Resultats de la cerca

Fill del poeta Josep Maria Boix i Selva Influït pels cantants nord-americans, fundà el Grup de Folk 1966, que adaptà temes dels Estats Units i en creà de nous Després formà el grup de cançó infantil Ara va de bo 1971, que recuperà i creà temes populars catalans i també adaptà al català cançons de molts altres països Tres anys després cantà en solitari, però vinculat als grups El Sac i Els Cinc Dits d’una Mà Excellí en les seves actuacions —molt nombroses— en directe, per la seva extraordinària capacitat d’atreure i guanyar-se l’atenció i l’afecte dels infants…

Estudià a Madrid amb Manuel Salvador Carmona, sota la direcció del qual gravà pintures de Murillo, com el Diví Pastor 1800 i la Mare de Déu amb l’infant Jesús 1806

Treballà amb els germans Tramulles Conjuminà l’estil barroc amb l’acadèmic Autor de Sant Francesc de Paula 1757, Santa Tecla 1766 i Sant Miquel dels Sants 1779

Exercí de metge Fundà, a París, el grup català Canigó Publicà diversos poemes en revistes rosselloneses Així, per exemple, el 1915 publicà a Revue Catalane  el poema L’àliga blanca , que, com molts poemes d’autors rossellonesos de llengua catalana, defensa la catalanitat d’aquesta regió francesa i, en plena guerra europea, ataca el bàndol alemany

Membre de la secció excursionista de l’Ateneu Enciclopèdic Popular Feu escalades destacades, com la de la nova via a l’Encantat Petit 1935, juntament amb Josep Costa i Carles Balaguer, la segona ascensió al Lloro de Montserrat, amb Pere Bosquets i Carles Balaguer, o la primera travessa de la cresta de Cabirols al Pedraforca, juntament amb Joaquim Toldrà 1936 Però l’escalada més recordada és la primera al Cavall Bernat de Montserrat, amb Josep Costa i Carles Balaguer, el 27 d’octubre de 1935 Fou sergent de les Milícies Alpines durant la Guerra Civil i morí durant el conflicte bèllic

Fill de Josep Maria Boix i Raspall , i membre d’una família benestant i de clares conviccions catalanistes, sentiment que arrelà en ell i els seus germans, el sociòleg Emili M Boix i el poeta Josep M Boix Llicenciat en filosofia a la Universitat de Barcelona, ingressà a l’orde benedictí el 1942, i fou ordenat el 1949 Secretari de l’abat Escarré 1953-64, prior del monestir de Montserrat 1967-78 i visitador de la congregació benedictina Subiacense, el 1962 assumí la direcció de Serra d’Or , poc abans 1964 que el règim franquista obligués la revista a…

S’inicià en la competició l’any 1946 a la Societat de Pesca Esportiva de Tortosa, club del qual fou president des del 1980 Aconseguí una medalla d’or per equips 1971 en el Campionat d’Espanya de Mar Costa i una d’argent 1975 El 1985 obtingué l’argent en el Campionat d’Espanya de clubs Desenvolupà diferents càrrecs directius a les federacions de pesca catalana i espanyola Collaborà habitualment en la revista especialitzada Cañasport

Practicà la modalitat olímpica d’eslàlom en aigües braves i descens, i el 1967 s’incorporà al Club Cadí Canoë-Kayak Fou un dels precursors de l’eslàlom en l’àmbit estatal i el 1968 es proclamà campió d’Espanya de descens També collaborà en l’organització d’esdeveniments, com els Campionats del Món 1999, 2009 o els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Fou membre de la junta directiva del seu club 1999-2005, i actuà com a àrbitre auxiliar en diverses ocasions

Davantera que s’inicià al Rubí Cent Patins, amb el qual debutà en la màxima categoria femenina el 2002, i també jugà amb l’equip júnior masculí, amb el qual guanyà un Campionat d’Espanya Les temporades 2006-07 i 2007-08 jugà al Jújol de Sant Joan Despí, i guanyà un Campionat d’Espanya absolut i un altre de Catalunya Fou internacional amb la selecció catalana

Fou president de la Federació Catalana de Rugbi, que, sota el seu mandat, el 1934 decidí integrar-se a la Federació Internacional Amateur de Rugbi Durant el franquisme continuà lligat a l’esport com a dirigent regional de diferents federacions, com la de lluita i la de columbofília També fou directiu de la Federació Catalana de Futbol i del Futbol Club Barcelona