Resultats de la cerca

Membre de la Unió Excursionista de Sabadell i del Grup d’Alta Muntanya Espanyol des del 1997 El 1975 feu la primera ascensió, juntament amb Ramon Oriol, a una agulla situada a l’oest de l’Aneto que fou batejada amb el nom d’Agulla Daviu A partir dels anys vuitanta obrí nombroses vies a Montserrat i als Pirineus És autor de llibres i guies de muntanya, com 3404 Aneto 2001, Pedraforca Todas las ascensiones y escaladas 2003 i Agulles, regió de Montserrat 2011 Inventà alguns accessoris d’escalada, com la corretja extraïble per a piolet 1998 o un tipus de mosquetó 1993

Ordenat el 1903, fou un dels clergues més actius dins el Centre Excursionista de Catalunya Recorregué sobretot els Pirineus —feu ascensions per diferents vies al pic de l’Aneto hi pujà més de 30 cops i als Encantats massís al que ascendí per primer cop el 1910—, el Montseny i els cingles de Bertí Es feu cèlebre per una ascensió a l’Aneto 27 de juliol de 1916 en la qual, malgrat una terrible tempesta elèctrica, que matà els seus dos companys, sobrevisqué Marxà a Veneçuela 1917, on exercí el ministeri a la selva Retornà a Catalunya el 1925

Membre del Centre Excursionista de Catalunya, presidí la secció d’esquí durant els anys trenta Realitzà la primera ascensió estatal al Besiberri Nord 1916, amb els germans Ramir i Isidre Puig El 1918 participà en la primera ascensió catalana dels cims Rusell, Margalida i Espatlla d’Aneto, a l’Alta Ribagorça

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, que presidí 1919-27, formà part d’un grup d’excursionistes que feu ascensions als Pirineus, entre les quals en destaca una a l’Aneto el 1896 Fou el primer soci del CEC que ascendí un cim de 4000 m, el Breithorn 1908, als Alps de Valais Com a llegat, cal destacar la important collecció de fotografies que forma part de l’Arxiu del CEC

Membre del Club Orientació Catalunya, fou subcampió de la Copa de França de marató-O 1999 i, junt amb Carles Loré, guanyà el Campionat de França de raids d’estratègia 2002 i la Lliga espanyola de marató-O 2008 És autor de les darreres edicions dels mapes de l’Editorial Alpina sobre Montserrat, Aneto-Maladeta, Turbó i Posets-Perdiguero i del llibre Gorgas y Barrancos de Cataluña , Mallorca y Alto Ésera 1993

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, coronà diversos cims catalans com la punta d’Astorg per l’aresta de Cregüenya, el cilindre d’Ascobes per la paret nord, les agulles del Pallars, el Pedraforca, el pic petit Migdia d’Aussau, les Salenques, el Petit Encantat i l’Aneto per la bretxa de Tempestats Morí per l’impacte d’un llamp després d’aconseguir el cim del Gat 2300 m del Pedraforca per la paret nord, i per això aquesta via rebé el seu nom

Pioner de les curses de muntanya a Catalunya, guanyà la primera marató de l’Aneto 1999, victòria que repetí el 2001 Es proclamà campió d’Espanya 1999, 2001 i d’Europa 2001 individual i campió del món per equips 2005, 2006 amb la selecció catalana Posteriorment, fou nomenat seleccionador català de curses de muntanya 2008 i membre de la comissió d’esportistes de la Federació Internacional de Skyrunning ISF Ha participat en expedicions a l’Himàlaia Nun, Shisha Pangma, Cho Oyu i Gasherbrum II i en curses atlètiques de fons És autor del llibre Curses de muntanya Manual pràctic 2015

Fou pioner en la pràctica d’aquests esports a Catalunya i l’escalador més destacat de les dècades de 1920 i 1930 Impulsà les primeres travessies amb esquís dels Pirineus i protagonitzà les primeres ascensions amb acampades mòbils També introduí a Espanya la tècnica del piolet i dels grampons El 1911 ingressà al Centre Excursionista de Catalunya CEC i s’inicià en l’excursionsime i l’esquí Fou campió de Catalunya d’esquí de fons 1925 i guanyà tres Copes de Ribes 1921-24 El 1920 escalà la Gorra Frígia, considerada la primera escalada moderna d’un cim de Montserrat També escalà l’Eco Superior i…

Practicà diversos esports aquàtics i de muntanya Membre del Club Esportiu Xinoxano Orientació, guanyà el campionat de Catalunya de cicloorientació 1997 i el d’Espanya de bicicleta de muntanya 1999 Especialitzada en curses d’orientació i raids de muntanya, guanyà el Non Stop Vic i l’Outdoor Challenge Pyrinees 1997, la Transgrancanària i el Trial Aneto 2009, el Sant Llorenç Savall i l’Alpino Jarapalos 2008, 2009, la Mara-thon des Sables 2010, la The Coastal Cha-llenge Costa Rica, 2011 i la Transvulcania Ultramaratón Isla de La Palma 2011, entre d’altres Formà part de l’equip campió…

Membre de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya i soci del Centre Excursionista de Banyoles El 1995 es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya d’esquí de muntanya Posteriorment, esdevingué seleccionador català d’aquesta especialitat El 1998 començà a competir en curses de muntanya, on destacà el seu tercer lloc a la Marató de l’Everest 1998 o el segon lloc a la Marató Xtreme de l’Aneto 1999 Formà part de les seleccions catalana i estatal de curses de muntanya Ha participat en expedicions gironines als Andes 1982, 1983, el Kanchenjunga 1986, l’Aconcagua 1987, el Broad Peak 1988, 2007…