Resultats de la cerca

Estudià dialèctica i retòrica amb Guillem de Champeaux i teologia amb Anselm de Laon De molt jove fundà diverses escoles i adquirí una gran fama Installat a París, s’enamorà d’Heloïsa i fugí amb ella però fou castrat per ordre de l’oncle de la seva amant, Fulbert Es féu religiós i continuà ensenyant filosofia i teologia, de monestir en monestir, fins a la seva mort D’aquesta època daten les cèlebres cartes d’amor amb Heloïsa, que han tingut fortuna literària i han estat molt traduïdes Els amors d’Abelard i Heloïsa han constituït un tema literari, fecund sobretot en el període romàntic Amb la…

Fill de l’actor teatral Lleó Fontova Feu els seus estudis musicals de piano a Barcelona —amb el conegut mestre CG Vidiella— i de composició amb Felip Pedrell Amplià estudis de piano a París amb AF Marmontel i a Bèlgica amb De Greff L’any 1888 presentà al concurs de l’Exposició Universal de Barcelona el poema simfònic  Àustria-Espanya , que guanyà la Creu d’Isabel la Catòlica El 1896 arribà a Buenos Aires, juntament amb el seu germà Lleó Fontova i Planes , on fundà i dirigí l’Instituto Musical Fontova 1905, que alguns anys més tard, el 1918, es convertí en el Conservatorio Fontova Persona…

Vida Fill de l’industrial Jaume Trilla, fundador de la Rellotgeria Trilla, el 1911 s’introduí en el negoci cinematogràfic en companyia de Josep Fàbregas com a empresari dels cinemes Trilla i Excelsior L’any següent inaugurà el Diana, i poc després la xarxa de locals s’amplià amb la incorporació de la Sala Argentina i el Royal 1916 Dissolta la societat Empresa Diana, ingressà en el grup del Cinema Kursaal, de Joan Iglesias i Josep Planas, arran de la segona reforma del local, inaugurada el 1922 Més tard amplià les activitats formant part del consell d’administració de la distribuïdora Empresas…

Deixeble de S Rivas Goday, fou catedràtic d’institut És autor de treballs de recerca sobre la flora i la vegetació de la regió alacantina Publicà Flora y vegetación de la provincia de Alicante 1972 i diversos articles

Estudià magisteri a l’escola Normal de Girona Del 1931 al 1933 fou secretari del seminari de pedagogia de la Universitat de Barcelona En acabar la guerra civil, s’exilià a Mèxic Collaborà amb diverses cases editorials, fins que fundà, amb l’editor barceloní Pere Reverté, l’Editorial Reverté, i, també, el 1964, Publicaciones Culturales Fou guardonat amb el premi Juan Pablos per la seva tasca editorial Durant la seva estada a Mèxic adquirí una valuosa collecció de pintures, que cedí al Museu de l’Empordà de Figueres, i amb les quals féu una gran exposició sobre els artistes catalans de l’exili…

Fill del federal catalanista Baldomer Tona i Xiberta Es formà al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria CADCI Dedicat a l’activitat periodística, treballà com a redactor a Lluita Des de molt jove es dedicà a escriure el seu conte El taciturn aparegué publicat a Justícia Social el 1923, signat amb el pseudònim d’ Iu d’Esterri , i el 1926 publicà L’Angelina vol viure Durant la Dictadura de Primo de Rivera ingressà a la SEM Societat d’Estudis Militars Implicat en l’atemptat de Garraf 1925, contra el tren reial en què viatjava Alfons XIII, fou empresonat i s’exilià a…

Fundà i dirigí “El Eco del Turia”, que esdevingué diari amb el títol “El Eco de Valencia”, i dirigí 1863 “El Valenciano” Fou governador civil de Pontevedra, Burgos, Biscaia, les Balears, Alacant, Granada i la Corunya Publicà una Guía de Valencia

Fou el continuador del Roman de la Rose , del qual escriví la segona part uns disset mil versos i donà a l’obra un caire molt diferent del de la primera part, de Guillaume de Lorris Traduí també obres d’Abelard i Boeci

Educat a París i a Chartres 1136-47, deixeble d’Abelard, fou amic d’Adrià IV i de Tomàs Becket, l’assassinat del qual presencià Fou bisbe de Chartres 1176 Estudiós de la lògica aristotèlica en el Metalogicon 1159, sostingué la idea teocràtica en el Policraticus 1159, primer tractat polític medieval

Residí a París i seguí els postulats del naturalisme francès a Mummer's Wife 1885 i a Esther Waters 1894 més tard es decantà cap a una prosa de caràcter esteticista The Brook Kerith 1916 i Heloïse and Abelard 1921 Collaborà en la renaixença literària irlandesa amb les narracions The Untilled Field 1903 i The Lake 1905