Fill de Josep Maria Boix i Raspall, i membre d’una família benestant i de clares conviccions catalanistes, sentiment que arrelà en ell i els seus germans, el sociòleg Emili M. Boix i el poeta Josep M. Boix. Llicenciat en filosofia a la Universitat de Barcelona, ingressà a l’orde benedictí el 1942, i fou ordenat el 1949. Secretari de l’abat Escarré (1953-64), prior del monestir de Montserrat (1967-78) i visitador de la congregació benedictina Subiacense, el 1962 assumí la direcció de Serra d’Or, poc abans (1964) que el règim franquista obligués la revista a passar de la jurisdicció eclesiàstica a la civil, amb totes les conseqüències que això comportava. Tanmateix, es mantingué al capdavant de la publicació fins el 1994. També fou responsable de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat (1960-70).
Autor de l’antologia Llibre de la Mare de Déu de Montserrat (1950), de l’edició comentada de la Vida i miracles de sant Benet, de Gregori el Gran (1955), de l’opuscle Què és Montserrat (1957), de gran difusió, i de l’antologia Montserrat és vostre (1978). Publicà un recull de breus homilies amb el títol Convidats a creure (1977). Membre de la Societat Verdaguer, publicà també Montserrat II. Llegenda de Montserrat (1997), estudi de la relació de Jacint Verdaguer amb el monestir, i pòstumament, dins l’Obra Completa del poeta, el 2004 aparegué Jacint Verdaguer. Montserrat. Llegendari, Cançons, Odes, editat conjuntament amb Ramon Pinyol. El 2001, en col·laboració amb Carme Ferré, es publicaren les seves memòries Cops d’ull al retrovisor. El 1995 rebé la Creu de Sant Jordi.
Bibliografia
Manent, A.: “Maur M. Boix, entre la joia i el sacrifici”, Serra d’Or, 492, 2001, p. 12-13.
Massot, J.: “Maur M. Boix, escriptor”, Serra d’Or, 493, 2001, p. 18-21.
Pinyol, R.: “Maur M. Boix i Selva i Jacint Verdaguer”, Serra d’Or, 493, 2001, p. 22-23.
Sarsanedas, J.: “El pare Maur, esbós de comiat”, Serra d’Or, 492, 2001, p. 9-11.