Resultats de la cerca

Es graduà a l’ETSAM l’any 1982, on és professor de projectes des del 1986 Ha exercit la docència en diverses universitats europees Zuric, Dublín, Nàpols, Copenhaguen i nord-americanes Cornell, Pennsilvània, Filadèlfia Amb la realització de la casa Turégano 1988, a Pozuelo, Madrid, assentà els principis de la seva obra La recreació essencialista dels models de l’arquitectura ibèrica i mediterrània és present en obres de gran intensitat poètica en les quals apareix de manera recurrent el tema del pati És el cas de la casa Gaspar, a Zahora, Cadis 1988, o la casa García-Marcos, a Valdemoro,…

Formà part de l’equip del Futbol Club Barcelona que guanyà tres Campionats de Catalunya 1950, 1952, 1953, dues Lligues 1953, 1954 i sis temporades seguides la Copa del Generalísimo 1951-56 El 1955 rebé la Medalla de la Ciutat al Mèrit Esportiu

Es formà al Club Natació Reus Ploms i fou subcampió d’Europa júnior 1989 Posteriorment competí amb el Metropole de Las Palmas i el Santa Olaya de Gijón Guanyà diversos Campionats de Catalunya en 200 i 400 m lliure i d’Espanya en relleus, i també el títol estatal dels 400 m lliure 1992 Participà en la travessa per relleus Sóller-Tarragona 1994 amb els tragamilles de Reus En l’àmbit internacional, formà part de la selecció espanyola Es retirà a vint-i-cinc anys i passà a competir en triatló

Escriví Peregrinos pensamientos de misterios divinos 1614 i Nuevo jardín de flores divinas 1617

Estudià medicina, possiblement a Alcalá de Henares, i exercí a Linares i a Baeza Publicà Examen de ingenios para las ciencias 1575, obra que tracta d’aspectes anatòmics, fisiològics i psicològics de la persona humana Hipòcrates, Plató, Aristòtil i Tomàs d’Aquino figuren entre les seves fonts Inclosa en l’índex de llibres prohibits 1581, fou, però, repetidament impresa, amb el text reformat, i traduïda arreu d’Europa influí en alguns aspectes del Quixot

Estudià al seminari de Tortosa i fou rector dels de Saragossa, de Còrdova i d’Oriola i prefecte del de Baeza Collaborà al diccionari d’Alcover i al “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura”, que publicà el seu Vocabulari del Maestrat 1922, inacabat Fou autor d’un poema històric sobre la conquesta del País Valencià per Jaume I titulat Seïdia 1919, i publicà diversos poemes llatins en versió catalana seva

Exercí d’eclesiàstic Estudià al seminari de Tortosa i fou rector dels de Saragossa, Còrdova i Oriola i prefecte del de Baeza Collaborà al diccionari d’Alcover i al “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura”, que publicà el seu Vocabulari del Maestrat 1922, inacabat És autor d’un poema històric sobre la conquesta del País Valencià per Jaume I titulat Seïdia 1919, i publicà diversos poemes llatins en versió catalana seva

Professor de música a Salamanca, passà més tard a Bolonya, on publicà la seva obra teòrica Musica practica 1482, on atacava el sistema de Guido d’Arezzo i que despertà polèmiques durant més de cinquanta anys Més tard passà a Roma, on preparà un altre tractat, Musica theoretica, que s’ha perdut

De família comerciant, estudià lleis a Lima, i començà 1745 una carrera de funcionari judicial, estroncada per una acusació i un procés per malversació que el portà 1750 a Espanya Empresonat 1757, fugí, viatjà per Europa i s’establí a París Tornà 1765 a Madrid, on es casà amb una dama d’una gran posició social, mantingué una tertúlia selecta, freqüentada pels illustrats més significats de Madrid, i gràcies al comte d’Aranda, amic seu, començà 1766 una nova carrera de funcionari com a director de l’Hospicio de San Fernando Intendent d’Andalusia i superintendent de les repoblacions de Sierra…

Estudià a Itàlia i ajudà Vasari en la decoració pictòrica del palau de la Cancelleria, a Roma ~1545 Esculpí el retaule major de la catedral d’Astorga, acabat el 1562, any que entrà, com a pintor, al servei de Felip II, per a qui decorà els palaus reials de Madrid i del Pardo La seva obra representà la introducció a Castella del manierisme miquelangelià Com a renaixentista complet conreà també l’arquitectura