Resultats de la cerca

És conegut com a autor de quaranta-dues faules en versos elegíacs, escrites en un llatí decadent, que tingueren gran difusió a l’edat mitjana

De formació bàsicament autodidàctica, als anys cinquanta anà a Madrid, ciutat on residí i desenvolupà tota la seva carrera artística Estigué integrada en el grup de pintors i escultors realistes castellans, format, entre d’altres, per Antonio López García , Julio López Hernández i el seu germà Francisco i Lucio Muñoz Martínez , amb el qual es casà el 1960 Exposà individualment per primera vegada l’any 1959, a Madrid La seva pintura s’inscriu dins del corrent neorrealista madrileny i se centra bàsicament en visions fredes i desolades de façanes i objectes quotidians d’aquesta ciutat Publicà…

Iniciat en el motociclisme pel seu pare i el seu oncle, des de molt jove participà en competicions locals El 1994 començà a competir en enduro i motocròs, i l’any següent es proclamà campió d’Espanya júnior en la categoria superior a 175 cc El 1996 fou subcampió del mundial d’enduro amb l’equip estatal i el 2002 competí per primer cop en el Ralli Dakar, que no acabà El 2003 hi obtingué l’onzena posició integrat en l’equip KTM, amb Isidre Esteve, i el 2004 es retirà davant la mort del seu company d’equip Richard Sainct El 2006 guanyà el Ralli Dakar , competició en què tornà a ésser primer en…

El 1976 participà en la fundació del Club Ciclista Berguedà El 1989 començà a practicar bicicleta tot terreny en la modalitat de cros El 1993 creà l’equip de BTT en camp a través de l’Sport Bike Berga amb Jordi Riera, Joan Freixa i el seu fill Pau El 1996 començà la seva trajectòria com a mecànic i treballà per als equips JVC de descens i cros, Buff OF3, Liberto, Specialized International, Megamo, K2, Tau Ceràmica i la selecció espanyola als Campionats del Món

El 1992 entrà al Club Ciclista Berga practicant cros, posteriorment com a juvenil començà a competir en descens Guanyà dues Copes Catalanes, el 1998 de cros i el 2000 de descens Fou responsable de bicicleta tot terreny a la Federació Catalana de Ciclisme 2002-07 Dirigí durant cinc temporades les seleccions catalanes en les dues modalitats El 2007 deixà la direcció tècnica de la FCC

Fou sacerdot del déu Elagabal a Èmesa, on vivia la seva família, relegada de Roma La seva àvia, Júlia Mesa, el féu passar com a fill natural de Caracalla i fou proclamat emperador per l’exèrcit amb el nom de Marc Aureli Antoní El 219 arribà a Roma i, deixant el govern a la seva àvia, hi introduí el culte del seu déu Sol invictus i es lliurà a la disbauxa Assassinat pels pretorians, el succeí Alexandre Sever , que ja havia estat associat al tron La seva figura ha estat tractada per alguns autors teatrals Déodat de Séverac compongué l’oratori Héliogabale 1910

Fill de Khildebert II, succeí aquest a Borgonya S'establí a Orleans i començà a regnar sota la tutoria de la seva àvia Bruniquilda que residia a Metz amb el seu germà gran Teodobert II d’Austràsia Lluità amb el seu germà contra Clotari II de Nèustria, però no pogué eliminar-lo per l’oposició de la noblesa austrasiana 605, enemistada amb Teodoric pel fet que aquest estava sota la influència de l’àvia Bruniquilda, que ells havien tret de Metz 600 El 610 intentà d’envair Alsàcia i tingué fortes lluites amb el seu germà Teodebert II, el qual vencé a Toul el 612 i així es…

Era fill d’Artau IV i de Guillema Deixà només una filla, Guillema, sota la tutela de la seva àvia

Autor de peces realistes sobre la vida moderna, entre les quals Proletàrok ‘Proletaris’, 1880, Cifra nyomurúság ‘Misèria brillant’, 1881, Örök törvény ‘Llei eterna’, 1890, i A nagymama ‘L’àvia’, 1891

Fill de Teodoric II, rei de Borgonya i d’Austràsia, el succeí encara menor d’edat Els magnats es negaren a reconèixer-lo per l’odi que tenien a la seva àvia Bruniquilda i el lliuraren a Clotari II de Nèustria, que el féu assassinar