevingué el seu amant A causa de la seva política prollatina, fou desposseïda de la regència, empresonada i estrangulada per Andrònic I Comnè , cosí germà de Manuel I, que el 1183 es proclamà emperador
Vicenç de Castellbell
Cristianisme
Prior de Casserres.
El 1464, durant la guerra contra Joan II, era oïdor de comptes de la Generalitat de Catalunya i capità de Ripoll i de Sant Joan Acusat injustament de traïció a la causa del Consell del Principat, fou empresonat per Joan de Deça, cosí del rei Pere de Portugal, el qual, però, n’ordenà l’alliberament Fou assassinat al novembre del mateix any pels seguidors d’Arnau Guillem de Campllong, veguer de Ripoll, quan aquest es passà al bàndol de Joan II
Frederic III del Palatinat
Història
Elector del Palatinat (1559-76) i comte palatí de Simmern (Frederic II) (1557-76).
Fill i hereu del comte palatí Joan II, succeí el seu cosí germà, l’elector Otó Enric I, al Palatinat Educat catòlicament, es casà amb una luterana, i el 1546 es féu calvinista, doctrina que introduí al Palatinat, el qual féu centre del calvinisme alemany S'esforçà, sense èxit, per unir els prínceps luterans contra els Àustria Envià el seu segon fill, Joan Casimir, a ajudar els hugonots francesos, i el tercer, Cristòfor, morí lluitant per la causa dels holandesos
Conrad II de Sicília
Història
Rei de Sicília (1254-58) i de Jerusalem (Conrad III: 1254-68).
Duc de Suàbia Fill de l’emperador Conrad IV, fou desposseït 1258 del regne de Sicília pel seu oncle Manfred I d’Atenes Quan aquest fou derrotat i mort Benavent 1266 per Carles I de Nàpols , investit rei pel papa Climent IV, Conradí intentà de recuperar el seu regne per les armes, però fou derrotat per Carles a Tagliacozzo 1268 i executat Havia sollicitat ajut al seu cosí polític, el futur Pere II de Catalunya-Aragó, però la petició arribà massa tard
Lucrècia
Història
Dama romana, muller de Tarquini Col·latí, parent de Tarquini el Superb.
Segons la tradició, un cosí d’aquest, Sext, s’enamorà d’ella, que, sentint-se ultratjada, es donà mort amb un punyal Brut, brandant-lo davant el poble, l’incità a la rebellió contra els Tarquinis ~509 aC Esdevinguda proverbial, com a exemple de fidelitat, la figura de Lucrècia ha inspirat notables artistes Ticià, LGiordano, Rubens, il Veronese, etc, literats Shakespeare i músics Händel Als Països Catalans, a més de l’escultura de Campeny, cal destacar el drama neoclàssic de J Ramis
Edmund Waller
Literatura anglesa
Poeta anglès.
Condemnat pel fet de participar en una conspiració reialista 1643 coneguda pel seu nom, traí els seus companys, pel qual fet se salvà, però fou exiliat Havent tornat a Anglaterra 1651, dedicà a Cromwell, cosí llunyà seu, A Panegyric to my Lord Protector 1655, bé que més endavant celebrà poèticament el retorn de la monarquia 1660 Fou membre del parlament fins a la seva mort Altres obres seves, que preludien el classicisme anglès, són els reculls Poems 1645, Saint James Park 1661 i Divine Poems 1685
Isabel d’Aragó
Història
Duquessa de Milà i de Bari i princesa de Rossano (1500), filla d’Alfons II de Nàpols i d’Hipòlita Maria Sforza.
El 1489 es casà amb el seu cosí Joan Galeàs I Sforza, duc de Milà Visqué sota la pressió de l’ambiciosa Beatriu d’Este, muller de Lluís Sforza, dit el Moro —oncle del seu marit—, el veritable senyor del ducat i des del 1494 duc de Milà Vídua 1494, des del 1500 alternà la seva residència entre Bari i Nàpols i fou, amb la seva filla Bona Sforza , el centre de la vida cortesana napolitana En morir, deixà a la seva filla el ducat de Bari
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina