Resultats de la cerca

La seva obra és d’escola neoclàssica Neró ordena la mort de Sèneca , baix relleu de l’Academia de San Fernando, Madrid

Especialista en braça del Club Natació Terrassa, fou campió de Catalunya de 200 m 1997

Durant la seva carrera esportiva passà pel Gimnàs Olímpic, el Sant Miquel i La Salle Bonanova Fou subcampió de Catalunya 1971, 1972 i tercer 1975 L’any 1973 guanyà la medalla de bronze del Campio-nat d’Espanya, i la medalla de bronze en les especialitats de terra, barra fixa i paralleles Un cop retirat fou entrenador olímpic i director tècnic de la Federació Catalana de Gimnàstica

Destacà en categoria juvenil en guanyar tres cops la Lliga de Comunitats Autònomes 2004, 2005, 2006 amb la selecció catalana Fou campió de Catalunya i d’Espanya de Tir Individual 2005, de Catalunya de Clubs per tripletes 2006, amb el CP Valldaura, i subcampió del món 2005 i d’Europa 2006 per equips amb la selecció espanyola A partir del 2007 competí com a sènior en les files del club Penya Esplanada Fou subcampió d’Europa sub-23 en dues ocasions 2008, 2009

Titulat per l’Escola Superior d’Art Dramàtic i Dansa de València 1983-86, el 1994 fundà, juntament amb Toni Benavent, la companyia Albena Teatre , amb la qual muntà les seves pròpies obres D’entre la seva producció, fonamentalment de caràcter humorístic, destaquen les obres  Viu com vulgues 1989, coescrita amb Alfred Picó O tu o res 1991 i Nit i dia 1993, feta a quatre mans amb Ferran Torrent Curriculum 1998, de la qual és coautor amb Pasqual Alapont, que obtingué el premi de les arts escèniques de la Generalitat Valenciana i el de la crítica teatral de Barcelona Estimada Anuchka 1995  Per…

Actuà en els principals teatres madrilenys, i escriví nombroses obres, entre les quals es destaca La pajarera nacional , molt representada a Madrid

Inicià els seus estudis amb el seu germà, professor de piano, i al cap de poc es traslladà a Madrid, on estudià al conservatori Autor de notable precocitat, a dotze anys compongué unes peces de ball, entre les quals Lagartijillo i Carpinterito , i a setze estrenà dues sarsueles a Alacant Quan només tenia vint anys fou director de l’orquestra del Teatre Martín de Madrid i del 1902 al 1905 ocupà el mateix càrrec al Teatro de la Zarzuela Durant els anys següents passà per diversos teatres, com el Teatro Eldorado, Teatro Cómico o el Teatro Apolo D’un estil proper a la revista, amb notables…

Aplegà, amb Manuel Peris, un Refraner valencià 1928, prologat pel pare Fullana Fou mestre en gai saber dels Jocs Florals de Lo Rat Penat i esdevingué molt popular per les seves obretes teatrals en vers, entre les quals cal citar Un alcalde de monterilla estr 1890, La pau del poble en collaboració amb L Blesa Prats i música de Josep Pasqual, 1901, Me case o no me case 1925, Cançonera valenciana 1926, L’amo i senyor 1927, Ans que tot, mare 1928,  La filloxera i L’hostal del pi 1828 i Al que es burla 1829 les dues darreres en collaboració amb S Soler i Soler Publicà dues colleccions de cantares

Com a aquarellista participà en diverses exposicions del 1871 al 1881 A l’Exposició d’Alacant del 1894 presentà natures mortes, flors i paisatges

Campió d’Espanya sènior en la modalitat estàndard amb Isabel Baldrich 1997, 1999