Resultats de la cerca

S'establí a Barcelona el 1925, on fins el 1942 fou director del laboratori de la duana Aquest any passà a catedràtic de química analítica a la Universitat, de la qual fou rector 1951-57 Tingueren repercussió internacional les seves aportacions d’una nova reacció de reconeixement d’alcohols amb vanadat i 8-hidroxiquinoleïna, d’una reacció d’identificació directa d’oxigen en els composts orgànics amb tetratiocianatocobaltat II de potassi, i d’una altra de reconeixement de l’ió cromat amb o -dianisidina Fou membre de les acadèmies de Medicina 1958 i de Ciències 1959, de Barcelona

És membre del Club Esquí de Puigcerdà Participà en el Campionat del Món d’esquí artístic 2005 i en els Jocs Olímpics d’Hivern de Torí 2006, en la modalitat bamps

El 2004 assolí la medalla de bronze individual en el Campionat d’Espanya femení Amb la selecció catalana, conquerí dos títols estatals 2005, 2009 i dues medalles de bronze 2004, 2006 en la mateixa competició

Membre del Club Natació Terrassa, fou campió de Catalunya dels 100 m papallona 2007

Format a l’Escuela de San Fernando de Madrid i, amb Léon Bonnat, a París El 1898 s’establí a Barcelona, on guanyà, aquell any mateix, una primera medalla a l’Exposició de Belles Arts, amb La benedicció del menjar , oli d’un lluminisme sorollià El 1910 obtingué un premi semblant amb El torero ferit , a Madrid Conreà l’escena de gènere i el retrat Academicista i anecdotista, acusà, tanmateix, una certa influència del Modernisme, patent més aviat en els seus cartells i illustracions És l’autor del mural El compromís de Casp de la Sala de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, de Barcelona Hi ha…

El 1955 s’ordenà de prevere Estudià teologia a la Universitat de Sant Tomàs de Roma 1961-63 El 1970 fou designat bisbe auxiliar d’Eivissa Dos anys més tard rebé el càrrec d’administrador apostòlic de Mallorca i el 1973 en fou nomenat bisbe, càrrec que fins el 1976 compaginà amb el d’administrador apostòlic d’Eivissa La seva tasca pastoral es combinà amb una decidida defensa del català, tant dins el si de l’Església com de la societat i, així, ja el 1975 publicà, juntament amb el bisbe de Menorca, Miquel Moncades, una declaració sobre la responsabilitat dels cristians en la promoció de la…

Des dels tres anys viu a Saragossa Professora mercantil, professionalment exercí com a censora del jurat de comptes Del 1983 al 1986 fou diputada del parlament aragonès per Alianza Popular Des del 1986 fou diputada al Congrés per Coalición Popular més tard Partido Popular En aquesta cambra fou secretària tercera de la mesa, a més de membre de la comissió mixta per a les Relacions amb el Tribunal de Comptes L’any 1995 deixà el seu escó al Congrés dels Diputats després de ser elegida alcaldessa de Saragossa per majoria absoluta en les files del Partido Popular El 1999 fou reelegida en el càrrec…

Doctor en filosofia i lletres Format com a historiador de l’art sota el mestratge del marquès de Lozoya Fou un jove esquerrà i blasquista ple d’inquietuds El 1929 fundà els Estudis Històrics Valencians, amb dues seccions, la “Collecció Beuter”, d’estudis històrics, i la “Collecció Orellana”, d’estudis d’art i arqueologia La primera publicació dins la collecció Beuter fou la seva obra  Dietario del platero Suárez 1930, prologat pel marquès de Lozoya i dedicat a Francesc Almarche El 1930 entrà a la directiva d’Acció Cultural Valenciana i, posteriorment, esdevingué vicepresident de l’Assemblea…

Afiliat al PSOE, fou president de l’Agrupació Socialista Valenciana, diputat provincial 1923, vicepresident de la Diputació de València 1931, diputat a les corts espanyoles en les eleccions del 1931 i el 1936 i secretari de l’Ateneu Mercantil de València 1930 Presidí la Federació Socialista Valenciana 1936-39 i en dirigí el diari Adelante del febrer al juliol del 1937 fou substituït en caure Largo Caballero maig, la línia del qual seguia

Estudià amb l’organista Pérez Gascón i fou organista del Collegi del Patriarca de València i de les esglésies de Sant Andreu de València i de la Mare de Déu dels Desemparats Promogué la creació del Conservatori de València, del qual fou director i professor d’orgue i composició Entre els seus deixebles destaquen JB Guzmán, M Baixauli i F Tito Notable compositor per a orgue, entre les seves obres per a aquest instrument cal esmentar els ofertoris, els motets i altres obres polifòniques i els estudis A més, publicà un Método de Órgano , que fou emprat en diferents centres pedagògics fins ben…