Resultats de la cerca

Franciscà conventual, no acceptà la reforma del 1567 i entrà a la cartoixa de Valldemossa 1570, d’on esdevingué prior 1595 Publicà Instrucció i doctrina que ensenya lo que deu considerar i contemplar lo cristià quan ou la santa missa 1588, i deixà inèdites una biografia de Caterina Tomàs i l’obra llatina De instructione missae

Framenor de l’observança de sant Francesc, es retirà el 1440 a Randa en no admetre la reforma de l’orde Fou confessor de la reina Maria de Castella, muller d’Alfons el Magnànim, per encàrrec de la qual redactà un tractat en prosa de caràcter doctrinal intitulat Exercici de la Santa Creu 1446, imprès, en versió modernitzada, a Mallorca l’any 1683 per Francesc Oliver Bibliografia Hillgarth, JN 1964 “Some Notes on Lullian Hermits in Majorca saec XIII-XVII” Studia Monastica , VI

Vida i obra Fill de Vicenç Caldés i Arús Els primers tempteigs com a narrador els feu a l’Escola Mossèn Cinto, gràcies als estímuls de Josep Parunella, el seu mestre Estudià disseny gràfic a l’Escola Superior de Belles Arts 1929-34, cosa que li permeté exercir de dibuixant i dissenyador Es donà a conèixer com a dibuixant i com a escriptor Collaborà, entre altres publicacions, a Diari Mercantil , Avui , La Rambla , Papitu , Mirador , Amic , Meridià  i L’Esquella de la Torratxa , que dirigí, juntament amb Avellí Artís i Gener, durant la guerra El 1936 publicà El primer arlequí , un recull de…

Conseller en cap de Barcelona 1639, obligat per un avalot popular es dirigí a Salses Rosselló a reforçar les tropes reials amb una companyia de la host ciutadana, fet que contribuí a la recuperació de la fortalesa gener del 1640 Durant el Corpus de Sang intentà de calmar els ànims dels segadors revoltats i aconseguí de fer-los sortir de Barcelona Pel setembre fou enviat a defensar Tortosa de les forces invasores

Elegit oïdor militar de la generalitat, provocà un conflicte entre els diputats en intentar d’introduir un nombre elevat de parents a les bosses d’insaculació 1622 Fou regent de la tresoreria de l’administració reial 1629-39 i governador del Principat des del 1639 Per ordre del lloctinent, comte de Santa Coloma, participà en l’incendi punitiu de Santa Coloma de Farners maig del 1640 Poc temps després, a Girona, perdut el control de la revolta, hagué de fugir a Blanes, i abandonà el país després del Corpus de Sang

Fou mestre als Hostalets de Balenyà És autor de reculls poètics i d’estudis folklòrics Verdaguer, poeta de la cançó , Verdaguer i el Montseny , Història i llegenda del bandoler Joan de Serrallonga , Collecció de modismes catalans i Folklore de la Vall de Tost

Biografia L’11 de juliol de 1739 entrà a l’Escola Pia com a germà operari i hi professà després del noviciat, el 29 de novembre de 1739 A Moià collaborà a l’acabament de l’església i s’interessà per conèixer les tècniques emprades En acabar-se les obres, passà pels collegis de Mataró 1749-51, Igualada 1751-52 i Oliana 1752-60, on treballà en la façana del que encara és avui l’ermita de la Mare de Déu dels Àngels i en la construcció de quatre celles per als religiosos i latrines per als religiosos i els alumnes Cap al 1760 anà Mataró i participà en la construcció del bloc destinat a internat,…

Autor del tabernacle, de les imatges i dels alts relleus de la cripta de la seu de Manresa 1781 Residí a Cervera uns trenta anys i hi realitzà el timpà del frontispici interior, el retaule i la decoració de la cúpula de la capella major de la universitat 1777-87, el rerecor, un pòrtic i el retaule del Sant Misteri, com també l’església de Santa Maria 1775-88 i el projecte d’ampliació de la casa de la ciutat 1786 També són obra seva diversos retaules de les esglésies parroquials de Santpedor 1773 i de Sant Martí de Maldà i del santuari de la Bovera 1788

Companya del poeta i dramaturg Joan Brossa des del 1972, tingué un paper clau en la seva vida Treballà al Departament d’Oncologia de l’Hospital de Sant Pau, i des de l’any 2000 presidí la Fundació Brossa i treballà per promoure i conservar el llegat del poeta

Vida i obra Collaborà, entre altres publicacions, a La Creu del Montseny , La Renaixença , L’Avenç , Catalunya Artística  i Joventut , i dirigí la Revista Illustrada Jorba , de Manresa Es responsabilitzà de les edicions de les obres de Jacint Verdaguer Aires del Montseny 1901, i, conjuntament amb Lluís Carles Viada i Lluch, de La mellor corona 1902, un aplec pòstum de setanta-cinc poemes També participà assíduament als Jocs Florals d’arreu del territori català, on obtingué diversos premis De la seva producció, que té com a punt de partida el costumisme vuitcentista i que…