Resultats de la cerca

Es llicencià en medicina a Barcelona el 1873 Fou director de l’hospital de sang de Banyoles durant la tercera guerra Carlina, membre de l’Acadèmia de Medicina i de Cirurgia de Barcelona i director d' Archivos de Terapéutica i Boletín de Clínica Médica Traduí al castellà el Traité d’anatomie humaine de Jean-Léon Testut, text fonamental d’anatomia durant més de cinquanta anys

Deixeble del seu germà William —tocòleg famós— i de Pott, fou metge militar, professor d’anatomia i cirurgià reial Investigà sobre el procés inflamatori, el xoc i les malalties venèries Féu innovacions tècniques en alguns tractaments quirúrgics És autor de A Treatise on the Blood, Inflammation and Gun-shot wounds ‘Tractat sobre la sang, la inflamació i les ferides per arma de foc’, 1794

Doctor 1845, dirigí el museu anatòmic, fou professor d’anatomia pictòrica a l’escola de Belles Arts 1852 i presidí el Congrés Medicofarmacèutic de València 1891 Ingressà al partit progressista 1864, i fou diputat provincial Passà després al partit conservador, i fou alcalde de València 1876-79 i 1891-92 Promogué l’Exposició Regional del 1883, com a president de la Societat Econòmica d’Amics del País

Format a París i a Roma Fou professor de dibuix des del 1858 i catedràtic d’anatomia pictòrica fins el 1864 de l’Escuela de San Fernando de Madrid, sotsdirector del Museo del Prado des del 1864 i acadèmic de mèrit de San Fernando 1880 Fou premiat a exposicions a Madrid i a Baiona Es dedicà als temes mitològics i històrics i al retrat

Deixeble de Robert Koch, dirigí les seves investigacions cap als camps de la bacteriologia i de l’anatomia patològica Descobrí les causes productores del beri-beri, estudis que forniren les bases per al descobriment d’una sèrie de vitamines i la comprensió del caràcter de les malalties degudes a deficiències en la nutrició El 1929 compartí el premi Nobel de medicina amb sir Frederick Hopkins per les seves investigacions sobre vitamines

Fou professor d’anatomia patològica a Montpeller 1824 i el primer a ocupar la càtedra de patologia creada a la Universitat de París 1836 Els seus treballs més importants tracten dels diferents tipus d’esclerosi i de l’estudi de l’atròfia muscular progressiva Entre les seves obres cal remarcar Anatomie descriptive 1834-36, Anatomie pathologique du corps humain 1829-42 i Anatomie du système nerveux de l’homme 1845

Deixeble de Duverney, s’establí a París, on esdevingué professor d’anatomia i escriví Exposition anatomique de la structure du corps humain 1732, traduïda i consultada durant molts anys Winslow estudià amb detall les fibres musculars de la vàlvula ileocecal, l’anomenat procés uncinat del pàncrees o pàncreas menor , o de Winslow , i els ganglis toràcics i abdominals, a més del hiat que avui porta el seu nom

Es llicencià en medicina a Barcelona 1883 i fou deixeble de Giné i Partagàs i d’Azcarreta Fou professor auxiliar d’anatomia a Barcelona 1902-05 A partir del 1908 dirigí la clínica urològica de l’Hospital Clínic de Barcelona que s’acabava de crear El 1921 ingressà a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Publicà Atlas radiográfico de los arcos arteriales de la mano 1902 i nombrosos treballs d’urologia

Fou catedràtic de la facultat de medicina de València i hi ensenyà histologia i tècnica microgràfica Realitzà diversos estudis sobre cancerologia i escriví les obres La enfermedad cancerosa y su importancia en la región valenciana 1958 i Anatomía patológica tumoral 1968, entre d’altres A més, publicà diversos treballs sobre la patologia del càncer a l’Estat espanyol i les lesions del sistema nerviós simpàtic, entre d’altres

Estudià a Barcelona i es doctorà en medicina l’any 1883 Fou deixeble de Santiago Ramón y Cajal El 1889 obtingué la càtedra d’histologia i anatomia patològica de València més tard passà a Barcelona 1892, on el 1895 obtingué la de patologia quirúrgica El seu germà, Octavi Saltor i Lavall Barcelona 1875 — 1914, enginyer, fou catedràtic de l’Escola d’Enginyers de Barcelona i publicà treballs importants a la Revista Tecnológica Industrial