Resultats de la cerca

Anomenat príncep dels àngels, l’Antic Testament el presenta com a defensor del poble, i a l' Apocalipsi lluita amb els seus àngels contra el drac Per influència copta i hellenística hom l’identificà, sobretot a Occident, amb el psykhopompós ‘el qui acompanya les ànimes’ i amb ‘el qui pesa les ànimes’ psicòstasi El seu culte, celebrat primer a Orient, es difongué a l’edat mitjana per tot l’Occident a partir, sobretot, de les aparicions que hom li atribuí al mont Gargano segle VI, sobre la tomba d’Adrià al castell Sant'Angelo, a Roma 950, o a Normandia, al mont Saint…

Dirigí L’Aureneta i fou redactor en cap del Diario Mercantil Publicà més de trenta obres teatrals en català, d’arrel romàntica o de to festiu, com El túnel 1895, El cor i l’ànima 1894, Ànimes perdudes 1908 i Botifarres dolces 1906

Fou dels primers d’escriure en landsmål Espontani i realista, passà de l’escepticisme a una visió social i religiosa de la societat Són obres seves Mannfolk ‘Gent’, 1886 Troette Moend ‘Ànimes fatigades’, 1891 i Den burtkomne fadern ‘El pare perdut’, 1899

Començà publicant en collaboració la narració breu destinada al públic juvenil, Tinta fresca 1994 Posteriorment, ha publicat poesia amb obres com ara El mateix silenci 1995, Raïm de vent 1996, Cendres volades 2000 i El cercle de les ànimes 2005, premi Màrius Torres 2004

Fill d’un petit propietari aficionat a la poesia i al teatre, inicià els seus assaigs literaris a l’escola mitjana, a Poltava A dinou anys es traslladà a Peterburg Fracassà com a actor, fou buròcrata i pintor i es feu amic de Puškin al qual degué la idea de L’Inspector i d’ Ànimes mortes Li conqueriren la fama els relats de Večera na khutore bliz Dikan’ki ‘Vetllades a la caseria de Dikanka’, 1831-32, Soročinskaja Jarmarka ‘La fira de Soročinsk’, Večer nakanune Ivana kupala ‘La nit de Sant Joan’ i sis més Volgué dedicar-se a la història, però el 1835 abandonà la universitat, on era professor…

Com a novellista tracta sovint del tema de la impossibilitat d’un alliberament social Destaquen La ciutat de color lila 1937, Sense Déu 1951, Vida mística 1957 Les seves obres teatrals tenen un caràcter històric Emperador Miquel 1936, La creu i l’espasa 1943, Nits a la Mediterrània 1958, Tomàs, el de dues ànimes 1962

És un destacat representant de la pintura francesa flamenquitzant, tendència apreciable ja en el Tríptic de la Trinitat 1509-15, al museu de Douai La seva obra més important és el políptic de nou taules Bany místic de les ànimes en la sang del Salvador 1511-20, per a l’abadia d’Anchin, al museu de Lilla

Gran admirador de Proust, intentà de donar a les seves novelles el caràcter de documents objectius, amb una forta càrrega d’anàlisi psicològica Ultima noapte de dragoste, întîia noapte de razboi ‘Última nit d’amor, primera nit de guerra, 1930, Patul lui Procust ‘El llit de Procust’, 1930 També escriví poesies de tendència realista Poezii , 1924 i els drames Suflete tari ‘Ànimes fortes’, 1922 i Danton 1931

Teòric i representant del positivisme, és autor de contes, com O życie ‘Per la vida’, 1879, d’obres dramàtiques, com el cicle Nieśmiertelne dusze ‘Ànimes immortals’, 1876-89, i d’estudis filosoficosocials, entre els quals una Historia chłopów polskich ‘Història dels camperols polonesos’, 1925-28 Fou partidari de millores socials i volgué introduir la cultura occidental per tal d’eliminar els romàntics somnis nacionalistes

La seva obra, de fort contingut satíric i influïda per Gogol’, se centra en una observació acurada i un gran coneixement de les classes benestants de la seva època Escriví sobretot novelles, d’entre les quals Tys’ača duš ‘Mil ànimes’, 1858, V vodovorote ‘En el vòrtex’, 1871 i Meščane ‘Els petitburgesos’, 1877 Destaca també la seva obra teatral Gorkaja sudhina ‘Un destí amarg’, 1859, d’ambient camperol