Resultats de la cerca

Fou superior de l’orde dominicà a Beauvais i conseller de Lluís IX de França El seu Speculum historiale —una de les tres parts del Speculum majus 1244— fou refós i traduït al català per Jaume Domènec, per ordre de Pere III de Catalunya-Aragó, amb el títol Compendi historial 1360, continuat per Antoni Ginebreda a partir del 1385 L’obra de Vincent de Beauvais influí en el Llibre de les meravelles , de Ramon Llull, i en Francesc Eiximenis

Sembla que cap al 1611 fou, a Andelys, mestre de NPoussin El 1616 es traslladà a París, on Maria de Mèdici li encarregà la decoració de la Gran Sala del palau de Luxemburg, que féu després Rubens Les seves obres més conegudes són dues versions de La Presentació al Temple 1618-20, Beauvais, i 1624, capella dels carmelitans de París, Guarició del paralític 1624, capella de Saint-Louis del castell de Fontainebleau i Sant Carles Borromeu 1627, església de Saint Étienne-du-Mont, París

Pintà natures mortes L’ànec blanc , 1753 coll particular, Londres i caceres, i fou nomenat pintor de les caceres del rei Lluís XV La cacera del senglar 1722 Director de la manufactura de Beauvais 1734-54, féu els cartons per a tapissos de les sèries Les noves caceres 1727, Les diversions camperoles 1730 i Les metamorfosis 1734 Supervisor de la manufactura de Gobelins, féu els cartons per a la seva sèrie més famosa, Les caceres de Lluís XV 1734-45 Château de Compiègne i Palazzo Pitti, Florència

Fou bisbe de Beauvais 1899-1915 i professor d’història eclesiàstica a l’Institut Catòlic de Tolosa, al Llenguadoc És autor de nombrosos estudis sobre els albigesos i sobre la inquisició, els procediments de la qual defensà L’inquisition en Roussillon 1892 i L’inquisition, ses origines, sa procédure 1906 Publicà la Practica inquisitionis haereticae pravitatis de Bernat Gui, el 1886, i escriví obres sobre el Llenguadoc i sobre temes relacionats amb els Països Catalans, com La Bible en catalan, de Jean Fernández de Heredia 1886 i Les assignations des livres aux religieux du couvent…

Les dades sobre la seva vida són escadusseres Probablement passà algun temps a Itàlia, perquè Lanfranco el cita entre altres compositors actius en aquest país cap al 1533 Fou mestre de cor a la catedral de Beauvais almenys des del 1536 fins a la seva mort, que, segons l’epitafi de la seva tomba en aquesta catedral, degué ser prematura Les seves obres començaren a circular cap al 1520 i ben aviat li crearen una bona reputació Algunes peces s’havien atribuït a altres compositors com A Willaert, Lupus Hellinck, N Gombert o J Mouton Moltes de les obres que semblen seves per les…

Es formà i treballà amb el grup manierista de Fontainebleau del 1540 al 1560, i a París el 1573 i el 1581 En el camp del dibuix excelleixen els seus 28 cartons de la tapisseria d’Artemisa 1562 Musée Mobilier National, París i els 28 dibuixos per al compendi d’història de França Biblioteca Nacional de Madrid El seu catàleg pictòric es redueix, segurament, a quatre obres Les matances dels triumvirs August i la Sibilla del Tibur collecció Gustave Lebel, ~1580, El triomf de l’hivern ~1569 i El triomf de l’estiu o de la primavera ~1569

Es relacionà amb físics famosos, com Marsenne, Fermat, Pascal, etc Ideà un tipus de balança que duu el seu nom i estudià l’atracció entre partícules de matèria Determinà l’àrea de la cicloide i desenvolupà una teoria, que anomenà dels indivisibles , per a calcular àrees i volums, la qual exposà a l’obra Traité des indivisibles 1634

Creador de la integral que duu el seu nom i autor de Leçons sur l’intégration et la recherche des fonctions primitives 1904, obrí noves perspectives en la teoria de funcions

Format a París, s’hi introduí en l’ambient surrealista i, per influència de Man Ray, treballà en el camp de la fotografia i també en el de la poesia Després de la Segona Guerra Mundial es dedicà plenament a la pintura, i hi palesà la seva preocupació per les relacions entre els colors i les qualitats tàctils dels materials

Monjo de Cluny, fou abat de Verdun amb dificultats Refusà el bisbat de Langres per tal d’ajudar Pere el Venerable a restablir la disciplina i la pau dins l’orde Creat cardenal 1138 per Innocenci II, actuà de pacificador a Escòcia i a Sicília i de legat papal a França 1145 Promogué, ensems amb Bernat de Claravall, la segona croada