Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Joan Ignasi Cirac i Sasturain
© Max Planck Institute of Quantum Optics
Física
Físic.
El 1988 es llicencià a la Universitat Complutense de Madrid, on també es doctorà l’any 1991 El 1993 va ser nomenat investigador associat al laboratori d’astrofísica de la Universitat de Colorado EUA, i el 1996 passà a dirigir el Departament de Física Teòrica de la Universitat d’Innsbruck Àustria Des del 2001 és director de l’Institut Max Planck d’òptica quàntica de Garching, a Alemanya Ha publicat més de 200 treballs sobre diversos aspectes relacionats amb el seu tema de recerca bàsic, la teoria quàntica de la informació, que ha de permetre desenvolupar nous i més potents sistemes de càlcul,…
Anton Zeilinger
© Institute for Quantum Optics and Quantum Information / Vienna of the Austrian Academy of Sciences
Física
Físic austríac.
Estudià física i matemàtiques a la Universitat de Viena, on es doctorà 1971 amb una tesi sobre física de neutrons Ha estat professor de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts MIT, de la Universitat Tècnica de Munic, de la Universitat Tècnica de Viena, de la Universitat d’Innsbruck i del Collegi de França de París Actualment és director científic de l’Institut d’Òptica Quàntica i Informació Quàntica IQOQI i degà de la Universitat de Viena El seu equip fou el primer a comprovar una interferència quàntica entre macromolècules Considerat un dels pioners dels estudis de teletransport, des dels…
Peter Barlow
Història
Científic anglès, professor de la Royal Military Academy de Woolwich.
Obtingué mètodes per a rectificar errors en les brúixoles, perfeccionà molts instruments òptics i inventà alguns aparells acromàtics roda de Barlow
Carl Zeiss
© Fototeca.cat
Física
Mecànic i òptic alemany.
Especialitzat en la construcció d’instruments òptics i fotogràfics, el 1846 fundà, a Jena, l’empresa que duu el seu nom i que ha esdevingut mundialment famosa
Carl Pulfrich
Física
Físic i òptic alemany.
Inventà diversos aparells òptics i fotogràfics, com el refractòmetre que duu el seu nom, destinat a mesurar índexs de refracció, i l’estereocomparador i, juntament amb Zeiss, el fotòmetre
Joseph von Fraunhofer
Física
Físic alemany.
Investigà l’espectre solar i descobrí les ratlles d’absorció que duen el seu nom Inventà diversos instruments òptics, entre els quals es destaquen un microscopi acromàtic, un micròmetre i un heliòmetre
August Beer
Física
Físic alemany graduat a la Universitat de Bonn, d’on fou posteriorment professor.
Estudià els fenòmens òptics i establí la llei que porta el seu nom Escriví Einleitung in die höhere Optik ‘Introducció a l’òptica superior’, 1854 i Grundriss des photometrischen Kalkulus ‘Compendi de càlculs fotomètrics’, 1854
Joan Bals i Cardona
Apotecari de l’hospital reial de Menorca (1811).
Ingressà a l’Acadèmia de Medicina i Cirugia de Barcelona el 1831 És autor de treballs molt diversos, com un recull d’observacions meteorològiques de Menorca 1792-99, obres de botàniques, taules cronològiques i una tipografia estadística dels EUA Inventà un sistema de senyals òptics
Joseph Antoine Plateau
Física
Físic belga.
Fou professor a Gant Ideà un mètode estroboscòpic per a l’estudi dels moviments vibratoris i inventà el fenaquistoscopi 1829 Estudià els fenòmens capillars de les làmines primes i diversos fenòmens òptics Publicà Statique expérimentale et théorique des liquides soumis aux seules forces moléculaires , en dos volums 1873
Alcmèon de Crotona
Metge grec de l’escola pitagòrica, el més important d’entre els anteriors a Hipòcrates, sobre l’obra del qual té alguna influència.
Intentà de conjugar el raonament filosòfic amb l’observació dels malalts i l’experimentació en els animals Fou un dels primers a valorar la preeminència del cervell sobre el cor com a centre del pensament i les sensacions, i a explicar fisiològicament el son Hom li atribueix el descobriment dels nervis òptics, de les trompes d’Eustaqui i de la distinció entre venes i artèries, que creia que conduïen aire