Resultats de la cerca

És considerat un dels més destacats autors de l’anomenada escola valenciana, juntament amb D Torres, Micharmut i Sento Estudià arts i oficis a València, i començà a publicar en revistes underground , i posteriorment a Cairo i 1984 Dels seus àlbums publicats destaquen, com a illustrador, La pirámide de cristal 1984, Macao 1987, i Marco Antonio 1991, entre d’altres, i com a guionista Livingston contra Fumake 1987, illustrat per Keko, i Mujeres fatales 1990, amb dibuixos de Max

Doctor en medicina, exercí de metge a Inca És autor de la comèdia nadalenca Els pastorells

Format a Sant Carles, a València Les seves obres més importants són al fresc les que hi havia a l’església de l’enderrocat Collegi Imperial de Nens Orfes de Sant Vicent Ferrer, a València, les dels temples de Carlet, Alfafar, Aldaia, Picassent, Llutxent, Soneja i Almàssera, a la parròquia de Sant Nicolau i la basílica dels Desemparats, a València, i als palaus del marquès de Campo darrerament, del comte de Berbedel i del comte de Parcent enderrocat A l’oli en sobresurten els retrats dels marquesos de Sant Joan — o de Romero — a l’asil fundat per aquests, els de l’oratori del baró de Terrateig…

Membre del Club Nàutic d’Arenys de Mar, començà a navegar a vela l’any 1965 i s’especialitzà en creuer Guanyà la Copa del Generalísimo 1973, el Campionat d’Espanya classe IV 1974, amb el Viking i el Campionat de Catalunya de classe A 1989, amb el Viking II Es retirà de la competició l’any 1994 Fou vocal de la junta directiva del CN Arenys de Mar durant vuit anys, vicepresident executiu durant quatre anys i president entre el 1988 i el 1995 L’any 1976 fou un dels cinc fundadors de l’Associació Nacional de Creuers, posteriorment Reial Associació Nacional de Creuers

Mestre internacional Forma part del Sitges Prado Suburenc Club d’Escacs Destaquen els títols aconseguits en el Campionat de Catalunya en categoria juvenil fou campió 1984 i en categoria absoluta fou campió 1999 i tres vegades subcampió 2001, 2002, 2007

Arqueòleg, epigrafista i numismàtic, molt vinculat a l’escola de Barcelona Fill de Pío Beltrán Villagrasa Director del Museo de Arqueología de Cartagena i catedràtic de la Universitat de Saragossa 1950-85, secretari general dels Congresos Arqueológicos del Sudeste de España 1946-50, i dels Congresos Nacionales de Arqueología des del 1949, publicà treballs de numismàtica antiga hispànica i el Manual de Numismática 1946 Com a epigrafista s’especialitzà en el camp ibèric i dirigí Hispania Antiqua Epigraphica Ultra estudis de prehistòria i arqueologia de Cartagena i d’Aragó, destaquen els…

Estudià ciències exactes a la Universitat de Madrid, on es llicencià 1909 i es doctorà 1911 amb Cuadros de sumas y sus aplicaciones El 1914 guanyà les oposicions a la càtedra de matemàtiques de l’institut de Santiago de Compostella i, després de diversos trasllats, el 1925 ocupà la càtedra de l’institut Lluís Vives de València fins a la seva jubilació 1959 A banda de la seva professió, s’interessà per l’arqueologia, la numismàtica i l’epigrafia Treballà en les excavacions de la necròpoli romanocristiana de la Fàbrica de Tabacs a Tarragona El 1943 fou nomenat comissari local de les…

Introductor a l’Estat espanyol de la línia German-Traihounds, ha participat en diverses competicions esportives de trineu amb gossos Fou campió d’Espanya 1997, 1999-2002 i de Catalunya 2001, 2002 Guanyà la Mush Cup 2001 i, des del 1999, participa en la Pirena

Membre del Club Natació Barcelona, fou vuit vegades campió d’Espanya de waterpolo de primera categoria 1952, 1953, 1954, 1956, 1958-61 Participà en els Campionats d’Europa 1954 i fou set vegades internacional en el període 1954-59

Soci del Centre Excursionista del Penedès, fou instructor d’esquí de muntanya i alpinisme de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya Ha practicat l’escalada i ha realitzat ascensions amb esquís als Pirineus i als Alps, a més de participar en curses d’esquí de muntanya Ha ascendit a bona part dels cims de més de 3000 m dels Pirineus, per la qual cosa collaborà en la realització del llibre Los tresmiles del Pirineo 1990 Ha format part d’expedicions a l’Himàlaia, amb una ascensió amb esquís al Tukuche 1987 i un intent al Makalu 1989 i als Andes, amb diverses ascensions a Bolívia 1992, l’Equador 1993 i…