Conrad Abelard Fontova i Planes

Conrad Abelard Fontova i Planas
(Barcelona, 1865 — Buenos Aires, 1923)

Compositor.

Fill de l’actor teatral Lleó Fontova. Feu els seus estudis musicals de piano a Barcelona —amb el conegut mestre C.G. Vidiella— i de composició amb Felip Pedrell. Amplià estudis de piano a París amb A.F. Marmontel i a Bèlgica amb De Greff. L’any 1888 presentà al concurs de l’Exposició Universal de Barcelona el poema simfònic Àustria-Espanya, que guanyà la Creu d’Isabel la Catòlica. El 1896 arribà a Buenos Aires, juntament amb el seu germà Lleó Fontova i Planes, on fundà i dirigí l’Instituto Musical Fontova (1905), que alguns anys més tard, el 1918, es convertí en el Conservatorio Fontova. Persona influent en el panorama musical argentí, també fou catedràtic, durant divuit anys, a les escoles del Consell Nacional d’Educació. Compongué La garsa, obra teatral amb lletra del seu pare; Seré papallona, composició amb lletra del poeta Riera i Bertran; l’òpera El cepillo de las ánimas; obres simfòniques, com Romanza sin palabras; obres corals, com La mort del rossinyolL’emigrant i A la reconquista, entre d’altres. Publicà a Buenos Aires les obres teòriques Cantos escolares i Teoría de la música.