Resultats de la cerca

Ingressà el 1951 al Seminari Pontifici de Tarragona, on estudià humanitats i posteriorment filosofia i teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca Ordenat el 1964, exercí el sacerdoci en diverses parròquies tarragonines fins el 1970, que se secularitzà per treballar com a corrector d’estil i editor per a les editorials  Ariel  1969-75, Crítica  1976-79, Seix i Barral  1982-83 i Empúries  1984-88, activitat que interrompé per a exercir el càrrec de delegat del Departament de Benestar Social a les comarques de Tarragona 1988-92, i després represa com a freelance Entre els llibres que…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Fou flautista de l’Orquestra Pau Casals i hi actuà com a solista en concerts a Barcelona i París Posteriorment ho fou de la Banda Municipal de Barcelona i de l’Orquestra Municipal, així com de l’Orquestra Simfònica de Ràdio Barcelona

Les discòrdies internes sorgides al principi del seu govern, a causa de la seva poca edat, foren aprofitades hàbilment tant per Alfons XI de Castella com per Alfons IV d’Aragó Morí assassinat

Fill i successor d’Esteve V Sobirà feble i de poca autoritat, sostingué diverses lluites internes entre les faccions de la noblesa, les quals provocaren la pèrdua de la seva hegemonia als Balcans i a Galítsia

És autor de Jardin di Musas provençalas 1628 Les seves poesies juganeres i les seves composicions polítiques interessen menys que les tres farses satíriques de llenguatge truculent, que fa oblidar la psicologia rudimentària dels personatges i la poca versemblança de l’acció

Es formà a París 1888-90, i esdevingué als EUA el líder dels pintors joves, malgrat conrear encara un realisme amb poca influència impressionista Encapçalà l’exposició dels Vuit de l' Ash Can School 1908 L’any 1909 establí la seva pròpia acadèmia

Installat a París i relacionat amb Leconte de Lisle, s’adscriví al parnassianisme A Les trophées 1898, collecció de 118 sonets, molt elaborats, féu reviure les glòries del passat Més endavant fou l’ànima d’un saló literari, però tingué poca influència damunt els poetes posteriors

Deixeble de Hess, Massenet i Fauré a Nancy i París Guanyà el primer Gran Premi de Roma amb la cantata Semiramis Compositor molt prolífic, però amb molt poca obra publicada, entre la seva producció cal esmentar Psaume XLVII 1904, el ballet La tragédie de Salomé 1910 i Symphonie concertante per a piano i orquestra

Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles, de València, d’on esdevingué acadèmic de mèrit i director de la secció d’arquitectura Hom coneix poca cosa de la seva obra, de caire neoclàssic renovació de l’església del Salvador, de València, i projectes de decoració de les de Silla, de Benissanó, de Quatretonda, d’Alcàsser i d’Ibi

El seu recull de versos en dialecte milanès, L’è el dí di mort, alegher 1932, tingué poca difusió, en part a causa de l’actitud del règim feixista del qual fou adversari, contrari a l’ús dels dialectes La seva poesia, tot i seguir la tradició milanesa, rebé la influència decadentista, especialment francesa, i expressionista