Resultats de la cerca

Fou, durant la dècada dels anys seixanta, un jugador destacat i capità durant molts anys de la Unió Esportiva Santboiana, que dominà el rugbi català i estatal, amb diversos títols de campió de Catalunya 1960-64, 1967 i de Copa del Rei 1960, 1961, 1962

Estudià veterinària a Tolosa de Llenguadoc, on aprengué les normes d’aquest esport Fundà la Unió Esportiva Santboiana 1921, club degà a Catalunya i a l’Estat espanyol, i en fou president fins el 1936 Juntament amb un grup d’amics arrendaren un camp a la riba del Llobregat conegut com el Camp del Riu El 1922, publicà a La Veu de Catalunya  un manifest titulat "Entorn del foot-ball rugby", que serví per a posar les bases d’aquest esport a Catalunya El mateix any, participà en la fundació de la Federació Catalana de Rugbi i en l’organització del primer Campionat de Catalunya Aquest fou el primer…

Fou un dels jugadors més destacats de la Unió Esportiva Santboiana durant la primera etapa del club, i és considerat com un dels grans prohoms del rugbi de la ciutat Guanyà la Copa de Catalunya 1931, 1933, 1934, 1935 i la Copa d’Espanya 1931, 1933 Participà amb la selecció catalana en el partit contra Itàlia en la inauguració de l’Estadi Olímpic de Montjuïc 1929 Fou internacional amb la selecció espanyola en tres ocasions També fou entrenador, dirigent i president 1954-56 de la Santboiana També exercí d’àrbitre estatal i internacional

Migcampista que jugà al Club Deportiu Comtal 1963-67, filial del Barça, disputà nou partits amistosos amb la primera plantilla de l'equip blaugrana Quan era membre d’aquest club debutà amb la selecció espanyola com a internacional aficionat en la fase de classificació dels Jocs Olímpics de Tòquio 1964 hi disputà tres partits La temporada 1965-66 milità a les files del Centre d’Esports Sabadell Futbol Club i posteriorment al Xerez Club Deportivo 1967-68, el Terrassa 1968-69, el Gramenet 1969-71 i el Gavà 1971-75

Vida i obra Fou prevere i rector de Sant Martí d’Ollers 1730-81, on redactà un Llibre de diferents notes del que ha passat en aquesta rectoria , avui no localitzat El 1749 publicà les Instruccions per l’ensenyança de minyons , primera manifestació a Catalunya de les repercussions dels nous sistemes pedagògics de Port Royal Seguí el Traité des études de Charles Rollin 1724, però adaptat, gràcies a la seva experiència personal, a la mentalitat dels nens de les escoles de primàries de Catalunya Conseqüent amb el mètode que defensava que l’educació havia de començar en la llengua materna i no en…

A l’alta edat mitjana tingué molta anomenada La seva festa se celebra el 20 de maig

El 1958 ingressà a l’Escuela Oficial de Cinematografía de Madrid Té diversos documentals premiats Realitzà llargmetratges amb Jordi Feliu, i sol, En Baldiri de la costa 1968, amb Joan Capri, i El abogado, el alcalde y el notario 1968

A setze anys ja pertanyia a l’equip del Montpeller Fou el principal collaborador de Baldiri Aleu en la introducció del rugbi a Catalunya Participà en la fundació de la Unió Esportiva Santboiana, equip del qual fou jugador i capità Membre de la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial, fou deportat pels nazis al camp de Buchenwald Fou nomenat president d’honor de la Unió Esportiva Santboiana

Fill del fundador de la Unió Esportiva Santboiana, Baldiri Aleu i Torres, fou un dels millors jugadors catalans dels anys cinquanta i seixanta Jugà en el primer equip de la Santboiana des del 1955 fins al 1967, època de grans èxits Jugant en la posició de mig d’obertura i essent una peça clau de l’equip, guanyà cinc Campionats d’Espanya consecutius entre el 1958 i el 1962 Fou vuit vegades internacional amb la selecció espanyola

Implicat en les bandositats nobiliàries entre els Agullana —era gendre de Baldiri Agullana— i els Cartellà, acusat d’haver mort el 1510 Pau de Cartellà, el 1512 es refugià a Barcelona juntament amb el seu sogre La nit del 30 de gener, tots dos foren morts per 35 o 40 homes armats capitanejats pel batlle general de Catalunya Miquel Sarriera emparentat amb els Cartellà Sarriera i els seus moriren en la fugida El fet tingué un gran ressò i fou contat detalladament per Francesco Guicciardini en el seu Diario