Resultats de la cerca

Fou membre de diverses societats científiques estrangeres i catedràtic de l’Escuela de Montes d’El Escorial 1880 Deixà treballs sobre regadius, com Tratado de aguas y riegos 1884 i De l’avenir des canaux d’irrigation 1889

Dirigí el balneari de Caldes de Montbui Publicà Proyecto dirigido a promover los adelantamientos de la medicina 1814, Noticias del magnetismo, y de sus efectos portentosos sobre la economía animal 1816 i Resumen de las aguas minerales de Caldas de Montbuy 1840 Fou pare del també metge i naturalista Marià de la Pau Graells i Agüera

És autor d’un llibre encara molt important per a l’historiador actual Tratado de los derechos i regalías que corresponden al Real Patrimonio en el Reino de Valencia y de la jurisdicción del Intendente como subrogado en lugar del antiguo Baile General 1784-86, i de Noticia histórica de la antigua legislación valenciana sobre el régimen de aguas públicas publicat el 1851

Estudià a Cervera filosofia i es doctorà en medicina a Montpeller 1785, amb la tesi doctoral Dissertatio chymico-medica systemis analysis aquarum mineralium , publicada el mateix any Més tard fou metge de sanitat militar a Banyoles i, anys després, a Alemanya El 1787 publicà Noticia individual de las aguas minerales de Pedret 1787 i Historia del colegio de Gerona fundado en Montpellier 1808

Metge, es dedicà també a la política fou ministre d’instrucció pública i de justícia, i més endavant representant del seu país a Portugal, Espanya i Bèlgica A part obres polítiques i mèdiques, en la seva producció literària, plena d’humorisme i de fantasia, sobresurten Tiempo perdido 1878, Por mares y por tierras 1889, Prometeo y Cía 1899 i Aguas abajo 1914, autobiografia inacabada

Fou professor d’agricultura a l’institut d’ensenyament mitjà de Tarragona Estudià l’estructura tectònica de l’illa de Mallorca Publicà nombrosos articles en revistes científiques catalanes, castellanes i franceses i obres com Investigación de aguas subterráneas para usos agrícolas 1932 i Història de la coneixença geològica de l’illa de Mallorca 1946, bibliografia crítica publicada pòstumament i completada per Guillem Colom i Casanovas

El 1872 publicà D Alfonso o D Carlos Estudio histórico-legal editat en francès el 1873 i ampliat el 1876 en defensa dels drets al tron d’Espanya del futur Alfons XII En accedir aquest a la corona, fou creat marquès de Montoliu Fou diputat a corts 1876-78 i senador 1884-85 per Tarragona El 1885 publicà Aguas potables de Tarragona Són fills seus l’urbanista, advocat, assagista i traductor Cebrià de Montoliu i el crític i historiador de la literatura Manuel

Fill del general liberal Jaume Carbó Estudià medicina a Madrid S'establí a Mataró, on fundà i presidí l’Ateneu Obrer Fou catedràtic de terapèutica a la Universitat de Barcelona 1864 Presidí l’Acadèmia de Ciències i Arts 1866, l’Institut Mèdic 1867, la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País 1872, l’Acadèmia Medicofarmacèutica 1877 i l’Ateneu Barcelonès 1878 i 1887 Publicà diverses monografies sobre temes mèdics i un Catálogo general de las aguas minero-medicinales de España y del Extranjero 1889

Fou secretari perpetu 1916 de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona Dirigí la revista “Laboratorio” des del 1928 Collaborà, especialment amb articles de divulgació mèdica, a la crònica internacional de “La Illustració Catalana”, “La Veu de Catalunya” i “La Vanguardia” Publicà Sectarios y locos 1905, La locura en las religiones, las artes y las civilizaciones 1918, Las aguas de Barcelona 1926 De jove havia publicat estudis sobre el moviment nacionalista El doctor Robert 1902, Catalunya i el problema de les nacionalitats 1909

Amb el seu germà fundà, vers el 1905, la productora Fills de Blai Cuesta Realitzà el primer film important del País Valencià El tribunal de las Aguas 1905 rodà actualitats, com el film dedicat a l’Exposició Regional Valenciana del 1909, i pellícules amb argument, com El ciego de la aldea 1907 i El tonto de la huerta 1912 inspirada en La barraca , de Blasco i Ibáñez Produí també films de tema taurí La lucha por la divisa , 1909 i creà un autèntic arxiu de documentals sobre les principals figures taurines del seu temps