Resultats de la cerca

De família benestant, a Anglaterra conegué Robert Owen Prengué part activa en la revolució del 1868 membre de la junta provincial de Cadis i diputat en 1869-71, participà en la revolta federal i hagué de fugir a França El 1871 tornà a Cadis, fou elegit alcalde, dirigí la insurrecció cantonalista 1873 i fou empresonat Fugí del penal de Vélez de la Gomera el 1873 i no tornà a Espanya fins el 1886, que fou amnistiat Difusor de l’anarquisme per Andalusia, fou acusat de complicitat en els fets de Jerez de la Frontera i altre cop sofrí presó 1891-99 Indultat, reprengué les…

Estudiant d’enginyeria a Barcelona, formà part del grup de La Federación i fou professor de matemàtiques i ciències aplicades de l’Ateneu Català de la Classe Obrera Participà en el congrés obrer del juny del 1870 i, apoliticista, fou un dels redactors del dictamen sobre organització social de la Federació Regional Espanyola de l’AIT Acabada la carrera, anà a Cadis i intervingué en la Insurrecció cantonalista del juliol del 1873 Posteriorment s’allunyà de la vida militant

S'inicià amb alguns llibres de poemes d’estil neopopularista A la rueda, rueda, 1929 i es convertí, amb l’adveniment de la Segona República, en propagandista literari de la ideologia tradicionalista i monàrquica, cosa que li proporcionà alguns èxits sonats, força discutibles El divino impaciente, 1933 Cisneros, 1934 Durant la guerra civil de 1936-39 presidí a Burgos la Comisión de Cultura y Enseñanza de la Junta Técnica 1936-38 i continuà, amb Poema de la bestia y el ángel 1938, la mateixa tasca propagandística, ara a favor de la Cruzada , per a la qual reivindicà un sentit transcendent i…

El 1776 entrà a l’armada en el departament de Cadis i acabats els seus estudis seguí una llarguíssima carrera, en una època de contínues hostilitats amb França i Anglaterra, navegant generalment entre Cadis i el continent americà Del 1836 al 1839 fou comandant general del departament de Cadis i el 1847 fou nomenat capità general i president de la junta directiva i consultiva de l’armada

Deixeble de Francesc Canivell, estudià medicina al Real Colegio de Cirugía de Cadis, on fou professor 1783 i director 1805-35 El 1772, com a metge militar de marina, viatjà durant nou anys i exercí com a cirurgià Treballà a Manila 1776, Brest 1779 i l’Havana 1782 Finalment, el 1783 s’establí a Cadis, on fou professor durant trenta anys És autor d’uns Elementos de geometría y física experimental Cadis, 1788, Memoria descriptiva de la fiebre amarilla que en 1800 se produció en Càdiz i d’un text de fisiologia i higiene per a ús dels estudiants

Cònsol a Cadis, propagà les idees de Schlegel i sostingué una polèmica amb Alcalá Galiano i Joaquín de Mora a favor del Romanticisme A Alemanya publicà Floresta de rimas antiguas castellanas 1821-25 i Teatro español anterior a Lope de Vega 1832

Germà de Joan Besnet de Francesc de Sanç i de Miquel El 1804 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Més tard fou regidor perpetu de Barcelona Els altres regidors el nomenaren representant de Barcelona a les corts de Cadis Morí poc després d’haver estat iniciades les sessions

Participà a la batalla del cap São Vicente 1789 i a la de Trafalgar 1805 i fou governador de Cadis 1812 Empresonat per les seves idees liberals 1814-20, durant el Trienni Constitucional fou ministre de la guerra Condemnat a mort per Ferran VII, s’exilià a Anglaterra fins el 1832

Establert a Cadis, ajudà a finançar a Alonso de Lugo la conquesta de Tenerife 1496, on estigué posteriorment fins el 1518 i on rebé bons repartiments de terres, i en fou nomenat regidor el 1513 Hi fundà capella pròpia a l’església franciscana, que fou coneguda com a capilla de los catalanes

Al voltant del 1730, s’establí a Cadis, aleshores ciutat comercialment molt activa amb les colònies espanyoles d’ultramar, on representà la societat barcelonina Alegre i Gibert El 1748 dirigí la tramesa d’un vaixell català a Veracruz Mèxic Posteriorment, fou nomenat apoderat general de la Reial Companya de Comerç de Barcelona 1756, dins de la qual organitzà una xarxa de factories de la companyia a Santo Domingo, Puerto Rico i l’Illa Margarita Amb la fortuna que hi féu, promogué i ajudà econòmicament a la construcció del santuari de Sant Salvador de la Guarda a Palafurgell