Resultats de la cerca
Es mostren 135 resultats
Arnau de Preixens
Cristianisme
Abat de Poblet (1254-67).
Es remarcà per la seva política de compres adquirí els castells de Montblanquet i Torrelles, prop de Vimbodí 1260, i el castell i la vila de Senan ConcadeBarberà i també arrodoní la seva possessió de Verdú i Tarrés Per tot això li calgué vendre les granges de Viganya i d’Utxesa En la política general del país assistí a les Corts de València 1254, on demanà l’expulsió dels sarraïns de les terres…
Pere de Puigverd
Història
Magnat.
Fill de Vidià de Puigverd Heretà del seu pare els castells deBarberà, Pera i Prenafeta ConcadeBarberà, que li calgué defensar de les escomeses dels sarraïns, en particular el deBarberà, que edificà de nou i repoblà abans del 1147 Participà en la campanya d’Almeria 1147 amb deu cavallers propis i en la conquesta de Lleida 1149, on obtingué alguns castells És famós el plet que sostingué amb Ramon Berenguer IV…
Gil de Medina
Escultura
Escultor.
Residí a Sarral ConcadeBarberà Per encàrrec dela generalitat de Catalunya féu les columnes del Pati dels Tarongers del palau dela Generalitat de Catalunya, exemple pur dela influència del Renaixement florentí 1537-47 Treballà també a Perpinyà, i és autor de les imatges dela Mare de Déu i de Sant Cristòfor dela parròquia barcelonina de Sant…
Pere de Penafreta
Construcció i obres públiques
Mestre de l’obra de la seu de Lleida.
Amb la construcció del gran cimbori que corona el monument, culminà la transició del romànic al gòtic a Lleida El 1259 li fou atorgada per Jaume I la torre de Besora, bastió defensiu dela Suda Fou sebollit al claustre dela seu, on hi ha una làpida 1285 en la qual consta com a fundador d’una capellania El seu fill Pere de Penafreta Lleida — ~1332 el succeí el 1285 com a arquitecte i escultor de l’obra dela seu de…
Ponç de Copons
Cristianisme
Abat de Benifassà (1311-16) i de Poblet (1316-48).
Durant el seu abadiat Poblet conegué una època de prosperitat prossecució activa de les obres, sobretot el cimbori, incorporació de noves possessions Castellserà, la Fuliola, Tornabous, Bellmunt i Butsènit En 1322-23 pogué ajudar amb fortes sumes al finançament dela conquesta de Sardenya Hom li deu l’ordre donada a Celestí Destorrent de copiar el manuscrit dela versió catalana del Llibre dels feits de Jaume I, que es conservava el cenobi, còpia…
Bernat de Palau
Cristianisme
Abat de Poblet.
Abans del 1330 era un cavaller del rei Alfons III, el qual deixà per fer-se monjo de Poblet Adquirí un gran prestigi dintre el monestir, on ensenyà ciències naturals i exactes Hom el creu autor d’un projecte de cimbori per al monestir, que restà inacabat Elegit abat agost del 1348 en plena Pesta Negra, morí al cap d’una setmana de tenir cura dels empestats En la pesta moriren el seu predecessor, Ponç de Copons, i més dela meitat dela comunitat
Joan de Guimerà
Cristianisme
Abat de Poblet (1564-83).
Entre altres obres, feu continuar el sobreclaustre i esculpir una creu de pedra, avui situada a la plaça del monestir El 1570 donà ordinacions al Vilosell El 1586 fundà el collegi de Sant Bernat a l’estudi general de Lleida, per als monjos de Poblet
Guillem de Cervera
Història
Conseller reial.
Senyor de Juneda i Castelldans Guillem IV de Cervera , fill de Guillem de Cervera i de Berenguera d’Anglesola Empenyorà a Poblet les honors de Verdú i de Preixana 1203 per a la preparació dela quarta croada a Terra Santa Fou marmessor del testament del comte d’Urgell Ermengol VIII, i contragué matrimoni 1212 amb la vídua d’aquest, Elvira de Subirats esdevingué, així, padrastre d’Aurembiaix, per la qual cosa hagué d’…
Baltasar de Saiol
Literatura catalana
Cristianisme
Història
Eclesiàstic i escriptor.
Vestí l’hàbit cistercenc a Poblet el 1671 Era doctor en arts i teologia, fou rector del collegi cistercenc de Lleida, catedràtic de Sagrada Escriptura a la Universitat de Lleida i prior de Natzaret de Barcelona El 1705 residí a Aragó, on fou lector al collegi d’Osca i confessor de les monges cistercenques de Trasobares Sembla que fou partidari de Felip V, cosa que li valgué ésser elegit tres vegades abat quadriennal de Poblet 1716-20, 1724-28 i 1732-36 A desgrat d’…
,
Josep de Ninot
Cristianisme
Eclesiàstic.
Canonge de Girona, fiscal dela inquisició i auditor del tribunal dela Rota Bisbe de Girona 1664-68 i de Lleida 1668-73 Hom li atribueix un tractat anònim, en castellà, imprès a Saragossa el 1668, sobre la Calificación que merecen los delitos de herética pravidad en los reinos españoles
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina