Resultats de la cerca
Es mostren 336 resultats
Joan Josep Isern i Márquez
© Arxiu J.J. Isern
Literatura catalana
Escriptor i crític literari.
Titulat en arquitectura tècnica, exercí aquesta professió fins l’any 1981, que s’incorporà a l’administració catalana en tasques de publicitat, comunicació, informació i difusió cultural als departaments d’Ensenyament i de Cultura fins a la jubilació 2013 Collaborador de nombroses revistes i diaris des del 1983, quan començà al Diari de Barcelona, destaquen la seva vinculació amb el suplement literari del diari Avui 1989-2009, amb la revista mensual Qué leer 2001-09, on fou el responsable de la secció de literatura catalana, i amb la revista Serra d’Or , on continua collaborant Fou…
,
Lluís Puyalto Cebolla
Esport general
Historiografia
Historiador.
Collaborador de la Fundació del Bàsquet Català, de la qual dirigeix el Centre d’Estudis des de l’any 2011 Fou comissari de l’exposició ‘‘100 anys de basquetbol a Catalunya Del pati al parquet’’, al Museu Olímpic i de l’Esport Ha publicat la trilogia El bàsquet a Catalunya 2000 i 2006, així com La popularitzacio del bàsquet a Catalunya De l’escola a la pista 2008, dins la collecció “Textos de Cultura i Esport”
Jordi Sirera Pladevall
Motociclisme
Pilot de motociclisme de velocitat.
Debutà el 1960 i fou campió d’Espanya de turismes de sèrie en 125 cc Fou segon en el Premi RMCC de Motos Sport Nacionals 1961 Disputà diverses edicions de les 24 Hores de Montjuïc i, formant equip amb el seu germà Enric, assolí una victòria 1963 i un segon lloc 1966 L’any 1964 fou segon en el Gran Premi d’Espanya de velocitat per darrere del seu germà Ja retirat, exercí de comissari a Montesa i Honda
Enric Sirera Pladevall
Motociclisme
Pilot de motociclisme de velocitat conegut com Castor.
Fou pilot de Montesa des del 1954 Disputà onze edicions de les 24 Hores de Montjuïc, en les quals formà sovint parella amb el seu germà Jorge Pilotant prototips preparats per ells mateixos, obtingueren un títol 1963 i una segona posició 1966 Al mateix circuit de Montjuïc participà en dotze grans premis, amb una victòria al Gran Premi d’Espanya 1964 Retirat el 1967, reaparegué el 1969 amb Bultaco i MV Exercí de comissari per a Montesa i Honda
Joan Cumellas i Graells
Teatre
Autor, actor i director teatral.
Actuà amb el Teatre Íntim d’Adrià Gual 1924 i amb el Teatre Català de la Comèdia 1936-37 Fou nomenat comissari del teatre català per la Generalitat el 1938 El 1946 dirigí l’estrena d' El prestigi dels morts, de Josep M de Sagarra, i organitzà el Festival de Teatre Català del 1964 És autor de peces teatrals com Ombres del port 1936, Avui com ahir 1954 i el vodevil Clementina no rellisquis 1966, i de traduccions
Heinrich Himmler
Història
Política
Polític alemany.
Com a cap de les SS 1929 i de la Gestapo 1934, organitzà la matança dels adversaris de Hitler 30 de juny de 1934 Cap suprem de les forces de policia del Tercer Reich 1936, comissari per al trasllat de poblacions 1939 i ministre de l’interior 1943, fou el responsable principal de l’extermini de milers de jueus i de militants de partits antinazis Capturat pels britànics el 1945, se suïcidà abans d’ésser jutjat
Francesc Xavier Rovira i Fernández de Mesa
Història
Militar
Militar.
Fou comissari general i comandant principal del cos d’artilleria de Marina, professor d’artilleria de l’Acadèmia de guàrdies marines de Cadis, comandant d’artilleria al departament de Cartagena i des del 1781 comandant de tot el cos Retirat a València el 1809, arran de la guerra del Francès, fou ascendit a tinent general És autor de manuals pedagògics Tratado de artillería 1773, Compendio de matemáticas 1781-91, Ejercicios de cañón y mortero 1787, tots publicats a Cadis
Salvador Santjoan i Fuster
Geologia
Història
Militar
Geòleg i militar.
Fou comissari reial dels exèrcits del Principat El 1798 fou admès com a membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, a la secció d’història natural, que dirigí 1803-07 Hi llegí diverses comunicacions, com La verdadera causa de las erupciones volcánicas discurs d’ingrés, 1799 Lluità contra les forces napoleòniques 1808-14 i publicà una Carta familiar sobre l’ocupació francesa de la Seu d’Urgell El 1835 esdevingué censor de l’Acadèmia
Antoni de Montserrat de Suelves i d’Ustáriz
Història
Polític.
Vuitè marquès de Tamarit Passà al servei de Carles Maria dels Dolors de Borbó 1868 i intervingué en el seu nomenament com a pretendent carlí Assistí a les juntes carlines de Londres 1868 i Vevey 1870 i negocià crèdits per a finançar l’alçament carlí del 1872 i la guerra subsegüent, durant la qual fou comissari del pretendent a la zona de Tarragona i Lleida El seu nebot, Josep de Montserrat de Suelves i de Montagut
Joan Cumellas i Graells
Literatura catalana
Autor, actor i director teatral.
Actuà amb el Teatre Íntim d’Adrià Gual 1924 i amb el Teatre Català de la Comèdia 1936-37 Fou nomenat comissari del teatre català per la Generalitat el 1938 El 1946 dirigí l’estrena d’ El prestigi dels morts, de Josep M de Sagarra, i organitzà el Festival de Teatre Català del 1964 És autor de peces teatrals com Ombres del port 1936, Avui com ahir 1954 i el vodevil Clementina no rellisquis 1966, i de traduccions
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina