Resultats de la cerca

Al servei de Rússia explorà la costa septentrional de Sibèria 1725 i, en una segona expedició, des de Kamtxatka, travessà la mar i l’estret 1728 que duen el seu nom també descobrí 1741 les illes Aleutianes, l’illa de Kodiak i la península d’Alaska Naufragà prop de l’illa d’ Avača, actualment denominada illa de Bering

Recorregué la darrera secció del pas del NW des de l’estret de Bering, per la mar de Beaufort, fins al de Melville

Estudià a Copenhaguen Féu aviat un viatge a Lapònia, i a partir del 1902 començà l’exploració de les regions àrtiques Grenlàndia, l’Àrtic americà i regions properes de l’estret de Bering El fet de conèixer la llengua dels esquimals li facilità el contacte amb la gent d’aquells paratges inhòspits Escriví In der Heimat des Polarmenschen ‘En la pàtria de l’home del pol’, 1922 i Across Arctic America 1927

Nomenat geògraf reial el 1729, es dedicà preferentment a la geografía física i a la cartografia i introduí un sistema de representació de les conques hidrogràfiques El 1732, basant-se en les narracions russes sobre les expedicions a l’estret de Bering, deduí l’existència de les illes Aleutianes i d’Alaska La seva obra — Géographie élémentaire ancienne et moderne 1769-72, Cartes et tables de la géographie physique et naturelle 1757 i Mémoire sur les pays de l’Asie et de l’Amérique no publicada fins el 1775— influí en Alexandre von Humboldt

Incorporat a la marina reial 1755, comandà tres expedicions que el consagraren com el capdavanter de les modernes exploracions científiques Durant la primera 1768-71, efectuada amb la nau “Endeavour”, observà des de Tahití la conjunció de Venus i el Sol i reconegué una extensa àrea del Pacífic meridional, fet que li permeté de negar l’existència d’una Terra Australis El caràcter oceànic de l’hemisferi sud fou confirmat pel segon viatge 1772-75, en el curs dels quals, amb els vaixells “Resolution” i “Adventure”, solcà l’Antàrtic i arribà als 71° de latitud Sud En el darrer viatge, iniciat el…

Llicenciat en geografia, sobresurt per la seva producció poètica, que inclou els reculls Veïnatge d’hores 1987, premi Amadeu Oller, A contrallum 1989, premi Miquel Martí i Pol, Vida terrenal 1991, premi Miquel de Palol 1990, Jardí d’una ciutat deserta 1992, premi Salvador Espriu, de Calafell, 1991, La llunyania 1993, El món que respirava pels ulls 1996, premi JM López-Picó 1995, L’estret de Bering 1997, premi Ciutat de Palma 1996, Opus spicatum 2000, premi Maria Mercè Marçal, Omissió L’u de la u 2001, El buit i la medusa 2002, flor natural als Jocs Florals de Barcelona, La…