Resultats de la cerca

Vida Exerceix un paper cabdal de mestratge i d’impulsor del cant coral i la pedagogia musical a Mallorca Fou director de l’Escola Universitària de Mestres i professor a l’àrea de música de la Universitat de les Illes Balears Dirigí la històrica coral de l’Escolania del Santuari de Lluc, coneguda com a "Blauets de Lluc" 1993-2001 Entre les seves composicions, la més rellevant és la Cantata de la fosca i de la llum Ha publicat tres llibres d’arranjaments corals de cançons tradicionals Bibliografia Bibiloni i Llabrés, Baltassar Cançoner de pedagogia musical sobre cançons i refranys…

S’inicià en la música de molt jove, i a quinze anys enregistrà el seu primer disc, a Madrid Més tard formà el grup Harlem, amb Tomeu Penya, i junts feren versions dels Beatles Fou, però, en el grup Zebra i després a la Kevin Ayers Band 1981 on demostrà ser un gran guitarrista El 1982 creà la casa discogràfica Blau i enregistrà el seu primer disc en solitari, titulat Joana Lluna Del rock passà a ritmes més calents als quals incorporà elements del jazz i s’aficionà a la guitarra acústica El 1989 abandonà Blau, muntà un estudi de gravació i la discogràfica Swingmedia i se centrà en la producció…

Franciscà exclaustrat, fou catedràtic de la Universitat Literària de Mallorca 1826 i professor d’humanitats castellanes a l’Institut Balear 1835 Ajudà Joan Gamundí a ordenar la Biblioteca Pública de Palma És autor de l’opuscle Cristiano-socialistas 1848, d' Explicaciones que en descargo de su conciencia y rectificación de sus ideas presentó el autor del folleto cristiano-socialistas al Ilmo Dn Rafael Manso, obispo entonces de la diócesis de Mallorca 1855, i de diversos sermons i discursos

Ha gravat un gran nombre de discs i compost una gran varietat de composicions tant per a la seva pròpia interpretació com per a bandes sonores de pellícules i obres de teatre Bibiloni és un referent per la música de les Illes Balears

De jove milità en el camp liberal, en les files del republicanisme, però se n’allunyà després del 1868 i acabà formant part dels grups més conservadors de la Restauració Tingué una intensa activitat com a periodista dirigí La Campanilla  1864, El Juez de Paz  1869-72 i El Violón  1879-80 i fou collaborador de diversos periòdics, com El Cascabel ,  Las Noticias , etc Fou cantant a cafès teatre i de sarsueles, i ell mateix n’escriví i estrenà moltes en castellà, com El castillo de Bellver, o La corte de Jaime II de Mallorca 1860, l’única que publicà Posà de manifest la seva ideologia política i…

Fou rector del seminari de Palma i de la universitat mallorquina durant els sis anys de la darrera restauració 1840-42 D’idees liberals, formà part de la comissió encarregada de recollir dels convents suprimits el 1835 objectes artístics i llibres, que formaren el primer fons de la Biblioteca Pública de Palma i que Gamundí ordenà, ajudat per Jeroni Bibiloni Deixà diverses obres didàctiques gramaticals

Es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1972 amb la tesi La evolución de la estructura agraria en la Cordillera Norte de Mallorca editada el 1974 Ha estat professor en diferents centres d’ensenyament secundari i universitari Fou catedràtic de l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials 1958-87 i director del Centre Associat de la UNED a les Illes Balears 1979-86 Ha publicat nombrosos articles en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana i en el Boletín Oficial de la Cámara de Comercio, Industria y Navegación de Palma de Mallorca , entre d’altres El 1973 li fou…

Vida El seu pare, Guillem Massot, l’inicià en l’estudi de la música El 1888 exercí d’organista a Sa Vileta L’any 1894 es traslladà a Madrid, on realitzà estudis musicals al conservatori El 1900 retornà a Palma, ciutat on fins a la fi de la seva vida es dedicà a formar musicalment nombrosos deixebles Des dels primers anys del segle XX mostrà un fort interès envers les músiques tradicionals, i realitzà un important recull de tonades i cançons pageses Alguns dels seus treballs folklorístics, ordenats en diverses colleccions, foren premiats a Madrid L’aplec més ampli, el Cançoner Musical de…

Vida Després d’iniciar-se musicalment al Seminari Diocesà de Palma, amplià els seus coneixements amb els mestres J Roig, A Matheu, F Batle i B Bibiloni A Barcelona estudià direcció coral amb M Cabero, P Cao i O Martorell i direcció orquestral amb S Mas i E Colomer, i també amb els compositors B Casablancas i M Oltra Company és un dels directors amb més presència en els circuits corals espanyols El centre de la seva activitat artística ha estat la Coral Universitària de les Illes Balears, entitat que fundà el 1977 i que ha dirigit des d’aleshores Amb aquest cor ha aconseguit…

Estudià medicina i periodisme, i ha exercit aquesta professió en diversos mitjans Ha estat director de l’Escola d’escriptura de l’Ateneu barcelonès L’any 1982 rebé el Premi Ciutat de Barcelona de periodisme Com a escriptor l’ha preocupat fonamentalment l’evolució de l’estil, sempre a la recerca d’un llenguatge de descripció i colors rics, amb fins matisos d’ironia i una veritable emotivitat Els seus temes van del relat costumista a frec de l’esperpent a la nota breu amb solucions properes al realisme màgic Ha publicat els reculls Sumari d’homicida 1978, premi Víctor Català 1977,…