Resultats de la cerca
Es mostren 158 resultats
Pere Nolasc Móra i Sever
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Estudià teologia a Alcalá i passà després a Barcelona Religiós mercedari, fou provincial de l’orde El 1777 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, de la qual fou nomenat revisor d’història juntament amb Jaume Caresmar 1779 Nomenat general de l’orde 1788, anà a residir a Madrid El 1794 fou designat bisbe de Solsona, però no hi residí gaire, car actuà sovint a Barcelona
Jaume Vada i Chesa
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Fill de pares genovesos —el seu pare era cònsol a Barcelona—, estudià a Mataró i el 1780 professà d’escolapi a Moià Fou professor de retòrica a Mataró 1790-95, Solsona 1795-1801, Balaguer 1801-03 i una altra vegada a Mataró 1803, rector dels collegis de Solsona 1804-07 i de Mataró 1807-17 i provincial de l’orde a Catalunya El 1808 formà part de la Junta de Defensa de Mataró i lluità personalment contra els francesos Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1805, on llegí diverses composicions Un bon nombre de poesies seves, amb un comentari…
Agustí Antoni Minuart i Parets
Cristianisme
Eclesiàstic.
Frare augustinià 1693, es graduà en teologia a la Universitat de Barcelona El 1709 fou elegit prior del convent de Cervera, i posteriorment fou examinador sinodal de Barcelona, Vic i Solsona i vicari provincial del Principat Partidari de Carles d’Àustria, restà a Barcelona durant tota la guerra de Successió Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1729, i publicà diverses obres de caràcter religiós, de les quals hom pot destacar El solitario en el poblado 1744
Antoni Sedasser
Educació
Filosofia
Mestre de l’Escola Lul·liana de Barcelona.
Clergue, fou rector a Solsona El 1431 intervingué en la transformació de l’escola lulliana palatina, creada per Joan I, en una institució autònoma dotada amb patrimoni i rendes pròpies, dita Escola Lulliana de Barcelona, de la qual fou el primer lector Ho féu possible el testament de la noble dama Joana Margarida Safont, pel qual deixava a l’escola els seus béns, entre els quals la seva casa, un hort i la seva biblioteca de manuscrits lullians
Guillem Gonyalons
Cristianisme
Eclesiàstic austriacista.
Professà al convent d’agustins de Barcelona 1658 Fou qualificador del Sant Ofici i examinador del bisbat de Barcelona i fou provincial del seu orde 1687 Bisbe de Solsona 1699-1708, fou l’únic bisbe del Principat que simpatitzà de bon principi amb la causa del rei arxiduc Carles III, al qual reté homenatge Fou membre de la junta d’eclesiàstics de Carles III fins a la cort de 1705-06, en què actuà d’habilitador del braç eclesiàstic
Vicenç de Margarit i de Biure
Cristianisme
Eclesiàstic.
Germà de Josep de Margarit i de Biure Ingressà en l’orde dominicà Féu engrandir el convent de Sant Domènec de Girona i fou catedràtic de teologia de la universitat gironina Gràcies al seu germà, els reis francesos el preconitzaren bisbe de Lleida 1642-46 i posssiblement de Solsona 1646-51 i de Barcelona 1651-52 El 1652 s’establí al Rosselló, on Lluís XIV el nomenà bisbe d’Elna 1659, però la Santa Seu no el reconegué fins el 1669
Mario Maragliano
Mosaïcista.
Format a la Scuola Musicale de Gènova, deixà la música per l’art del mosaic Establert a Barcelona 1884, fou l’introductor del modern mosaic artístic a l’Estat espanyol decorà San Francisco el Grande de Madrid i, a Barcelona, les Saleses, la Concepció, el Pi, etc Adaptat a l’estil Art Nouveau , treballà en diverses obres de Domènech i Montaner a Barcelona i a Comillas, en el Rosari Monumental de Montserrat 1903, etc Treballà també a Berga, Manresa, Tarragona, Ripoll i Solsona
Romà Casanova i Casanova
![](/sites/default/files/media/FOTO2/casanovacasanovaroman.jpg)
Romà Casanova i Casanova
© Conferencia Episcopal Española
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ingressà al seminari diocesà de l’Assumpció per iniciar la formació sacerdotal El 1981 fou ordenat prevere per Ricard M Carles i Gordó, aleshores bisbe de Tortosa Fou director espiritual del Seminari Diocesà i delegat diocesà de la Pastoral Vocacional abans d’accedir al ministeri episcopalment El juny del 2003 fou nomenat bisbe de Vic pel papa Joan Pau II L’agost del 2021, amb la renúncia al càrrec del bisbe Xavier Novell, fou designat administrador apostòlic de la diòcesi de Solsona
Miquel Farré i Albagés
Pintura
Pintor i acadèmic de Sant Jordi (1945).
Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona —d’on fou catedràtic des del 1943—, a Florència i a Granada 1925-26 Es donà a conèixer fent un tipus d’aquarella sòlid i estructurat Com a pintor de frescs fundà l’Escola Internacional de Pintura Mural, a Sant Cugat del Vallès, i té obres a diversos edificis civils i religiosos de Barcelona, Solsona, Mataró, Segòvia, etc El 1974 decorà la cúpula de la capella de Sant Jordi del palau de la Generalitat, a Barcelona
Manuel d’Aux
Història
Cap de les milícies rosselloneses al servei de França.
L’any 1641 comandà una companyia catalana a les ordres del príncep de Condé, avançà pel Rosselló fins a les riberes de la Tet i participà en els setges d’Illa, Argelers, Millars i Elna, i finalment prengué part en la batalla de Montjuïc 1641 L’any següent obtingué el títol de cavaller Després de la rendició de Barcelona 1652, continuà al servei de França, i l’any 1655 actuà en l’ofensiva francesa contra el Principat i ocupà Solsona El 1660 fou nomenat cònsol de Perpinyà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina