Resultats de la cerca

Escriví òperes, cantates, motets i 36 sonates de clavecí en les quals fa molt d’ús del dibuix musical que porta el seu nom, el baix d'Alberti

La seva obra ha estat molt discutida i sovint acusada de banal F Torrefranca n’ha rehabilitat la figura en destacar la importància que tingué tant en el procés de creació de la sonata moderna com en l’establiment de les premisses del que posteriorment fou l’estil mozartià El més destacat de les seves composicions fou l’ús característic de la forma arpegiada del baix en funcions d’acompanyament que duu el seu nom baix d’Alberti Fou un dels primers compositors a utilitzar l' allegro cantabile en les sonates Inaugurà, també, el cicle sonatístic en 2 moviments

Cunyada de Ludwig Tieck i amiga de Novalis Influí sobre el moviment romàntic del seu país, especialment sobre el pintor Philipp Otto Runge Posteriorment es convertí al catolicisme i entrà al convent de Barmherzigen, a Münster, Westfàlia, on es conserven gairebé totes les seves obres Per aquest motiu la seva personalitat restà pràcticament oblidada

Ajudà especialment a l’establiment dels jesuïtes, als quals cedí la seva casa d’Inca com a centre missional El bisbe reformador Vic i Manrique li confià la tasca de corregir i redactar un nou manual de ritus i sagraments per a la diòcesi de Mallorca 1601

Feu estudis a Lleida i a Pavia Entre el 1517 i el 1523 fou nomenat inquisidor de Mallorca, d’on era canonge, i, després 1527, de València, on intervingué en el procés de la mare de Lluís Vives El 1523 impugnà la celebració del concili provincial de València i n’obtingué la dissolució Escriví, entre altres obres, una Repetitio noua siue commentaria rubricae de haereticis 1534, reivindicació de l’ortodòxia de Ramon Llull, i un nou Directorium inquisitorium , que restà inèdit, en contra del de Nicolau Eimeric Li són atribuïts també uns comentaris a l’ Ars magna de Llull

Amb els estudis de batxillerat inacabats, es traslladà amb la família a Madrid 1917, on, atret per la pintura, féu diverses exposicions A partir dels 19 anys, però, s’anà decantant, cada cop més, per la poesia i acabà per abandonar la pintura Amb Marinero en tierra 1925, format en part per poemes publicats a revistes literàries, obtingué el Premi Nacional de Literatura i inicià una lírica de poesia popular molt reelaborada, amb influència de Juan Ramón Jiménez, que comprèn La amante 1926 i El alba del alhelí 1927 Amb Cal y Canto 1929 participà en els afanys neogongoristes de la seva generació…

Pertanyia a una família florentina de mercaders de llana i banquers Estudià humanitats i matemàtiques, i a disset anys era alumne de dret canònic a Bolonya Es negà a seguir la tradició familiar i entrà al servei del cardenal Albergati 1428 viatjà per Borgonya, Picardia i Alemanya, i del 1431 al 1447 fou secretari del papa Eugeni IV aquest fet li permeté de conèixer i d’estudiar l’arquitectura de l’antiga Roma, que tingué una gran influència en la seva obra visità Florència 1434, on conegué Brunelleschi, que encoratjà la seva vocació d’arquitecte L’any 1446 projectà el palau Rucellai de…

Competí com a veterà i el 1986 fundà el Club Ciclista Cesaden a Platja d’Aro Establí una estructura de competició que disputà el calendari estatal fins el 1993, formada per ciclistes juvenils i amateurs entre els quals destacaren Melcior Mauri, Víctor Gonzalo, Manuel Gonzalo, Miguel Ángel Martínez, Antonio Miguel Díaz i Joan Llaneras També entrà en l’organització de la Challenge de Platja d’Aro

Membre del Club Natació Barcelona, guanyà set Campionats de Catalunya 1953, 1955-60 i un d’Espanya 1954 de 200 m En la mateixa prova, establí dotze rècords de Catalunya 1949-61 i un d’Espanya 1954 També fou recordista català de 100 m en cinc ocasions entre el 1949 i el 1956 Compaginà la natació amb el waterpolo, el salvament i el socorrisme, i en les tres especialitats competí en torneigs internacionals

Filla de nedadors internacionals del Club Natació Barcelona, fou la nedadora més jove d’Espanya en nedar una prova de 33 mlliure a tres anys 1962 En edat infantil competí al Club Deportiu Sant Joan Guanyà la medalla d’or en 50 m d’arrossegament de maniquí al Campionat del Món 1974 i establí un nou rècord mundial, aconseguí la medalla de plata en la classificació general individual femenina, la medalla d’or en la classificació general per equips femenins i la medalla d’or per equips general Competint com a independent fou campiona d’Espanya de salvament aquàtic 1975 També aconseguí la primera…