Resultats de la cerca

Estudià a Pest i a Viena Establí un llenguatge formal peculiar, que donà naixement a una escola original dins del Modernisme hongarès El seu art es caracteritza per la marcada accentuació dels panys de paret, decorats amb rajoles de majòlica envernissada i amb motius ornamentals populars i orientals Cal destacar-ne el Museu d’Arts Aplicades i el palau de la Caixa d’Estalvis dels Correus, ambdós a Budapest

Fill del rei Sigebert I i de Bruniquilda, fou adoptat pel seu oncle, el rei Guntram I de Borgonya-Orleans, i ambdós lluitaren contra Khilperic I de Nèustria, germà de Guntram I Atacà, sense èxit, la Septimània visigòtica i els longobards En morir Guntram I 592/593, heretà els regnes de Borgonya i Orleans i una part del de París Sembla que morí emmetzinat per la seva tia Fredegunda, vídua de Khilperic I

Llicenciat en lletres el 1900, succeí Miquel dels Sants Oliver en la direcció de “La Almudaina "-, periòdic, del qual fou propietari Publicà treballs com De la Roqueta i El problema de la emigración en Mallorca 1905 Promotor d’una festa literària a València en honor de Teodor Llorente i, sobretot, del teatre regional mallorquí, estrenà algun sainet com Un, dos, tres sus i Tenda de calçat, ambdós publicats el 1935

Doctor en ambdós drets 1546 El 1567 fou nomenat assessor del justícia de València És autor dels versos posats als arcs triomfals collocats amb motiu de l’entrada de Felip II a la ciutat 1564 També escrigué diverses poesies de circumstàncies per als preliminars d’obres d’Andreu Sentpere, Joan Ferrandis d’Herèdia i Martí de Viciana, i per a altres llibres publicats a València entre el 1560 i el 1564

Llicenciat en lletres el 1900, succeí Miquel dels Sants Oliver en la direcció de “La Almudaina”, periòdic del qual fou propietari Publicà diversos treballs, com ara De la Roqueta i El problema de la emigración en Mallorca 1905 Promotor d’una festa literària a València en honor de Teodor Llorente i, sobretot, del teatre regional mallorquí, estrenà algun sainet, com Un, dos, tres sus i Tenda de calçat, ambdós publicats el 1935

Compaginà els estudis de violí amb els de violoncel, i obtingué màximes qualificacions en ambdós títols al Conservatori de Música Joaquín Rodrigo de València Retirat de la vida acadèmica, passà una temporada a París, fins que reprengué la seva carrera com a violinista i amplià els seus estudis a Berlín Herbert von Karajan el contractà per a l’Orquestra Filharmònica de Berlín, formació amb la qual efectuà nombrosos enregistraments com a primer violí

Autor d’un Memorial en favor de la ordenación hecha por la ciudad de Barcelona 1620 sobre els forasters, escrit primer en català però obligat després a traduir-lo ell mateix al castellà, fet del qual es lamenta, i De la potestat secular en los eclesiàstics per la econòmica i política 1646, que fou prohibit, ambdós interessants pels comentaris sociogràfics i l’actitud més o menys franca sobre qüestions d’actualitat amb tendència vindicativa

Fou pintor de cambra del rei Felip V d’Espanya Conreà temes mitològics — Bacanal 1719, El sacrifici de Bacus 1720, ambdós al Museo del Prado—, el retrat — Don Lluís, príncep d’Astúries 1717, Museo del Prado—, temes religiosos — Sagrada Família amb Sant Joan 1726, Museo del Prado— i el paisatge Vista d’El Escorial Museo del Prado El seu pare, René-Antoine Houasse París 1644 — 1710, també pintor, participà en la decoració de Versalles

Sotmeté els qarakànides de Coràsmia, així com Kaixgària i Transoxiana, i estengué el domini seljúcida a l’Himyar, el Iemen i els territoris del golf Pèrsic Tingué la valuosa collaboració de Niẓām al-Mulk, visir que portà a terme la reforma administrativa de l’imperi Ambdós protegiren el desenvolupament de tots els camps de la cultura islàmica i li donaren un gran impuls, sobretot amb l’establiment i la creació de nombroses madrasses

Vida Fill de l’escriptor i polític Joan Estelrich i Artigues, estudià banca a l’estranger i fou director d’una sucursal bancària a Tànger Traslladat a Madrid, inicià estudis a l’Instituto de Investigaciones y Experiencias Cinematográficas i el 1956 començà a treballar com a meritori i secretari de rodatge Fou ajudant de direcció en nombrosos films La vida alrededor 1959 i El extraño viaje 1964, ambdós de Fernando Fernán Gómez A las cinco de la tarde 1960, Juan Antonio Bardem Plácido 1961, Luis G Berlanga i a les produccions de Samuel Bronston rodades a Espanya Exercí de director…