Resultats de la cerca

Inicià els estudis musicals sota el mestratge de Jaume Ferrer, mestre de capella d’El Escorial, però que per raons polítiques passà una temporada a Benicarló En retornar Ferrer a El Escorial, Andreu Coscollano ingressà a la catedral de Tortosa com a escolà de la capella de música, on estudià solfeig, orgue i composició amb el mestre de la catedral, Joan Antoni Nin i Serra Alguns anys més tard exercí com a organista a Càlig Baix Maestrat i a Benicarló Es feu prevere, i el 1847 aconseguí la plaça d’organista de la catedral de Tortosa, càrrec que exercí fins a la seva…

Catedràtic de gramàtica de les universitats de Granada 1948-68 i Madrid des del 1969 Publicà, entre d’altres llibres i estudis, El dialecto aragonés 1953, Estudios y ensayos de literatura contemporánea 1971, Teoría lingüística de las regiones 1975, l’edició crítica del Libro de Apolonio 1976, 3 volums i Estilística de Dámaso Alonso, herencias e instrucciones 1977, El léxico del mestizaje 1987 i Atlas lingüístico y etnográfico de Cantabria 1995 Dirigí també el Léxico de los marineros peninsulares 1985, 4 volums Membre de l’Academia Española de la Lengua des del 1974, en fou director de 1988 a…

Llicenciat en enginyeria industrial a Barcelona 1936 on es doctorà el 1960 Continuà la seva formació estudiant ciències exactes i un postgrau d’especialització en metallografia Treballà com a enginyer cap de l’oficina tècnica de Fibras Artificiales, SA 1940-42 i de la firma AEG Ibérica de Electricidad, SA, de la qual fou gerent i director tècnic nacional Formà part de l’Associació d’Electrotècnia Espanyola des del 1956, i fou vocal de la junta directiva d’aquest organisme des del 1979 també pertanyé a l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, de la qual fou vicepresident segon 1986 i…

Estudià cant a Milà i debutà a Ostiglia el 1927 amb Madama Butterfly Entre el 1933 i el 1948 actuà amb èxit al Teatro alla Scala de Milà, on interpretà diversos papers wagnerians i també de R Strauss El 1933 cantà al Covent Garden La damnation de Faust H Berlioz, amb la qual debutà a Anglaterra, i el 1938 participà en la primera representació italiana de La dona sense ombra a Roma Estrenà diverses òperes d’autors contemporanis com I Pizzetti, de qui el 1936 cantà Orsèolo El 1948 actuà per última vegada a la Scala, on desenvolupà gran part de la seva carrera Un any després es presentà a…

Vestint la samarreta del FC Barcelona, fou campió de Catalunya dels 400 m tanques en tres ocasions 2004, 2006, 2007 Fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola

Competí com a professional amb el Futbol Club Barcelona 1940-45, el Galindo Cicles Tabay 1946, el Santamaría 1947 i el Casa Galindo-Sangalhos 1948 Fou cinc cops campió d’Espanya, tres de ciclocròs 1947 i dos de fons de carretera, i es proclamà campió de Catalunya de ciclocròs 1939 i de fons de carretera 1942, 1943, 1944, 1947 Guanyà la Volta a Llevant 1946 i cinc etapes de la Vuelta a Espanya Disputà dues edicions del Tour de França Es retirà el 1950 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991

Es formà en diversos clubs valencians i al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès Fou campió de Catalunya en individual 2006, campió d’Espanya en dobles 1999, 2001, amb el seu germà José María 2005, amb Nicolás Almagro En individual guanyà tres tornejos de l’ATP Tour Meran, 1999 Casablanca, 2000 Bogotà, 2001 En dobles guanyà dos tornejos de l’ATP Tour Casablanca, 2004, amb Enzo Artoni Amersfoort, 2006, amb Alberto Marín En el rànquing de l’ATP arribà a ocupar la posició 29a en individual 2000 i la 61a en dobles 2006 Deixà la competició oficial el 2010 i des d’aquest any exerceix d’…

Doctor en filologia catalana, la seva trajectòria literària se centrà en el gènere poètic Ha estat antologat en volums com ara Bengales en la fosca 1997 i Camp de mines 1991 Publicà Sol de violoncel 1987, Els noms insondables 1990, premi Vicent Andrés Estellés, Anatema 2001, premi Ausiàs Marc 2000, Al fons de vies desertes 2002, premi Agustí Bartra 2001 i Constants vitals 2006, entre d’altres A més, publicà estudis filològics i literaris, com ara Polítiques i lingüístiques 1997 i Les suspicàcies metòdiques 2002 També conreà la novella El Papa maleït una intriga novellística sobre el Papa Luna…

Fou diputat a corts per Castelló i secretari del congrés 1854, ministre de marina al gabinet del general O'Donnell 1856 i president del consell suprem de guerra i marina 1857

Estudià ciències físiques i matemàtiques a la Universitat de Barcelona, de la qual fou catedràtic d’astronomia 1931-64 Entrà a l’Observatori Fabra el 1917, i en fou director des del 1958 Des del 1921 formà part del Servei Meteorològic de Catalunya Presidí la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica El 1930 publicà un important Atlas pluviomètric de Catalunya És també autor d’altres obres sobre astronomia i meteorologia