Resultats de la cerca

Vida A partir del 1939 inicià una prolífica activitat com a autor de novelles populars de diversos gèneres, que sovint signava amb pseudònim En alguns casos foren adaptades a la pantalla La casa de las sonrisas 1947, Alejandro Ulloa, Dos cuentos para dos 1947, Lluís Lucia i El secreto de Tommy 1953, Antonio del Amo Reclamat pel productor Eduardo Manzanos, el 1954 s’installà a Madrid per treballar com a guionista de westerns inspirats en un dels seus personatges literaris més populars i prolífics El Coyote i La justicia del Coyote , ambdós de Joaquín Luis Romero-Marchent del 1954…

Vida S’inicià com a corresponsal a París d’"El Sol" de Madrid i crític teatral en "La Noche" de Barcelona i "La Voz" de Madrid, que acabà sotsdirigint Collaborà en "La Publicitat", "El Día Gráfico", "L’Esquella de la Torratxa" i "El Bufón" 1924-32 amb articles de música, i en "Fantasio Revista de Espectáculos" 1925-30 i "Pantallas y Escenarios" 1927-30, amb articles sobre cinema El seu primer contacte amb el cinema, al marge de la crítica, el tingué com a coordinador general del documental de llarga durada inacabat Gent i paisatge de Catalunya 1926, Josep Gaspar també feu un paper secundari a…

Es formà al Club Patí Tordera, amb el qual debutà a la màxima categoria a setze anys, guanyà la Copa Catalana 1982 i fou subcampió de Lliga 1984 Marxà al CE Noia 1984-86, el SHUM Maçanet 1986-89 i el Blanes 1989-90, i la temporada 1990-91 tornà al Tordera Una vegada retirat, feu d’entrenador i, entre altres equips, dirigí el CH Lloret 2002-03 i el CP Alcobendas 2003-04, ambdós a l’OK Lliga

Després de jugar al juvenil i al primer equip del CE Granollers, desenvolupà la seva carrera al RCD Espanyol, des de la temporada 1967-68 fins a l’edició 1976-77, en què es retirà Jugava de lateral en ambdós costats i disputà 156 partits de Lliga Disputà un partit amb la selecció espanyola absoluta i deu amb l’olímpica Participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 Jugà, en una ocasió, amb la selecció catalana

Debutà en el cinema nord-americà el 1939 i obtingué un gran èxit amb Gilda 1946 de Ch Vidor Al llarg de la seva àmplia carrera professional interpretà drames, comèdies, westerns , etc, entre els quals poden ésser destacats The Big Heat 1953 i Humane Desire 1954, ambdós de F Lang, Blackboard Jungle 1955 de R Brooks, Cowboy 1966 de D Daves, The Courtship of Edie's Father 1962 de V Minnelli i The Money Trap 1965 de B Kennedy

Estudià dret a Salamanca i a Alcalá, on es doctorà Advocat i oïdor de l’audiència de València És autor d' Emporium utriusque juris quaestionum in usu forensi , que havia de constar de cinc parts —dues sobre dret civil, dues sobre dret canònic i una sobre les penes d’ambdós drets, i les lleis de Castella i de València—, de les quals fou publicada només la primera, el 1599 El pròleg conté el primer catàleg imprès d’autors valencians

Conreà temes religiosos i d’història, que li valgueren una gran anomenada L’embalsamament de Crist 1872, Torquato Tasso i Eleonora d’Este ambdós a la Galleria Nazionale d’Arte Moderna, Roma Però és en obres menys grandiloqüents on el seu estil es fa més solt i antiacadèmic i esdevé un antecedent de les tendències renovadores de la pintura italiana d’entre segles Nena coll Vetri, Nàpols En la seva darrera etapa fou influït pel fortunyisme

La seva obra denota una certa relació amb l’art flamenc i una gran predilecció pel retrat i la temàtica mitològica, tractats ambdós gèneres amb una certa ampullositat arquitectònica retrat d' Anna Rorup Foren també pintors el seu germà Ludger Tom Ring , el Jove Münster 1522 — Brunsvic 1584, d’una gran sensibilitat en el tractament del retrat Mette von Munchhausen , i el seu fill Hermann Tom Ring Münster 1512 — 1596, que seguí la línia de Hans Holbein

Treballà preferentment el bronze Canelobre pasqual 1507-16 i Sepulcre de l’abat ATrombetta ~1518, ambdós a la basílica de Sant’ Antonio a Pàdua Relleus de la Vera Creu Museu Correr, Venècia i Tomba de Girolamo Della Torre 1516-21, església de San Fermo Maggiore, Verona, Musée du Louvre, París, obres que evidencien la influència que l’escola de Pàdua, de la qual fou un dels principals representants, rebé de l’escultura florentina a través de Donatello

D’origen menestral, adquirí una formació autodidacta, sobretot durant els anys d’exili Fundà Òmnium Cultural a Sabadell i promogué iniciatives culturals catalanes Especialitzat en biografies locals, publicà 100 sabadellencs en els nostres carrers 1984 i Sabadellencs morts en l’exili 1986 Escriví també un Diccionari biogràfic de sabadellencs i Dones sabadellenques dignes de recordar , ambdós en curs de publicació El 1986 li fou concedit el premi a la Tenacitat de les Agrupacions Professionals Narcís Giralt