Resultats de la cerca

Vida i obra Després d’exercir el magisteri a Barcelona i a Tarragona passà al periodisme al costat del seu amic Rovira i Virgili Entrà com a redactor d’ El Poble Català 1906, òrgan del nacionalisme republicà, en el qual milità, i prengué part en el moviment de Solidaritat Catalana 1906 L’any 1914 formà part de l’equip de redactors d’aquell diari, que abandonaren com a protesta pel pacte de Sant Gervasi 1914 A proposta d’Amadeu Hurtado passà al diari El Diluvio 1914-15 Durant la Primera Guerra Mundial fou un dels més entusiastes…

Llicenciat en dret 1932, milità al Bloc Obrer i Camperol i al PSUC Durant la Guerra Civil de 1936-39 lluità als fronts de Madrid i d’Aragó Exiliat el 1939 a França, el 1942 s’establí a Mèxic i hi treballà com a linotipista Fou redactor en la revista Full Català , precedent de Quaderns de l’Exili , de la qual fou fundador 1943-47 i editor, juntament amb F de Pol, R Galí, A Artís-Gener, P Calders, V Riera Llorca i JM Ametlla Edità, amb estudis i anotacions, L’Atlàntida , Canigó , La nacionalitat catalana i la primera edició de les Poesies de Màrius Torres 1947 El 1948 tornà a…

Començà a l’equip del seu poble natal, després continuà en el Granollers i al principi dels anys setanta ingressà al Barcelona amateur Jugà de centrecampista i la temporada 1972-73 passà al Barcelona Atlètic, on fou considerat una de les grans promeses del futbol català Al final de la temporada 1975-76 es lesionà el genoll però, malgrat això, fitxà pel Valladolid, on només pogué jugar alguns partits al principi de la temporada 1977-78 i es retirà Posteriorment fou president de l’Ametlla i entrenà els juvenils d’aquest club i del Granollers…

Canonge prior de Tortosa, el 1702 fou nomenat canceller de Felip V, però aviat acceptà la causa de l’arxiduc Carles El 1705 fou nomenat membre de la Junta d’Estat de Catalunya i el 1706 bisbe de Vic, càrrec del qual no es possessionà fins el 1710 A causa de friccions amb el nou govern de Felip V, fou desterrat del bisbat 1717 i es retirà a l’AmetlladelVallès

S’inicià professionalment com a crític musical en revistes catalanistes Visqué molts anys fora de Catalunya l’Argentina, Suïssa, Alemanya, França De jove estigué afiliat a la Unió Catalanista , i fou redactor de La Publicidad  i El Poble Català , redactor en cap de la revista Iberia , collaborador de La Tralla , El Sol ,  Quadum de Perpinyà, etc El 1909 s’installà a l’Argentina Hi formà part de les redaccions d’ El Diario i La Argentina , de Buenos Aires Novament a Europa, entre 1911 i 1912 residí a París i després passà a Londres, on visqué fins el 1917 Treballà com a corresponsal de guerra…

Net del pintor Joan Llimona , l’any 1959 es decantà per la pintura després d’estudiar dret Format amb Ramon Rogent i els seus deixebles, l’any 1962 obtingué el premi de pintura del Cercle Maillol de l’Institut Français Estudià becat a París a l’Académie de la Grande Chaumière sota el mestratge de Jacques Bousse A París rebé també la influència determinant de Corot, Cézanne i dels impressionistes i postimpressionistes En un estil que es pot enquadrar en aquesta tendència, pintà sobretot paisatges i temes del seu entorn íntim, i destacà tant en la tècnica…

Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i jugà al Barcelona Atlètic 1971-76 Jugava de migcampista i fitxà pel Valladolid 1976-88, les set darreres temporades a primera divisió, amb el qual disputà 374 partits de Lliga, marcà 47 gols i guanyà la Copa de la Lliga 1984, quan era capità de l’equip Com a tècnic començà a les categories inferiors del Valladolid, fou segon entrenador del primer equip i entrenador titular 2000-03 Posteriorment dirigí el Tenerife 2004-05 i el Castelló 2005-07 Un fill seu, Xavier, és futbolista

Ocupava la posició de defensa central Després d’una etapa inicial en l’equip d’aficionats del FC Barcelona, el 1956 s’incorporà a la UA Horta i l’any següent a la UE Vic Fitxat pel Centre d’Esports Sabadell, hi jugà durant quatre temporades 1958-62 a segona divisió Fou traspassat a l’Oviedo, on debutà a primera divisió Després de quatre temporades, el 1966 s’incorporà al Granada, on posà fi a la seva trajectòria esportiva el 1968

Jugava d’interior i fitxà pel Centre d’Esports Sabadell 1957-62, l’Oviedo 1962-63 i el Club Esportiu Europa 1963-66, entre altres equips

Economista de formació i directiu a la indústria farmacèutica, tingué una actuació destacada en la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya , i en 1985-88 fou diputat per aquest partit al Parlament de Catalunya Impulsor, amb d’altres, de la Gran Enciclopèdia Catalana , fou director general de l’empresa a què donà lloc aquesta iniciativa Soci del Futbol Club Barcelona  des del 1964, el president de l’entitat, Agustí Montal, l’incorporà el 1972 a la junta directiva, on romangué fins a la presidència accidental de Raimon Carrasco El 1978, en unes disputades…