Resultats de la cerca

Competí representant el club Dojo Cervantes i assolí el cinturó negre segon dan Fou subcampió d’Europa cadet 1987 i kumite júnior 1989 També es proclamà campió d’Espanya en les especialitats kata aleví i kumite júnior 1991 Fou campió de Catalunya juvenil 1987, de kumite júnior lleugers 1990,1991 i absolut en kata 1991

Destacat compositor de sarsueles, des de molt jove mostrà uns dots inusuals per a la música Gràcies a una beca, pogué viatjar a París per estudiar amb D Alard, F Savart i A Thomas Quan tornà de França, inicià a Madrid una intensa activitat com a director al capdavant de l’orquestra del Teatre Apolo, de l’orquestra de la Sociedad de Conciertos, de la del Teatro de la Zarzuela i el Teatro Real Aquesta experiència feu que, quan començà a compondre sarsueles, ja tingués un profund coneixement de l’orquestra Obtingué un dels seus primers èxits amb una paròdia wagneriana, Tannhauser el estanquero…

Membre del Tir Arc Olesa, l’any 2000 aconseguí els primers podis del Campionat de Catalunya El 2007 fou membre fundador de l’Associació de Tir amb Arc d’Arenys de Mar La Conxorxa Guanyà dues vegades el Campionat d’Espanya de camp per clubs 2005, 2006 i la Lliga espanyola en modalitat de camp 2007 Fou campió de Catalunya de sala individual 2004 i per clubs 2002 i campió de Catalunya en modalitat olímpic 2002 També aconseguí nombrosos podis catalans en les modalitats de bosc i de camp Fou capità de la selecció catalana de tir amb arc És professor de cursos de formació i tecnificació d’arc…

Practica la caça major, menor i amb arc És soci de la Societat de Caçadors Sant Marc de Bellaguarda i de la Societat de Caçadors d’Olesa de Montserrat, a la qual representa en els campionats Ha estat campió de Catalunya de les modalitats de caça menor amb gos 2005 i de recorreguts de caça 2011

Es formà al Conservatori de Barcelona amb el seu pare, el violinista Rafael Gálvez Rubio Fou concertino de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i de l’Orquestra Pau Casals, activitat que alternà amb la interpretació com a solista en concerts Al Conservatori del Liceu exercí com a professor de violoncel El 1928 fundà l’Escola Orquestral Gálvez, formació juvenil que tenia l’objectiu de facilitar l’accés de joves instrumentistes al món de l’orquestra El 1936 fundà el Quartet Clàssic Gálvez El seu germà Rafael fou pianista i viola És autor de tres sardanes Jugant , El pati blau i Pedralbes

Defensa que s’inicià en el planter del CP Vilanova Posteriorment jugà al CP Cubelles i al FC Barcelona júnior, i després retornà al club vilanoví, amb el primer equip del qual debutà la temporada 2000-01 i ascendí a l’OK Lliga la temporada 2001-02 Estigué sis temporades jugant al CP Vilanova, amb el qual arribà a una final de la Copa CERS 2006 La campanya 2006-07 fitxà pel CP Tenerife, però una anomalia cardíaca l’obligà a deixar l’esport Fou internacional juvenil amb la selecció espanyola Amb la selecció de Catalunya guanyà el Mundial B de Macau l’any 2004

Estudià les colonitzacions Fenicios y carthagineses en Occidente , 1942 Hispania graeca , 1948 i l’art i l’arqueologia ibèrics La Dama de Elche , 1943 La arquitectura entre los iberos , 1945 i altres treballs, on defensà una cronologia molt baixa de la cultura ibèrica, avui poc seguida Posteriorment es dedicà sobretot a l’època romana a la península Ibèrica Esculturas romanas de España y Portugal , 1949 Arte romano , 1955 i féu edicions de divulgació de les fonts escrites, com España y los españoles hace dos mil años según la Geografía de Strabón 1945 i La Península Ibérica en los…

Exercí l’advocacia entre el 1946 i el 1962 S'especialitzà en dret marítim i el 1970 creà el comitè coordinador dels ports del nord-oest de la Mediterrània El 1977 participà en la reconstrucció del Foment del Treball Nacional i en la creació de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales Entre el 1978 i el desembre del 1994 fou president del Foment del Treball Nacional

Guarnicioner d’ofici, fou autor de sainets costumistes Fugint del fang ~ 1875, Els quintos de Patraix 1878, Un francès de Russafa 1876, El que manco corre, vola , Un peixcador d’ocasió 1877 i la d’èxit més celebrat, Perles del cor 1881, escrita en collaboració amb Francesc de P Huertas En castellà va escriure Tres para una 1870 i El maestro de escuela , arranjament d’ El mestre d’escola 1878

Deixeble de Ramon Turró, inicià els seus treballs de fisiologia al laboratori del doctor Coll i Pujol Fou catedràtic de fisiologia a Saragossa 1914 i a Granada 1918, i després de farmacologia i terapèutica a Barcelona 1929 Collaborà intensament amb August Pi i Sunyer, amb el qual fundà l’Institut de Fisiologia Membre de la Societat de Biologia de Barcelona l’actual Societat Catalana de Biologia des de bon començament, arribà a ésser-ne president 1919-20 i dirigí l’escola de sordmuts i subnormals a Villa Joana La seva tesi d’entrada a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona 1925 versà sobre…