Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
William Carleton
Literatura
Novel·lista irlandès en llengua anglesa.
És autor de narracions breus Traits and Stories of the Irish Peasantry , ‘Trests i relats de la pagesia irlandesa’, 1830 i de diverses novelles Fardorougha the Miser , ‘Fardorougha l’avar’, 1839
Marin Držić
Teatre
Dramaturg i eclesiàstic croat, representant del renaixement cultural de Ragusa.
Es familiaritzà amb el teatre a Itàlia i a Viena, i organitzà la vida teatral de Ragusa Escriptor satíric, tractà temes populars amb gran animació i color Escriví i posà en escena diverses pastorals Tirena 1548, Grižula 1551-56 Dundo Maroje ‘Oncle Maroje’, 1550 i Skup ‘L’avar’, 1553-55 són sàtires contra els avars
Jovan Sterija Popović
Literatura
Escriptor serbi.
Advocat i professor, treballà com a ministre d’instrucció en l’organització de l’escola Escriví narracions i poesies, però el millor de la seva obra es troba en els drames historicopatriòtics d’inspiració romàntica, dels quals cal esmentar Nevinost ‘La innocència’, 1827, Miloš Obilić 1828, Smrt Stjepona Dečanskoga ‘La mort d’Esteve Detxanski’, 1841, Ajudici ‘Els soldats’, 1842 i San Kraljevića Marka ‘El somni de Marko Kraljević’, 1847 Sobretot es destacà en les comèdies i en les farses Turdica ‘L’avar’, 1837 i Beograd nekad i sad ‘Belgrad, d’un temps i d’avui’, 1853, entre d’altres, en les…
Jorge Lavelli
Teatre
Director de teatre i òpera argentí.
Installat a París des del principi de la dècada de 1960, l’any 1977 obtingué la nacionalitat francesa Entre el 1963 i el 1975 escenificà moltes peces dramàtiques, clàssiques i contemporànies, i començà a collaborar estretament amb el dramaturg Copi el 1967 Dirigí moltes òperes, sobretot al Festival d’Ais de Provença, a la Scala, a París, etc És considerat un dels renovadors del teatre francès Presentà a Barcelona alguns dels seus muntatges, entre els quals Doña Rosita la soltera de Lorca, protagonitzada per N Espert, i La tempestat de Shakespeare i estrenà, al Teatre Poliorama, Una visita…
Bonaventura Vallespinosa i Salvat
Literatura catalana
Teatre
Metge i escriptor.
S’establí molt aviat a Reus, on exercí de metge Participà en la gestió de la revista La Columna de Foc 1918, vinculada a l’herència modernista, i en la de Llaç 1919, més propera a l’estètica noucentista Fou traductor al català d’autors, sobretot teatrals Cocteau La veu humana , T Williams Figuretes de vidre , Camus Callígula , Racine Fedra , Ionesco La cantant calba , Pirandello Sis personatges en cerca d’un autor , Anouilh Becket o l’honor de Déu , Molière Tartuf , L’avar , Sartre Les mans brutes , Muset Lorenzaccio , Betti, Pavese i d’altres, moltes de les quals inèdites El 1955…
,
Jordi Bertran
Arts de l'espectacle (altres)
Músic i titellaire.
El 1977 entrà al Grupo Taller de Marionetas de Pepe Otal i el 1978 passà al Collectiu d’Animació de Barcelona dirigit per Carles Cañellas El 1979 cofundà amb Teia Moner el grup Els Farsants, que deixà el 1987 per formar companyia pròpia i adreçar-se principalment al públic adult Hi han collaborat titellaires com Zilda Torres, Miquel Gallardo, Karin Schäfer, Santi Arnal, Toni Zafra, Mercè Framis, Olivier Benoit o Mireia Margenat Ha actuat per Europa, Àsia i el continent americà, ha fet titelles per televisió, ha participat en importants festivals d’arts escèniques d’arreu del món i ha…
Joan Pera

Joan Pera
Cinematografia
Ràdio i televisió
Teatre
Actor.
S’inicià professionalment en el teatre a la companyia Adrià Gual, amb la qual actuà en obres de Sartre, Ionesco i Pirandello, entre d’altres, i obtingué reconeixement de la crítica amb Històries del zoo 1975, d’Edward Albee Posteriorment interpretà obres de W Allen La mort , M Camoletti No et vesteixis per sopar , J Salom Tiempo de espadas , Joan Oliver Allò que tal vegada s’esdevingué i del repertori clàssic català Pitarra, Segarra, Rusiñol, etc Decantat envers papers còmics o humorístics, han tingut un gran èxit les comèdies coprotagonitzades amb Paco Morán , molt especialment La…
Carlo Goldoni

Estàtua a Florència de Carlo Goldoni (1873), obra d’Ulisse Cambi
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Teatre
Comediògraf italià.
Cursà la carrera de dret, però ja des de petit revelà un gust precoç pels espectacles Els seus estudis, el seu treball com a advocat i el fet de formar part de diverses companyies escèniques el portaren a viure a diferents ciutats d’Itàlia S’inicià en el teatre amb algunes obres per a la companyia de còmics del teatre San Samuele de Milà Griselda , Don Giovanni Tenorio , etc A Pisa 1745-48, on exercia la carrera d’advocat, escriví Arlecchino servitore di due padroni , bé que els anys decisius com a comediògraf començaren el 1748 A partir d’aquest any treballà com a autor per a la companyia…
Lluís Soler i Auladell

Lluís Soler i Auladell en una escena de l’obra Canigó
© TNC / David Ruano
Teatre
Actor.
Es dedicà professionalment al teatre més tard del que acostuma a ser habitual El 1990 actuà a Fi de partida , de S Beckett dirigida per Jordi Mesalles, i a El banc , d’A Guelman dirigida per Boris Rotenstein, i guanyà el premi Revelació de la crítica teatral de Barcelona El 1991 intervingué, entre d’altres, a Somni d’una nit d’estiu amb direcció de Calixto Bieito i a Desig , de JM Benet i Jornet dirigida per Sergi Belbel Inicià una collaboració amb Belbel que s’ha perllongat en els anys i fins el moment han realitzat més d’una quinzena d’obres conjuntament, entre les quals destaquen El…
Guillem Roca i Seguí
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra El 1761 es doctorà en dret civil i canònic per la Universitat Literària de Mallorca fou un advocat de prestigi i participà en la fundació de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País i en la del Collegi d’Advocats de Palma i fou bibliotecari episcopal És el pare del també escriptor Guillem Roca i Reus En la seva literatura predomina el vessant burlesc de la literatura barroca A part d’algunes allegacions jurídiques, en vida només publicà uns pocs poemes al Diari de Buja 1812 Ja mort ell, el 1851, aparegué impresa com a anònima la Comèdia del misser miserable , també…
,