Resultats de la cerca

Actiu al Rosselló Autor de l’estàtua tombal del bisbe Ramon i de la de Fde Soler, datada el 1203 ambdues obres signades, al claustre d’Elna Hom atribueix al seu obrador dos capitells de l’ala meridional del mateix claustre Hi ha qui el creu possible autor del Crist i d’altres estàtues de la collegiata de Sant Joan el Vell de Perpinyà, així com d’altres obres a Arles i a Canet Representant destacat de la darrera etapa de l’escultura romànica catalana, el seu art té similituds amb el del llombard Benedetto Antelami

Era fill del militar Berenguer de Monells i germà de Guillem de Monells, bisbe de Girona 1169-75 Fou nomenat abat canonical de Sant Joan de les Abadesses el 1140 Acabà i féu consagrar l’església del monestir de Sant Joan el 1150 la de vila de Sant Joan, la de Sant Miquel de la infermeria del monestir 1164, la de Santa Llúcia de Puigmal 1165, la de Sant Valentí de Salarça 1168 i la de Sant Salvador de Bianya 1170 i la catedral de Tortosa 1178 Estructurà la vida canonical i litúrgica i engegà la vida religiosa del bisbat, reconquerit feia quinze anys Fou el darrer dels grans abats…

Des de la seva adolescència s’inclinà per la literatura, vocació que li fou posteriorment estimulada pel poeta olotí Carles Fontfreda Les seves inquietuds, però, quedaren truncades amb l’esclat de la Guerra Civil de 1936-1939, que impedí la seva formació universitària A partir del 1940 començà a fer collaboracions, en vers i prosa i en castellà, per Arriba España , l’únic setmanari olotí de l’època Aquests anys també publicà articles en revistes i diaris com Ariel , El Correo Catalan i  Serra d’Or Formà part del grup de redacció fundador de la revista olotina  Pyrene , en la qual publicà,…

Vida i obra Gairebé no es coneix cap detall de la seva vida Sembla que fou llicenciat en dret romà i que pogué estar relacionat amb els donzells de la vall de Bianya El 1476 enllestí uns comentaris, en llatí, sobre les Commemoracions de Pere Albert, del s XIII, i la llei feudal de Catalunya Aquesta obra, indispensable per al coneixement de la persistència del dret feudal a Catalunya, s’imprimí a Lió i Barcelona el 1551 amb el títol de Ioannis de Socarratis, Iurisconsulti Cathalani in tractatum Petri Alberti, canonici Barchinonensi, de consuetudinibus Cathaloniae inter Dominos et…