Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Edward Williams Morley
Física
Físic nord-americà.
És conegut sobretot per la seva collaboració amb Michelson, que donà lloc al cèlebre experiment que demostrava la no-existència de l’hipotètic èter
Nicolaj Pirogov
Cirurgià rus.
Professor a Dorpat i a Peterburg, fou un expert cirurgià de guerra i l’introductor al seu país de l’anestèsia amb èter Escriví un Diari amb les seves experiències mèdiques durant la guerra de Crimea 1854 i la guerra russoturca del 1877
George Francis FitzGerald
Física
Físic irlandès.
Fou professor a la Universitat de Dublín i membre de la Royal Society de Londres Féu investigacions sobre les ones electromagnètiques i la teoria de l’èter Interpretà la famosa experiència de Michelson sobre la determinació de la velocitat de la llum i enuncià la teoria de la contracció longitudinal dels cossos en moviment
Eleuthère Mascart
Física
Físic francès.
Investigà fotogràficament la regió ultraviolada de l’espectre solar 1863 L’any 1874 demostrà, juntament amb Veltmann, la inexistència dels efectes de l’anomenat vent d’èter , que més tard fou confirmada amb les experiències de Michelson i Morley Estudià el magnetisme i l’electricitat atmosfèrica i ideà un tipus d’electròmetre de quadrants 1880
Christian Albert Theodor Billroth
Metge alemany, professor de cirurgia de les universitats de Zuric (1859) i Viena (1867); és considerat un dels creadors de la cirurgia moderna.
Entre els seus treballs destaquen la descripció de dues tècniques clàssiques de gastrectomia amb anastomosi gastroduodenal operació de BillrothI o gastrojejunal operació de Billroth II, l’estudi del fals meningocele malaltia de Billroth, una tècnica personal de sutura, i la introducció d’una anestèsia mixta d’alcohol, cloroform i èter Autor d’un text clàssic, Die allgemeine chirurgische Pathologie und Therapie 1863, és recordat també pels seus treballs com a històleg
Albert Abraham Michelson
Física
Físic polonès, naturalitzat nord-americà.
Féu uns experiments d’una gran precisió, utilitzant l’interferòmetre inventat per ell i amb la collaboració de Morley 1887 aquests experiments, esdevinguts cèlebres, demostraren la inexistència de l’hipotètic èter d’acord amb els resultats posteriors de la relativitat especial L’any 1889 Michelson estudià la manera d’establir una longitud d’ona com a patró fonamental de longitud, en lloc del metre Obtingué el premi Nobel de física l’any 1907
Charles Cagniard de la Tour
Física
Geografia
Físic i enginyer geògraf francès, baró de Cagniard de la Tour.
Estudià la ressonància, la vibració i l’acció de la calor i de la pressió sobre els líquids Inventà la sirena 1819, i demostrà que el so és produït per vibracions regulars d’un medi líquid o gasós Experimentà que, més enllà d’una certa temperatura, un líquid contingut en un recipient hermèticament tancat es pot transformar íntegrament en vapor Determinà les temperatures i les pressions crítiques de l’èter i de l’alcohol
Josep Castells i Comas
Metge i cirurgià.
Catedràtic d’anatomia del Collegi de Cirurgia 1835 i de la facultat de medicina 1843 de Barcelona Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona tingué un paper destacat en els congressos mèdics de Torí i Florència 1841 i de Nàpols 1846 Collaborà amb Antoni Mendoza en la introducció de l’anestèsia amb èter a Barcelona 1847, i traduí al castellà el diccionari de medicina de Nyster 1848
Max Abraham
Física
Físic alemany.
Destacà pels seus estudis sobre l’electromagnetisme de Maxwell publicà en dos volums la Theorie der Elektrizität , obra estàndard durant força anys Introduí la noció de moment magnètic i mostrà que la massa de l’electró creix infinitament, a mesura que la seva velocitat s’apropa a la velocitat de la llum Malgrat això, no va conciliar-se mai amb la teoria relativista d’Einstein, que creia errònia per tal com era contrària al sentit comú, i romangué convençut de la validesa de la hipòtesi de l'èter
Casimiro Gómez de Ortega
Botànica
Medicina
Botànic i metge.
Estudià a Madrid, a Toledo i a Barcelona i es doctorà en medicina i en filosofia a la Universitat de Bolonya Fou el primer catedràtic de botànica del Real Jardín Botánico de Madrid Completà l’edició de la Flora Española de Josep Quer i hi incorporà un Elogio histórico del botànic català 1784 Traduí al castellà les obres de Duhamel du Monceau S'interessà també per la química, principalment per l’anàlisi de les aigües minerals, i féu conèixer a Espanya les operacions de la química pneumàtica, la teoria dels gasos i les elaboracions de l’èter sulfúric i de l’àlcali volàtil