Resultats de la cerca

En 1346-66 inicià i dirigí les obres de la seu, segons el projecte d’Antoni Guasc 1345, modificat per Benet Basques, de Montblanc

De família obrera, internat a la Casa de la Misericòrdia de Lleida 1914-24 estudià l’ofici de fuster, que exercí a la mateixa ciutat 1924-26, però ben aviat s’interessà pel passat històric de Lleida Rebé les primeres lliçons d’història local de Salvador Roca i Lletjós a la Pia Almoina, el qual l’introduí en els arxius documentals de la ciutat El 1926 es traslladà a Barcelona, on també treballà de fuster, es matriculà a l’Escola del Treball i prosseguí amb la seva educació autodidàctica i entrà en contacte amb el catalanisme Inicià les activitats periodístiques en el diari  El Matí i en la…

Es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat i a l’Acadèmia Granados amb D Mas i Serracant i Frank Marshall El 1924 s’inicià com a concertista de piano, amb concerts per diverses ciutats de la Península Ibèrica, tocant en solitari o en grups de cambra Amb els pianistes F Longàs i J Caminals fundà l’Acadèmia Albèniz Fou catedràtic d’orgue del Conservatori del Liceu i dirigí, entre altres orquestres, la Filharmònica de Barcelona i la del Gran Teatre del Liceu Entre les seves obres destaca l’òpera Nausica , l’òpera de cambra Eridón y Amina , les obres per a orquestra Obertura Mediterrània ,…

Format en la cuina francesa, ha treballat en un gran nombre de restaurants, entre d'altres, Majestic, Ca l’Isidre, Abeurador o Cosmos, i en establiments d’alta categoria a França i Suïssa, com el Gran Hotel Nacional i a les 7 portes de Barcelona, del qual fou cap de cuina entre el 1991 i el 2003 El 1976 obrí a Barcelona un restaurant propi, Les Quatre Barres Fou un dels primers professors de l’escola de cuina Arnadi 1983, posteriorment Hofmann, i ha rebut distincions com la Creu de Sant Jordi, el Premio Nacional de gastronomia 1980 i la Medalla del Mèrit Gastronòmic de la Federació Catalana d…

Competí representant el gimnàs Luis Romero i el Club Constància Es proclamà dues vegades campió d’Espanya de boxa amateur en la categoria de pes pesant 1952, 1954 i campió de Catalunya amateur de pes pesant en tres ocasions 1952, 1954, 1955 Formà part de les seleccions catalana i espanyola amateurs També competí com a púgil professional Es retirà invicte després de lesionar-se la columna vertebral El 1980 fou nomenat secretari executiu de l’Agrupació Espanyola d’Exboxejadors i al cap d’un any n’ocupà la presidència

Estudià a l’Escolania de Montserrat i a Barcelona Concertista de piano des del 1924, fundà amb F Longàs i J Caminals l’Acadèmia Albèniz Catedràtic d’orgue del Conservatori del Liceu, dirigí també la Filharmònica de Barcelona i la del Liceu És autor d’obres orquestals com Obertura mediterrània i Brises de la maduresa , les òperes Eridón y Amina i Nausica , peces i transcripcions per a piano, la cantata Romanç de l’ocell enamorat i sardanes orquestrades

Residí a Barcelona des de la joventut Adscrit a l’Esquerra Republicana de Catalunya Fou elegit diputat a Corts per Lleida el 16 de febrer de 1936 A mitjan gener de 1939 partí cap a l’exili

Estudià a l’acadèmia militar i el 1866 ingressà al regiment d’artilleria, a Barcelona Destinat a l’Havana 1870 intervingué en diverses campanyes Holguín, Punta Bravo, Lereto, Cuatro Damas, Montes de la Caridad, etc Ferit en una de les accions rebé la Cruz del Mérito Militar Destinat a la trocha del Este, es distingí en diverses batalles el 1873 rebé una menció honorífica i, més tard, fou ascendit al grau d’alferes El 1876 fou ascendit a tinent i el mateix any li concediren la medalla de la Campaña de Cuba Ja nomenat capità en el batalló de caçadors de Chiclana, intervingué en l’acció del…

El 1345 proposà un projecte per a la catedral de Tortosa, modificat per Benet Basques de Montblanc i executat l’any següent per Benet d’Alguaire amb moltes alteracions

Casat amb una filla d’Asnar Galí d’Aragó, s’enfrontà als Banū Qasī Llop ibn Muḥammad ibn Llop , als quals arravatà 908 Lleida Atacà el comtat de Pallars, on destruí diversos castells a la vall del Segre Roda, Oliola, Alguaire, etc, en 908-911 i assolà la vall de Cervera i de Tàrrega 913-914