Resultats de la cerca

Des de molt jove s’interessà pels autors i els corrents musicals d’avantguarda El 1972 es traslladà a Madrid, on del 1979 al 1984 dirigí l’aula de música de la Universidad Complutense i on es llicencià en filosofia i lletres Retornà al seu poble natal l’any 2009 Ha estat creador del grup d’acció musical Actum de València 1973, el Taller de Música Mundana 1978, el Flatus Vocis Trio 1987 i els cicles Ensems 1979, Paralelo Madrid 1992 i Nits d’Aielo i Art 1998 El seu singular i heterodox àmbit creatiu abasta la…

Començà en la música amb els grups Los Hispánicos i Los Supersón Debutà en solitari el 1969 i aviat s’obrí camí gràcies a una poderosa i matisada veu i a la força de la seva interpretació Durant la seva curta, però prometedora, carrera només edità tres discs, tot deixant cançons tan conegudes com Libre , Un beso y una flor i Noelia , amb versions posteriors d’altres artistes

Desenvolupà la seva trajectòria esportiva a Barcelona, entre el 1922 i el 1938 Fou campió d’Espanya de pes lleuger entre el 1923 i el 1927, i campió d’Espanya de pes wèlter entre el 1934 i el 1936 Un cop retirat, fou durant un temps entrenador en els gimnasos de l’Obra Sindical de Educación y Descanso de Barcelona

Estudià arquitectura clàssica a Roma Dedicà especial atenció a l’arqueologia valenciana i estudià sobretot el teatre romà de Sagunt, tema central de la seva obra Viaje arquitectónico-anticuario de España 1807 Autor de Carta misiva del deán de Xátiba a don Vicente Pla y Cabrera 1807 –sobre la interpretació d’una làpida romana trobada a València aquest any–, després de la seva mort s’editaren el que han estat considerades les seves obres principals Compendio cronológico de la historia de…

Residí a Roma i a Madrid, on fou acadèmic de la història Degà de Xàtiva 1808 Traduí al castellà Diògenes Laerci, Epictet i Vitruvi És autor de drames Orestes en Sciro , 1790 i de les obres Compendio cronológico de la historia de España 7 volums, 1795-1803, reeditada el 1841, Compendio histórico del Cisma Grande de Occidente 1849, a més d’opuscles històrics i paleogràfics