Resultats de la cerca

Començà els anys vuitanta actuant en papers secundaris de produccions amb les quals es feu un nom en el cinema francès com a intèrpret de personatges seductors i complexos, especialment a partir de Comment je me suis disputé ma vie sexuelle 1996, d’A Despléchine, amb el qual guanyà un premi César a l’actor revelació Consolidà la seva carrera amb, entre d’altres, Fin août, début septembre 1998, d’O Assayas Alice et Martin 1998, d’A Téchiné Trois ponts sur la rivière 1999, de J-C Biette L’affaire Marcorelle 2000, de S Le Péron Rois et reine 2004, premi César al millor actor, d’A Déspléchine Le…

L’any 1204 Innocenci III el nomenà legat pontifici per reprimir l’heretgia albigesa Inicialment la seva preocupació pastoral el portà a cridar monjos del Cister per predicar entre els heretges, però després, convertit en cap suprem de la host croada, fou molt dur en la repressió, i a la seva gestió hom deu en part que Simó de Montfort fos nomenat cap militar de la croada Creat arquebisbe de Narbona 1212, ell mateix s’erigí en duc de la ciutat i s’enfrontà amb les tropes de Montfort, el qual ell havia excomunicat Prengué part a la batalla de Las Navas de Tolosa 1212 juntament amb 100 cavallers…

Defensà un panteisme i la inexistència de l’infern El sínode de París del 1210 el condemnà per heretgia, i deu dels seus deixebles foren cremats

Fill de Folc d’Anjou Successor del seu germà Balduí III, per tal d’impedir que l' atabeg turc de Síria, Nūr al-Dīn, s’apoderés de l’Egipte fatimita, pactà amb el seu sogre, l’emperador de Bizanci, Manuel I Comnè Malgrat aquesta aliança, Amalric no pogué prendre Damiata 1169 Morí el 1174 mentre organitzava una nova campanya

Heretà del seu germà Guiu I de Jerusalem la senyoria de Xipre 1194 i es proclamà rei El 1197 fou nomenat rei de Jerusalem per raó del seu casament amb Isabel I, vídua de Conrad de Montferrat i d’Enric II de Xampanya Ajudat pel croats alemanys, prengué Beirut als sarraïns A la seva mort 1205, Xipre passà al seu fill Hug, i Jerusalem a la seva fillastra, Maria de Montferrat

Fill de Simó IV de Montfort Comte de Montfort El 1226 cedí els drets paterns del comtat de Tolosa a Lluís VIII de França, i fou nomenat gran conestable del regne del 1238 al 1241 Combaté valerosament a Palestina i caigué presoner dels musulmans Morí quan, alliberat, tornava del Llevant mediterrani

Per les seves relacions amb Jaume II de Mallorca fou fet presoner en l’expedició de Pere II de Catalunya-Aragó a Perpinyà 1285 Passà a Itàlia amb Carles II de Sicília, on lluità a favor de les ciutats güelfes de Toscana 1289-91 obtingué la victòria de Campoldino 1289 Actuà d’àrbitre entre Jaume II de Mallorca i Gastó, comte de Foix, per qüestions de límits jurisdiccionals 1304

Filla del protosebast Joan Comnè, nebot de l’emperador Manuel I Fou casada el 1167 amb el rei Amalric I de Jerusalem mort el 1174, de qui fou segona muller, i el 1177 amb Balian d’Ibelin mort el 1193

El 1152 fou coronat, i posà fi al govern de la seva mare Assumí la regència del comtat de Trípoli Conquerí Ascaló 1153 Resistí els atacs de Nūr-al-Din Es casà amb Teodora, neboda de l’emperador de Bizanci mort sense fills, el succeí el seu germà Amalric I

Tingué com a preceptor Guillaume, arquebisbe de Tir, i com a regent Ramon III, comte de Trípoli S'oposà a l’ofensiva de Saladí contra Síria i Palestina 1177, 1182, però no pogué evitar que aquest encerclés el regne de Jerusalem gràcies a la unió de Síria i Egipte