Resultats de la cerca

Els comtes Ramon Berenguer I i Almodis de Barcelona els hi compraren el 1065 per una forta suma Bastons els jurà fidelitat i es comprometé a mantenir-hi vint cavallers Partidari de Ramon Berenguer II, aquest el cedí en ostatge 1080, ensems amb altres prohoms, al seu germà Berenguer Ramon II el Fratricida

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, fou diverses vegades campió de Catalunya i d’Espanya en les modalitats de canoa i outrigger, entre d’altres Fou dirigent tant de la Federació Catalana de Rem com de l’espanyola Fou fundador del Collegi Nacional d’Àrbitres de Rem d’Espanya i àrbitre internacional en diverses ocasions També fou el fundador del Collegi Espanyol de Preparadors, i collaborà en l’elaboració del Codi Espanyol de Iols A Catalunya, procurà implantar les noves tècniques i sistemes d’entrenament utilitzats a l’estranger Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de…

Estudià dret a la Universitat de Barcelona Publicà a Lo Geronés una sèrie d’articles sobre dret que després foren recollits en el volum Lo dret civil gironí 1899 Publicà també L’estudi general o universitat literària de Girona 1906, Memoria y catálogo de impresos del Archivo Provincial 1926 i La jueria de Banyoles 1928

Regentava una botiga de bastons al passatge de Bacardí Escriví al “Diluvio”, traduí la Vida de les abelles 1929, de Maeterlinck, i publicà un recull d’articles Política , 1930

Es formà amb Pere Serafí Feu el retaule de Sant Jaume dels Bastons, i treballà a Creixà, Sant Jaume Sesoliveres i Arenys Fou cònsol del collegi de pintors 1600 i 1606

Regentava una botiga de bastons al passatge de Bacardí Escriví a “El Diluvio”, traduí la Vida de les abelles 1929, de Maeterlinck, i publicà un recull d’articles Política , 1930 Deixà inèdita la traducció d’ Els condemnats a mort de Claude Farrère

Fill i hereu de Guillem de Cervià i de Maiasenda, hereva de Llers, i net, per línia paterna, de Gaufred Bastons Fou un personatge important de la cort de Girard II de Rosselló i de la dels comtes Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV de Barcelona Acompanyà aquest darrer a Arle 1150, i fou un dels marmessors de la reina Peronella l’any 1152 El 1160 restituí a la seu de Girona nou esglésies que li havia pres Tingué la castlania del castell de Lleida

Doctor en filosofia i lletres, en l’especialitat de psicologia, per la Universitat de Barcelona, en fou professor de primatologia i etologia 1976-87, assignatura que introduí per primera vegada en una Universitat de l’Estat espanyol S’inicià en l’etologia i l’antropologia inicialment per la via autodidacta durant la seva estada a Guinea Equatorial entre els anys 1940 i 1969, on va començar les seves recerques de camp, que el van portar a ser considerat una de les primeres autoritats mundials en l’estudi dels primats en estat natural, dels amfibis i d’algunes aus africanes Dins la diversa…