Resultats de la cerca

Format musicalment a la seva ciutat natal, parallelament a la carrera de compositor ha exercit de crític musical Les  seves obres han rebut diversos premis i han estat interpretades en diferents països de l’Amèrica Llatina, com també als Estats Units, el Canadà i Europa El seu catàleg inclou música per a instruments solistes, de cambra, per a orquestra i també electroacústica Ha estat professor de composició i director de l’Estudio de Música Electrónica, dependent de l’Escuela de Música de la Universidad Nacional a Rosario, on també ha estat cap del departament de composició El 1978, gràcies…

Fill del polític  Valentín Alsina Fundà el periòdic La Nueva Era  i fou elegit diputat el 1862 Fou governador de la província de Buenos Aires 1866-68, vicepresident de la república 1868-74 i ministre de guerra i marina 1874-77 en aquest darrer càrrec portà a terme una important campanya contra els indis de la Pampa

Estudià dibuix i pintura a Buenos Aires, els quals compaginà més endavant amb el disseny gràfic i la fotografia Després de fer diverses exposicions de pintura, dibuix i fotografia a l’Argentina, Xile i Colòmbia, el 1968 es dedicà exclusivament a la fotografia Treballà com a fotògraf publicitari fins el 1975, quan s’installà definitivament a Barcelona La seva obra palesa l’interès pel retrat, les natures mortes i el paisatge i destaca per la sobrietat —que no exclou la mirada personal— amb què tracta els seus motius Rebé, entre d’altres, el premi Ciutat de Barcelona d’arts plàstiques 1996, el…

Estudià amb Julián Bautista i Roberto García Morillo Fou membre de l’Asociación de Jóvenes Compositores de Buenos Aires, conductor de programes de ràdio i televisió, crític musical, organitzador de cicles dedicats a la música i hi exercí també com a docent L’any 1991 rebé el premi Santa Clara d’Assís, i el 1994 fou distingit per l’Associació d’Art i Cultura Aquell mateix any estrenà al Teatro Colón la seva obra Comme les Saisons i diversos cicles vocals Ha realitzat conferències al seu país i als Estats Units, i ha publicat crítiques i comentaris musicals en diversos diaris i revistes de…

Estudià violí amb el seu pare i amb Ljerko Spiller A disset anys es traslladà a Europa, on el 1955 fou guardonat al Concurs Reina Elisabet de Bèlgica A Brusselles conegué Yehudi Menuhin, de qui fou deixeble i el qual l’introduí en el circuit internacional Feu una carrera internacional com a solista amb les orquestres més importants del món, amb gires per Europa, els Estats Units, la Xina, el Japó i la Unió Soviètica Collaborà amb Nadia Boulanger, Pau Casals i Gaspar Cassadó El 1955 fou nomenat director de l’Accademia Nazionale di Musica de Camera de Roma, càrrec que deixà el 1977 en posar-se…

Estudià composició amb Guillermo Graetzer i piano amb Ruwin Erlich, a Buenos Aires Fou fundador i president de l’Associació Argentina de Compositors i professor de la Universidad Nacional de Buenos Aires És autor d’obres per a ballet, música de cambra, per a piano, per a cor i cançons La seva principal contribució es produí en el camp de la música popular

Després de llicenciar-se en dret per la Universitat de Buenos Aires 1983, aquest any s’afilià al Partido Justicialista Treballà per al departament d’afers jurídics del Ministeri d’Economia 1983-89 i participà en la ronda Uruguai del GATT Fou superintendent d’Assegurances de la Nació durant el primer mandat de Carlos Saúl Menem  1989-95 i assessor de Mercosur i d’ ALADI en la legislació d’assegurances Estret collaborador d’ Eduardo Duhalde  a Buenos Aires, es convertí en un dels caps de la campanya presidencial d’aquest 1999 L’any 2000 fou elegit diputat de l’assemblea de Buenos Aires,…

Fitxà pel Futbol Club Barcelona la temporada 1998-99 procedent del Vélez Sarsfield argentí, amb el qual havia conquerit la Copa Libertadores i la Copa Intercontinental Defensa central, només romangué una temporada al Barça Guanyà la Lliga, disputà 32 partits oficials i marcà un gol Fou tres vegades internacional argentí

Estudià belles arts i medicina a la seva ciutat natal, i seguí cursos d’art dramàtic Abandonà l’Argentina el 1965 i, després d’una breu estada al Brasil, s’establí a París El seu treball de direcció s’orientà vers la renovació del conjunt de l’espectacle dramàtic, utilitzant sovint grans desenvolupaments de l’aparat escènic, que tot i l’espectacularitat, fou discutit en la seva tasca D’entre els seus principals muntatges cal esmentar Ubu, roi , de Jarry poc després d’arribar a París, les obres de Fernando Arrabal El cementiri de cotxes 1968 i El arquitecto y el emperador de…

Format a l’Escuela de Dibujantes de Buenos Aires, començà fent illustracions de llibres infantils i dibuix publicitari, i el 1952 fundà un estudi d’animació, molt inspirat per Walt Disney Després de viure al Perú 1955-60, anà als Estats Units, on treballà per a la Paramount en sèries de dibuixos animats Establert a París 1966-83, canvià el grafisme i el dibuix publicitari pel dibuix humorístic a la premsa Les seves característiques tires còmiques sense paraules, d’un humor sense connotacions polítiques ni ideològiques, colors brillants i traç arrodonit i sovint protagonitzades per animals, li…