Resultats de la cerca

Durant la guerra civil fou membre del Sindicat de Dibuixants Professionals i realitzà cartells propagandístics és autor del cèlebre I tú Què has fet per la victòria Després passà a Madrid i s’acredità com a illustrador Collaborà habitualment al diari ABC Durant un quant temps signà amb el seu segon cognom

És autor de Declaración del árbol de la genealogía y descendencia de los nobilísimos y excelentísimos vizcondes, condes y duques de Cardona 1665

Era besnet del famós governador de Flandes Lamoral d’Egmont Al seu palau fou representada la comèdia d’Agustí Moreto No puede ser guardar una mujer , amb una lloa de JE Esquirro El teòleg mercedari Fulgenci Cocco i Monca, de Càller, li dedicà un Árbol genealógico de la esclarecida casa egmondana Càller, 1679

Molt influït en les seves primeres composicions per PVerlaine, JMoréas i ASamain, es llançà per camins més personals en les seves proses i en la narració María de Jesús L’any 1917 publicà El árbol del bien y del mal , però bona part de la seva obra resta encara inèdita o dispersa, malgrat les seves Poesías escogidas , que foren publicades el 1926

Estudià a Madrid, on fou crític musical del diari El Imparcial 1866-96, des del qual defensà Wagner Publicà La obra maestra de Verdi Aida 1875, Barbieri 1875, Carlos Gounod 1879, l’obra d’investigació La ópera española y la música dramática en España en el siglo XIX 1881, Cajón de sastre 1894 i Iparaguirre y el árbol de Guernica 1896 Fou també crític taurí

Residí a Madrid i a Barcelona És autor d’un Catecismo político, o sean nociones generales sobre las diferentes formas de gobierno conocidas 1868, antiabsolutista, de novelles fulletonesques Adelina 1859, El árbol caído o Juanita la costurera 1864-70, Los mandamientos de la ley de Dios 1865 i La inquisición en Barcelona 1863, dels poemes La Redención 1859 i Los almogávares 1867 i d’obres diverses

Fou regidor perpetu de València Era un expert en moneda i publicà 1689 un Parecer sobre l’admissió al Regne de València de la moneda castellana reformada el 1686 i amb un valor fixat El 1704 publicà un Árbol genealógico y cronológico de la sucesión de la monarquía hasta Felipe V Durant la guerra de Successió es mostrà filipista el 1706 fou desinsaculat per les autoritats fidels al rei arxiduc Carles III

El 1510 obtingué llicència del bisbat i de la seva muller per fer-se cartoixà És autor d' Árbol de la sucesión de los reyes de Aragón, Serenissimi principis Joanis II aragonensis regis vita Saragossa sd, Madrid 1887 i Evangelios e epístolas de todo el año con sus exposiciones en romance 1484, collaborà en l’edició dels Fueros de Aragón y observancias del reino 1481-82 i traduí diverses obres piadoses, entre les quals De quattuor novissimis del Cartoixà 1491, versió castellana que serví de base a la catalana de Bernat Vallmanya 1495

Amic del grup de matemàtics i estudiosos dits novators , ocupà diversos càrrecs militars i civils i arribà a ser jurat en cap dels nobles valencians en dues ocasions Numismàtic, fou regidor perpetu de València El 1700, en exercici d’aquest càrrec, proclamà la fidelitat de la ciutat al pretendent Felip d’Anjou, a qui dedicà el seu únic treball de caràcter historiogràfic, i posà en relleu la continuïtat entre la casa d’Àustria i la de Borbó Árbol genealógico y cronológico de la sucesión de la monarquía de España desde los señores reyes don Fernando y doña Isabel hasta el señor Felipe V 1704

Estudià filosofia i lletres a Madrid i a Nova York, i ha estat professor a la Universitat de Saint Louis i crític a mitjans com ABC És autor de novelles, com Esa oscura gente 1990, Autobiografía de Marilyn Monroe 1992, Sangre a borbotones 2002, Premio de la Crítica de Asturias, Guapa de cara 2003 i Todo está perdonado 2011, premi Tusquets de novella 2010, i dels assaigs Manual de literatura para caníbales 2006,  Visto para sentencia 2008,  Lo que no está escrito 2012,  Un árbol caído 2015,  Para morir iguales 2018, Premio de la Crítica de Madrid,  Amor intempestivo 2020 i El río de cenizas…