Resultats de la cerca

Rebé els primers ensenyaments dels madonneri , pintors d’icones que expressaven repetidament les fórmules rígides de l’art bizantí El 1560 anà a Venècia, on canvià substancialment de direcció Probablement entrà en el taller de Ticià i pogué conèixer la pintura de Tintoretto, Bassano i Schiavone, entre altres el tríptic signat de la Galeria dels Este, a Mòdena, fa veure una certa assimilació de to ticianesc i alhora un allunyament de la maniera bizantina La influència veneciana és palesa en obres d’aquest moment, com Retrat de GBPorta National Gallery, Copenhaguen, Expulsió dels mercaders del…

Capdavanter en radiologia, estudià la radiologia del pit, la radiologia clínica i elaborà programes d’ensenyament de la medicina Professor a la Universitat de Cincinnati Ohio, és autor de Fundamentals of Chest Roentgenology 1960 i Case of the Day 1967 entre d’altres

Durant els anys cinquanta s’especialitzà en la realització de films de cost reduït, entre els quals destaquen diverses adaptacions d’EAPoe, com ara The Pit and the Pendulum 1961 i Tales of Terror 1962, i alguns del gènere policíac Des del 1970 es dedica exclusivament a la promoció de nous valors

Collaborà en Destino , La Vanguardia , Diari de Girona , Serra d’Or , etc És autor d’obres de teatre Quasi un paradís , 1951, amb J Oliver Multiplicando por cero , 1957, poesia La inútil aventura , 1986, i novella El río en llamas , 1954 El evangelio según Joan Basté , 1978 La pell del pit , 1983 Les aventures d’en Guillem Tell i Grevolosa , 1986 Espàrtac , 1987 El gran amuntegament , 1987, a més de contes i traduccions Destacà també en l’àmbit de les arts gràfiques

En un primer moment la seva obra fou influïda per l’impressionisme Ferit al front el 1914 i evacuat a la Gran Bretanya, hi realitzà les primeres pintures expressionistes i el 1918 tornà a Bèlgica Les seves obres presenten personatges populars, d’aparença tosca, amb una prioritat dels colors castanys i grocs i amb uns efectes de clarobscur propers als de Rembrandt A partir del 1930 les seves pintures i escultures es revesteixen d’una brutalitat molt refinada, no gens vulgar, fruit d’una explosiva vitalitat D’aquest moment són L’estable 1933 i La camperola del pit nu 1942

El 1876 fundà a Alacant la banda La Lira dirigí la Societat de Sextets d’Alacant des de la seva fundació 1885 i les orquestres dels teatres Principal i Circ d’Alacant És autor de sarsueles, com La clau del pit 1884 Foren fills seus Ramon Gorgé i Samper Alacant 1898, violinista i director d’orquestra, i Pau Gorgé i Samper Alacant 1881 — Barcelona 1945, baix cantant i germans seus, Ramon Gorgé i Soler Alacant 1853 — Elda, Alt Vinalopó 1925, director de la banda municipal d’Elda, i Francesc Gorgé i Soler Alacant 1863 — 1933, contrabaix i constructor de pianos

Estudià al Liceu Musical de Bolonya, i a setze anys debutà com a Climene a l’òpera Saffo , de G Pacini, representada en aquesta ciutat italiana Actuà en nombrosos teatres europeus, i G Rossini la trià com a contralt per a les seves òperes El seu repertori incloïa les principals obres del repertori belcantista La seva veu, considerada d’una gran bellesa i riquesa de matisos, tenia una extensió ampla que li permetia abastar des del sol2 fins al do de pit do5, motiu pel qual també podia cantar de soprano Actuà com a primera contralt al Teatre del Liceu durant la temporada 1861-62

Membre d’una família de músics, el seu pare l’ensenyà a tocar el violí, instrument amb el qual actuà en diferents orquestres alacantines El 1876 fundà una banda de música, La Lira, que més tard dirigí el seu germà Francesc Aviat esdevingué director de l’Orquestra del Teatre Principal d’Alacant amb un repertori de sarsueles i operetes L’experiència que assolí al capdavant d’aquesta orquestra l’animà a formar una companyia amb tots els membres de la seva família -els seus germans i els fills respectius-, que recorregué la Península i difongué, a més de sarsueles, operetes vieneses, molt en voga…

Vida Industrial de professió, pertanyia a una de les famílies amb més poder polític i econòmic de la Terrassa de la preguerra Amb el seu germà Joan encapçalà el primer grup de cineastes amateurs terrassencs, i alhora formà part dels inicis de la cinematografia amateur catalana Està considerat un excellent documentalista, i la seva filmografia en 16 mm, encara que curta, té un gran interès Els films del germans Salvans foren profusament exhibits arreu de Catalunya i defora i alguns obtingueren guardons de primer ordre Altres films 1933 Oriente curtmetratge documental 1934 Escenas de la costa…

Estudià a Salamanca i exercí d’advocat a Sevilla Després d’una breu estada a Mèxic, tornà vers el 1614 i s’establí definitivament a Madrid La seva complexió física era geperut de pit i esquena li proporcionà cruels burles dels seus contemporanis, i hom ha relacionat això amb el caràcter ètic i moralitzant del seu teatre la rectitud moral és exaltada per damunt de la bellesa física i la simpatia externa Una sobrietat i rara perfecció en la forma, un sentiment de la dignitat humana i, en certa manera, una protesta amesurada contra el teatre de Lope bé que en segueix les directrius…