Resultats de la cerca

Especialitzada en salt de llargada, es formà al Club Natació Barcelona, on desenvolupà tota la seva carrera Fou campiona de Catalunya 1979, 1983 i subcampiona d’Espanya 1978, 1979 En pista coberta fou també campiona catalana en salt d’alçada 1974 i de llargada 1978 L’any 1979 superà tres cops el rècord català de salt de llargada i guanyà el bronze als Jocs Mediterranis, fets que li valgueren ser designada millor atleta espanyola i catalana de l’any

Després de graduar-se en ciències polítiques a la Universitat de Yale 1966, ingressà voluntari a l'exèrcit i participà com a oficial de la marina a la guerra del Vietnam Fou condecorat diverses vegades per accions en combat Quan es reincorporà a la vida civil, fou un dels fundadors de l'organització dels veterans del Vietnam i fou portaveu del moviment Veterans del Vietnam contra la guerra Adherit al Partit Demòcrata, després d'un intent fallit de concórrer a les eleccions del Congrés 1972, estudià dret i el 1976 es graduà a la Boston Law School Fou vicegovernador de Massachusetts sota…

Rebé instrucció militar al Camerun, França i el Marroc 1973-78 El 1982 obtingué el grau de capità i el 1983 participà amb Thomas Sankara en el cop d’estat que enderrocà Jean-Baptiste Ouédraogo Fou ministre adjunt a la presidència del 1983 al 1987, any que, al capdavant d’un altre cop d’estat, enderrocà Sankara i el féu executar El 1990 restablí oficialment el multipartidisme, i el 1991, el 1998, el 2005 i el 2010 guanyà en les eleccions presidencials Parallelament, el seu partit, l'Organització per la Democràcia Popular –  Moviment del Treball, ha mantingut la majoria al Parlament El seu…

Estudià al seminari de Girona 1913-18 Installat a Barcelona 1919, collaborà en revistes com Mirador  i La Revista , i traduí per a la Fundació Bernat Metge les Elegies de Properci i de Tibul 1925 Publicà reculls de lleugera aproximació a l’estètica del postsimbolisme, els quals combinen el lirisme amb l’humor i la sàtira Primícies 1920, La lluita en el repòs 1921 i Moments 1924 És autor de Dies verges 1929, una novella d’arrel psicològica sobre l’adolescència Publicà també el volum de contes Magda la generosa 1931 i la biografia El Dr Andreu 1926 En teatre, escriví obres com L’hora del secret…

Fill de pagesos pobres, cap a vint anys emigrà a la capital, on s’inicià en el teatre com a actor i també com a músic Participà en treballs de recopilació del folklore xilè i a través d’aquesta activitat conegué, el 1957, Violeta Parra, que l’animà a compondre i interpretar les pròpies cançons Aquest mateix any debutà als escenaris i des dels primers anys seixanta feu gires teatrals per Europa, tant a la part occidental com al bloc soviètic Director artístic del collectiu folklòric Cuncumen, en 1963-70 fou membre de la direcció de l’institut teatral de la Universitat de Xile, d’on fou…

S’inicià en l’atletisme amb Nemesi Ponsati, al CN Barcelona Fou campió d’Espanya de salt de perxa en categoria juvenil 1957 i júnior 1961, i en proves absolutes assolí dos subcampionats estatals 1958, 1959 i dos títols catalans 1960, 1961 Competí també a les files de l’Stuttgart WFD alemany en el període 1961-65 En tornar a Catalunya, exercí d’entrenador al CN Barcelona 1966, on entrenà a Xavier Macián, i en diverses escoles d’atletisme, on preparà velocistes com Loles Vives, Conxita Minguella i Josep Carbonell saltadors com Martí Perarnau i Amanda Naval, i fins i tot llançadores…

S'inicià com a cantant a finals dels anys seixanta, i als anys setanta participà en l’Assemblea d’Actors i Directors, moviment per a la renovació de l’escena catalana Participà, entre d’altres, en espectacles musicals com ara Bestiari , basat en poemes de Pere Quart i produït per La Trinca 1972, en el disc Llegendes de Catalunya 1975, de Guillermina Motta, l’espectacle de cabaret Tela Marinera 1975 i l’òpera rock Granja Animal 1976 Posteriorment centrà la seva activitat en el teatre i actuà, entre d’altres, a L’òpera de tres rals 1984, de B Brecht i dirigida per M Gas, Romeo i Julieta 1986,…

Abandonà els estudis de dret pels de belles arts i s’especialitzà en escenografia Després de treballar tres anys a l’Instituto del Teatro de Santiago, el 1962 anà a Nova York, on visqué fins el 1968 i publicà dibuixos humorístics en la premsa The New Yorker , Horizon , Atlantic Monthly i The Reporter , entre d’altres i el seu primer llibre de dibuixos, The Possible Worlds of Fernando Krahn 1965 El 1968 tornà a Xile, d’on s’exilià després del cop d’estat 1973 Establert a Sitges, continuà publicant, entre d’altres, a Triunfo , Por Favor , El País i, especialment, La Vanguardia , on regularment…

Vida Destacat nen prodigi, estudià gràcies a l’ajut d’alguns mecenes Es formà al Conservatori de Roma, fou deixeble de GF Malipiero al Conservatori de Venècia, i rebé classes de direcció amb C Guarnieri a Siena el 1941 i, després de la guerra, amb H Scherchen, que l’introduí en les tècniques del dodecatonisme Feu la seva presentació com a director el 1950, a Munic, i ben aviat el seu nom s’associà a la música del segle XX Promotor, juntament amb Luciano Berio, de l’Studio di Fonologia de Milà, impartí diferents cursos de direcció, composició i anàlisi en prestigiosos espais, com els Cursos de…

Vida Filla de l’actor valencià Salvador Soler i Marí i de l’actriu madrilenya Milagros Leal Vázquez, a catorze anys deixà el batxillerat per debutar en la companyia teatral dels seus pares El 1952 ho feu en el cinema, en Puebla de las mujeres Antonio del Amo, i des de llavors ha alternat els escenaris i les pantalles gran i petita Feu el meritoriat en el teatre María Guerrero de Madrid sota la direcció de Luis Escobar i Humberto Pérez de la Ossa, i passà a encarnar personatges del repertori del teatre classic espanyol i internacional El 1959 rebé el premi Nacional de Teatre pel seu treball a…