Resultats de la cerca

Entre el 1508 i el 1516, aproximadament, treballà a Roma i a Florència, i fou ajudat per Miquel Àngel, el qual influí decisivament en la seva formació artística A aquesta època hom ha atribuït un grup de pintures d’un manierisme precoç Quan en tornà 1517, estigué vinculat, com a pintor del rei , a la cort de Carles V, per a la qual dugué a terme diversos encàrrecs de pintura i escultura, però no aconseguí de consolidar el favor de l’emperador i, després del 1526, restà definitivament apartat del cercle cortesà A partir d’aleshores es dedicà, a Valladolid, principalment a l’escultura Els seus…

Treballà vers 1475-80 al palau d’Urbino La delimitació de la tasca que hi féu ha originat polèmiques entre els especialistes Hom li atribueix la major part dels vint-i-vuit retrats imaginaris d’homes illustres que decoraven el studiolo o cambril del duc avui repartits entre el palau d’Urbino i el Musée du Louvre, el Retrat del duc Federico de Montefeltro amb el seu fill palau d’Urbino i d’altres obres El seu estil concerta d’una manera personal la minuciositat descriptiva de l’estil flamenc amb una monumentalitat i un sentit de la perspectiva, de l’espai i de la llum estrictament italians El…

Treballà per a Federico de Montefeltro El seu estil, encara gòtic, s’humanitza amb el contacte dels renaixentistes italians Moltes obres que hom li atribuïa han estat traslladades al catàleg de Pedro Berruguete Excelleix la seva composició El sopar dels apòstols palau d’Urbino

Visqué i treballà a Toledo La seva primera obra coneguda és l’acabament 1508 del retaule d’Àvila, que havia començat Pedro Berruguete, i la seva màxima creació les pintures murals de la sala capitular de la catedral toledana 1509-11 El seu estil correspon al de la pintura italiana de la fi del quatre-cents, bé que a la seva obra no manquen elements que responen al gust tradicional castellà

Actiu, sobretot, a Palència Les seves obres, en les quals la influència de Siloé i Berruguete es combina amb un esperit encara gòtic, són molt personals i d’una gran força expressiva Relleu de la Santa Cena , del sepulcre dels Gumiel 1514, església de San Esteban, Burgos, Calvari , del retaule major de la catedral de Palència 1519, potser la més aconseguida, Calvari i evangelistes , a la catedral de Lleó 1524, Retaule de Sant Ildefons , a la catedral de Palència 1530, i Retaule de l’Assumpció i Santa Caterina església de Villamediana, Lleó

El 1498 s’installà a Burgos, des d’on s’estengué la seva obra per tot Castella És autor del retaule de la capella del Conestable 1523-26, a la catedral de Burgos, en collaboració amb Diego de Siloé, del retaule del Davallament, de la catedral de Toledo 1524-27, i, en collaboració amb Berruguete, del cadirat del cor d’aquesta catedral La seva obra, model de correcció tècnica i d’expressivitat continguda, constitueix un bon testimoniatge de l’evolució plàstica castellana del primer terç del segle XVI

La seva activitat es desenvolupà primerament a Castella, i a partir del 1557 a Sevilla, on tingué un lloc destacat en l’anomenada “escola sevillana” La seva obra, influïda per la de Miquel Àngel, a través d’Alonso Berruguete, incideix, però, en el manierisme Cal destacar-ne les escultures per a la catedral de Toledo 1552-53, el retaule major de la catedral de Sevilla 1562, la portalada de l’Hospital de la Sangre 1564, el sepulcre d’Antonio del Corro, a San Vicente de la Barquera 1564, i els retaules de Santa María de Carmona 1565, San Mateo de Lucena 1572 i Santa María de Medina…

Estudià filosofia i teologia a Palència 1184-94 i, ordenat de sacerdot, esdevingué sotsprior del capítol dels canonges regulars d’Osma El 1203 acompanyà a Roma el bisbe d’Osma, Diego de Azevedo, antic prior del capítol De tornada, féu estada al Llenguadoc amb els legats i predicadors tramesos per Innocenci III per convertir els albigesos El 1208 fundà a Prouille, prop de Tolosa, una casa de monges sota la regla augustiniana Després de la croada contra els albigesos 1209-13, decidí de fundar, amb sis companys, una petita comunitat de predicadors a Tolosa El 1217, amb l’aprovació del papa, rebé…