Resultats de la cerca

Filla del senyor Llop IV i de Joana de Molina Fou casada, el 1287, amb l’infant Joan de Castella, futur Joan I de Biscaia En morir el seu germà Dídac IV li fou discutida la senyoria, però finalment li fou adjudicada poc després es retirà al convent de Perales, i deixà Biscaia al seu fill Joan II

Fill illegítim del rei Alfons XI de Castella-Lleó i de Leonor de Guzmán El 1338 rebé del pare la senyoria d’Aguilar de Campoo S'expatrià, i a Lleida reté homenatge a Pere III de Catalunya-Aragó Retornà a Castella perdonat pel seu germà consanguini el rei Pere I 1352 i li fou permès el casament 1353 amb la senyora Joana I de Biscaia, del llinatge dels Lara, que el 1352 havia succeït el seu germà, el senyor Nunó I, però Pere I li oposà en aquella senyoria la germana de Joana I, Isabel, muller de l’infant Joan d’Aragó, senyor d’Elx, germà de Pere III Tello rebutjà les forces…

Filla i hereva del senyor Joan II i d’Isabel de Portugal Fou casada amb Juan Núñez de Lara, el qual esdevingué Joan III de Biscaia mort l’any 1350 Foren succeïts pel seu fill Nunó I

El 1282 féu costat al seu germà Sanç contra el seu pare El 1291 participà en la conquesta de Tarifa En morir el seu germà, esdevingut Sanç IV de Castella, es proclamà rei de Lleó 1296, però se sotmeté a Ferran IV 1300, de qui fou conseller, i fou també tutor d’Alfons XI Morí a la batalla de la Vega de Granada S'havia casat amb Margarida de Montferrat, i després 1287 amb Maria I, senyora de Biscaia

Fill de Dídac III, ajudà Sanç IV de Castella contra els infants de la Cerda Afavorí els jueus El gran poder econòmic que adquirí mitjançant el comerç amb Castella i Aragó provocà el temor de Sanç IV, el qual el féu assassinar

Fill dels senyors Maria I i Joan I, es cognominà d’Haró El 1319, en morir el seu pare, es proclamà regent d’Alfons XI de Castella, el qual el rebutjà com a conseller en assolir la majoritat 1325 Es casà amb Isabel de Portugal Alfons XI el féu matar

Alferes i merino , fou tenente de la fortalesa d’Haro, a la Rioja El 1199 Alfons VIII li encomanà el setge de Vitòria El 1201, agreujat perquè hom no havia tingut en compte els seus interessos durant la repoblació de Miranda de Ebro, trencà el seu vassallatge amb el rei castellà i s’acollí a la cort lleonesa Més tard 1211 tornà al vassallatge d’Alfons VIII Fou molt important la seva participació en les batalles d’Alarcos 1195 i de les Navas de Tolosa 1212

Presa per ordre d’aquest, més tard fugí a França Deixà les seves senyories 1371 al seu fill Joan Joan I de Castella , senyories que més tard uní a la corona

El 1375 es casà amb Elionor d’Aragó , de la qual nasqueren Enric el futur Enric III de Castella i Ferran d’Antequera , que havia d’esdevenir rei d’Aragó Ferran I En morir Elionor es casà amb Beatriu 1383, filla i hereva de Ferran I de Portugal En morir aquest, intentà de conquerir aquest reialme, però fou vençut a Aljubarrota 1385 Intervingué victoriosament amb la marina de Castella a la guerra dels Cent Anys En produir-se el Cisma d’Occident, es proclamà partidari del papa d’Avinyó 1381 el duc de Lancaster, partidari de Roma, es feu proclamar rei de Castella i el 1386…

Obrer metallúrgic, s’inicià de molt jove en activitats sindicals i en diverses ocasions fou objecte de represàlies per part del règim franquista Fou responsable de les Joventuts Socialistes i, més tard, de la Unió General de Treballadors Secretari general de la UGT des del 30è congrés 1976, representà aquesta organització en diversos organismes internacionals, com l’Organització Internacional del Treball i l’Organització de Sindicats Lliures Fou membre de la Comissió Executiva del PSOE 1970-77 i diputat per Biscaia al Parlament espanyol en 1977-87, any que dimití el càrrec a…