Resultats de la cerca

Enviat pel seu pare a Catalunya, estudià medicina a la Universitat de Cervera, on es graduà el 1780, i hi romangué probablement fins el 1793 En tornar a Buenos Aires, tot seguit s’integrà al Colegio de Medicina y Cirugía El 1794 fou nomenat primer examinador del Protomedicat Durant les invasions britàniques 1806-07 prestà serveis en els hospitals de sang Defensà al Cabildo Abierto 1810 la independència de Buenos Aires Amb els canvis del 1810, cresqué el seu protagonisme i intervingué en l’organització i promoció de l’ensenyament de medicina, sobretot a la nova…

Format al Conservatorio Nacional de Música y Artes Escénicas de Buenos Aires, inicià la seva carrera com a concertista amb una sèrie de destacades actuacions internacionals Les intervencions, el 1952, com a representant argentí a l’International Arts Program celebrat a Nova York i en un concert de la Pan American Union a la ciutat de Washington contribuïren a donar-li encara més projecció internacional com a pianista Assumí la direcció del Teatro Colón de Buenos Aires 1960-63 i fou professor del Conservatorio Nacional de Música y Artes Escénicas de Buenos…

D’origen català, estudià a Barcelona des del 1892 fins al 1900, any que obtingué el títol Fou un deixeble predilecte de Domènech i Montaner A Barcelona construí la casa Brias a la Granvia, entre els carrers d’Entença i de Rocafort, el 1903, el mateix any que se n'anà a Buenos Aires, on exercí la professió fins que es retirà, el 1931 Fou molt amic d’Eugeni Campllonch Obres d’ell són casa seva, a l’avinguda de la Independencia 1907, i la Sociedad Española de Beneficencia 1908, ambdues a Buenos Aires

Inicià els estudis de piano a Buenos Aires amb P Beck i els continuà en una escola provincial, on cursà harmonia amb N Bassi i piano amb L Bernasconi Gràcies a una beca del govern argentí es traslladà a França, on fou alumne de G Mathias piano, A Durand harmonia i C Franck composició al Conservatori de París L’any 1889 tornà a Buenos Aires i hi fundà el conservatori que més tard portà el seu nom Fou el primer compositor que introduí el folklore argentí en les seves obres, cosa que contribuí a la seva divulgació Presidí diverses entitats musicals, com ara la Comisión…

Fill del pintor i escultor català Miquel Viladrich i Vilà i de l’argentina Ana Morera S'establí de petit, amb la família, a Fraça Baix Cinca i després a Tetuan Retornat i, després, arran de la guerra civil, s’exilià, primer a França i posteriorment a l’Argentina Hi estudià i es dedicà a l’escultura Després de fer diverses exposicions, el 1942 obtingué un premi del Salón Nacional de Bellas Artes de Buenos Aires El 1958 tornà a Espanya, on continuà els estudis d’escultura Escultor prolífic, féu una collecció d’obres amb motius típics, i una obra d’aquesta s’exhibeix actualment a la…

Opositor a JM Rosas, hagué d’exiliar-se a Montevideo durant la dictadura 1835-52 En retornar, fou elegit governador de Buenos Aires 1852-57, senador 1861 i president del senat 1867 Redactà el codi penal 1862 És pare del polític  Adolfo Alsina

Fou un dels prohoms de la revolució del 1810 a Buenos Aires i membre del triumvirat del 1812 Collaborà amb el general San Martín i combaté la secessió artiguista de l’Uruguai Les seves tendències centralistes i monàrquiques, evidents en la constitució del 1819, el feren dimitir

Residí a Espanya 1892-99, i ensenyà literatura i història a Buenos Aires La seva poesia, inspirada en RDarío, Lugones i Antonio Machado, tracta de temes quotidians Las iniciales del misal 1915, Versos de Negrita 1920, Sonetos 1929, Seguidillas 1936, San José de Flores 1943 i Parva 1949 Vida 1957, en prosa, és un recull d’apunts i impressions

Fill del polític  Valentín Alsina Fundà el periòdic La Nueva Era  i fou elegit diputat el 1862 Fou governador de la província de Buenos Aires 1866-68, vicepresident de la república 1868-74 i ministre de guerra i marina 1874-77 en aquest darrer càrrec portà a terme una important campanya contra els indis de la Pampa

El 1922 publicà a Madrid Orto i Bazar , seguint el corrent ultraista De retorn a Buenos Aires conreà una lírica intimista, de tema religiós, entroncat amb la tradició llatina i catòlica, que intenta d’arribar a un classicisme formal El buque 1935, Poemas elementales 1942, Mundo de las Españas 1968, etc Destaca també La ciudad sin Laura 1938, de tema amorós